Un centenar de destacats socialistes signen un manifest de suport als tres diputats 'díscols'

Un centenar de destacats socialistes de l'anomenat sector catalanista han signat un manifest de suport als tres diputats que avui han votat 'sí' al traspàs de les competències per a la consulta i que es juguen l'expulsió del partit. Joan Ignasi Elena, Marina Geli i Núria Ventura han rebut el suport d'exconsellers com Joaquim Nadal, Montserrat Tura, Antoni Castells i Joan Manuel del Pozo, l'exministre Joan Majó, l'eurodiputada Maria Badia, el cap del grup municipal a Barcelona, Jordi Martí, i membres de l'executiva com Jordi del Río i Fabian Mohedano.

El manifest també ha estat signat per polítics del Garraf i del Penedès, destacant la signatura de l'exalcalde de Vilanova i la Geltrú, Sixte Moral, l'exdiputada vilanovina Mila Arcarons, i els alcaldes de Mediona i El Vendrell, Servand Casas i Martí Carnicer.

Crida socialista pel referèndum

Els signants volem expressar el nostre suport als diputats socialistes que en la històrica votació que ha tingut lloc avui al Parlament de Catalunya s’han situat junt amb aquells altres diputats favorables a la celebració d’un referèndum i a aquells que s’han negat a votar en contra del seu compromís electoral. Ho fem des d‘una convicció que es suporta en tres pilars: que l’esgotament del pacte constitucional fa del tot necessari revisar les relacions entre Catalunya i l’Estat; que l’opció de la independència pot ser una sortida però no necessariament l’única possible a la crisi actual; i que oposar-se a la possibilitat de que el poble de Catalunya es pugui pronunciar en un o altre sentit, és una postura inacceptable i antidemocràtica. A partir d’aquest posicionament, ens sentim en la necessitat d’afegir el següent:

1. La crisi del pacte constitucional de 1978, produïda per la reiterada interpretació restrictiva que se’n va anar fent i que va culminar amb la sentència contra el nou Estatut -pactat en seu parlamentària i referendat pels catalans-, fa inexcusable un referèndum en el qual el poble de Catalunya es pugui pronunciar clarament sobre la seva relació amb Espanya. Aquest és, avui, l’objectiu nacional més immediat, compartit per la gran majoria dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, és a dir, per l’ample ventall que, en la seva extraordinària diversitat política, social, cultural i d’origen, va sumar més de dos terços a les darreres eleccions al Parlament de Catalunya.

2. Aquest fet condiciona, avui, la política catalana en la seva totalitat, a dreta i esquerra. Perquè es tracta d’un repte nacional, que afecta les constants vitals de la nació catalana, de la seva llengua i la seva cultura, de la seva economia i les seves prestacions socials. I perquè tot projecte de futur, particularment si és un projecte d’esquerres, està greument condicionat per la sortida a la qual s’arribi. S’estableix, doncs, avui, una divisòria ineludible: a una banda, la gran majoria que, en els paràmetres del catalanisme polític, exigeix el referèndum; a l’altra banda, els que s’hi oposen des dels paràmetres de la política espanyola i, en alguns casos, tractant de fer-ne un factor de divisió de la societat civil catalana. El socialisme català, més enllà dels paràmetres que imposa el nacionalisme espanyol, hegemònic a Espanya, creiem que només pot estar al costat de l’opinió central i majoritària del poble de Catalunya.

3. Els socialistes catalans hem de ser on ens pertoca: al primer rengle, com sempre. Hem de treballar amb tothom que propugni la celebració del referèndum, sigui quina sigui la posició que cadascú pugui prendre després pel que fa a la resposta a la consulta. Però també hem de criticar i treballar per evitar les precipitacions i la manca de sentit de la realitat que alguns dels nostres dirigents estan demostrant, i que poden conduir Catalunya, un cop més, a la derrota i a la frustració. Esberlar la unitat d’aquest bloc amb acceleracions injustificades pot resultar molt rendible per als qui les produeixen, però, pot comportar, en el fons, servir els interessos de l’adversari. La màxima unitat és la força més gran de què disposa el nostre poble. I cap patriota, si ho és de veritat, no pot regatejar esforços per garantir-la.

4. Per tot això, invitem tots aquells i totes aquelles que se senten socialistes o que assumeixen el ric i plural llegat del socialisme català, a mantenir-se en favor de la celebració del referèndum i a sumar-se a aquesta crida. Per coherència amb el paper clau del socialisme català en la construcció nacional de Catalunya (resistència en la profunda postguerra, impuls de l’Assemblea de Catalunya contra el franquisme, recuperació de la Generalitat exiliada, articulació de la unitat civil del nostre poble…). Per lleialtat a tots aquells homes i dones que ens han precedit i que han estat grans lluitadors per la justícia i per Catalunya. Per respecte a tota la gent que ha cregut en aquest projecte i hi ha esmerçat la seva generositat i les seves esperances. Pel futur d’un projecte integrat per homes i dones que “som socialistes i som catalanistes per les mateixes raons”, perquè tant el socialisme com la causa nacional de Catalunya, com deia Joan Reventós, formen part del mateix i indestriable combat per la llibertat i per la justícia.

El socialisme català no pot faltar a l’actual cita per Catalunya. Ha d’acudir-hi i en primera posició. I ha de fer-ho des de posicions pròpies, amb l’exigència crítica de sempre, sense caure en seguidismes, siguin de dins o de fora de Catalunya. El PSC no pot faltar-hi. I la resta de forces catalanistes han de fer-ho possible, lluny de tacticismes interessats. Així ho demanem i ho exigim, en nom dels interessos nacionals de Catalunya que creiem interpretar. I invitem tots els que es reconeguin en la nostra posició que no defalleixin, que se sumin a aquesta crida socialista en favor del referèndum. I que es disposin també a treballar, a mitjà termini, pel redreçament de l’espai socialista, per la construcció d’una alternativa catalana d’esquerres, capaç de donar la resposta deguda a l’actual involució democràtica, econòmica i social, i de posar Catalunya a l’avançada de la lluita per la llibertat, la justícia i el progrés.

Beatriu Acin
Lluís Manel Albert
Pere Albó
Joan Alginet
Eduardo Alonso
Erminia Altarriba
Anton Aluja
Xavier Amores
Nila Arcarons
Jordi Armengol
Ernest Aymamí
Jordi Aymamí
Noemí Aymamí
Maria Badia
Montserrat Badia
Amèlia Barbero
Joan Basagañas
Robert Benaiges
Carme Beltran
Toni Berini
José Emilio Bertomeu
Pia Bosch
Martí Carnicer
Josep Maria Carreras
Pol Carrión
Josep Casajuana
Magda Casamitjana
Jordi Casanova
Francesc Casares
Servand Casas
Antoni Castells
Joaquim Collado
Joan Colom
Antoni Comín
Josep Corominas
Núria Cuixart
Josep Lluís Cusido
Joan Manuel del Pozo
Jordi del Rio
Miquel Diez
Elvira Duran
Josep Duran
David Elvira
Jordi Escoin
Núria Ferre
Carles Ferreira
Rosa Maria Ferrer
Daniel Font
Jordi Font
Jordi Fornells
Montse Franch
Francesc Freixa
Jordina Freixanet
Vicenç Gavaldà
Francesc Gifreu
Núria Gispert
Èric Gómez
Anna Gual
Josep Guinot
Zacarías Henar
Jordi Homs
Ignasi Ithió
Santi Lapeira
Jordi López Camps
Luís López García
Núria López
Carmen Lucas
Josep Llop
Esteve Llorenç
Margarida Llort
Joan Majó
Joan Marcet
Jordi Martí
Joan Carles Mas
Àlex Masllorens
Fabian Mohedano
Enric Molas
Sixte Moral
Josejuan Moreso
Marc Mur
Joaquim Nadal
Manuel Nadal
Àngels Navarro
Daniel Novo
Francesc Osan
Neus Palacios
Ivan Pera
Elisenda Pérez
Enric Pérez
Lluís Miquel Pérez
Glòria Plana
Miquel Àngel Poal
Consol Prados
Jordi Pujals
Demetrio Qurol
Maribel Querol
Andreu Raya
Joan Riva
Carles Rivera
Joaquim Roca
Ramon Roqué
Joan Ros
Helena Royes
Manuel Royes
Ester Safont
Pilar Salat
Pietat Sanjuan
Núria Sempere
Antoni Serra
Josep Serra
Pere Serra
Jordi Sisquella
Fèlix Sogas
Xavier Testar
Montserrat  Tura
Margarita Valverde
Albert Vallejo
Júlia Vendrell
Joan Vicente
Joan Vich
Antoni Vila Delclòs
Josep Xurigué