Quim Arrufat: "S'està venent que les plebiscitàries seran la bomba i no ho seran, com ha passat amb la consulta"

LLEGEIX LA NOTÍCIA ÍNTEGRA AQUI

Malgrat que el polític vilanoví Quim Arrufat va entrar al Parlament com a diputat de la CUP fa menys de dos anys, la seva vida parlamentària podria estar prop de la fi. La CUP va decidir en assemblea el 2012 que els seus diputats només estarien en el càrrec durant una legislatura, i tot indica que la legislatura catalana està prop d'acabar. En els seus dos anys a l'escó, Arrufat ha estat testimoni dels moments més importants del procés sobiranista cridat a desembocar en una consulta al 9-N. En les últimes setmanes la CUP ha pres un paper protagonista en les negociacions entre els partits sobiranistes, un bloc que la setmana passada va acabar trencant-se davant la proposta d'Artur Mas d'una nova consulta de garanties rebaixades respecte a l'anterior. Arrufat assegura que la tasca de la CUP en tot aquest procés ha estat empènyer Mas cap al 9-N i observa amb gran escepticisme les possibilitats d'unes eleccions plebiscitàries per les quals Covergència i Esquerra aposten.

La CUP va proposar una llista d'11 condicions per al 9-N. Si el Govern no les fa, no donareu suport al 9-N?

Les condicions que vam proposar són garanties de celebració. Per a nosaltres el problema d'aquest nou 9-N no era que rebaixés el primer. El 9-N tal com estava previst no es pot celebrar per una il·legalització de l'Estat, però aquest segon 9-N era suficient com per aconseguir l'esclat democràtic que seria una consulta popular, i ens va semblar bé. El problema és que no ens crèiem que Convergència ho fes. Si no havia complert la primera promesa, per què havia de complir la segona? Per això vam proposar una llista de garanties de celebració, que no s'ha de confondre amb garanties democràtiques de la consulta, perquè volem que se celebri.

Si s'acaba celebrant el pla B del 9-N, considera que Convergència ha complert amb el mandat democràtic rebut el 2012?

A mitges. Formalment el pot haver complert, però estratègicament no ha jugat les cartes que interessava jugar en aquest moment del procés. Una de les coses que eren imprescindibles era la confrontació amb l'Estat. Sense aquesta confrontació no queda el missatge que ho has intentat tot per poder votar i no t'ho permeten, que és la veritat. Per això nosaltres hem lluitat per la desobediència i ho hem explicat a tot arreu, i crec que durant el mes de setembre la nostra proposta de desobediència va arribar a generar molt debat.

Per què aquesta aposta tan clara per la desobediència des del principi? No s'hagués arribat a una fórmula molt similar a la que hi ha ara?

Sí, però la desobediència genera una tensió amb l'Estat. Si no, la consulta arriba deteriorada al 9 de novembre perquè la van fregint a impugnacions, inhabilitacions i impediments, i al final el 9-N no fas la consulta amb totes les garanties perquè t'han anat fent coses. Desobeint també pot passar-te això, i el resultat final pot ser el mateix, però amb la desobediència generes tensió amb l'Estat i de l'altra forma no. De l'altra forma gairebé li fas un favor a l'Estat en demostrar que no pots arribar més enllà. Per això quan preguntes si s'ha complert el mandat democràtic, bé, al final ha arribat al mateix producte al qual es podia arribar. El problema és que pel mig no has lliurat batalla. I aquí la clau era la batalla.

Entrant en les negociacions de les últimes setmanes, quan se'ls va dir que la consulta tal i com estava plantejada no es faria?

A la primera de les reunions al Palau de la Generalitat [divendres 3 d'octubre] el president comença dient que el cens que s'havia de publicar en quatre dies no el pensava publicar. Que no desobeirà perquè fer públic el cens suposa que el fregeixin a demandes per vulneració de la llei de protecció de dades. El problema és que en aquesta mateixa frase el Govern li estava dient a ERC que s'havia carregat els acords que tenien. I això és jugar molt amb el procés, perquè estava provocant una emprenyada sideral d'ERC que, allà mateix, davant de tots, certificava que s'havia trencat l'acord de govern.

No obstant això en la compareixença després d'aquella reunió van sortir somrients, dient que la consulta anava endavant...

Des del principi del procés vam tenir l'opció d'oposar-nos a tot. Dir que amb aquesta gent i amb aquests partits no s'arribaria mai enlloc i que mai trencarien amb totes les limitacions i preus a pagar que imposa l'Estat. Però també podíem, amb la fusta que hi havia, intentar apropar-nos al màxim a la ruptura. Aquell dia vam tenir la mateixa disjuntiva: ¿Sortim i diem que tot ha estat un engany o seguim a la taula i esgotem les possibilitats perquè el 9-N hi hagi urnes? El 9 de novembre no es tornarà a repetir. Aixecar-nos en aquell moment era acceptar que no hi havia possibilitats de fer la consulta i significava fer malbé el 9-N. No ho podíem posar tan fàcil, ni a l'Estat ni a CiU.

Des de la CUP s'ha acusat reiteradament als partits de tacticisme. Qui ha fet més tacticisme?

El primer el Govern. Sabent les seves limitacions no les explica al seu soci, autosuspèn la consulta, no li diu res, i ens anuncia a tots que no hi haurà consulta segons els termes de la llei de consultes. Això és un tacticisme brut. Al final és Artur Mas, és la mateixa persona que va pactar amb Zapatero rebaixar l'Estatut. La cultura política és la que és. Però hi ha més tacticisme. Perquè ERC quan salta de la taula ho fa amb una proposta que era posposar en 9-N un mes i que el Govern tornés a fer el decret sense acatar la suspensió, una cosa totalment inverosímil de complir. I com no s'accepta la seva proposta s'aixequen i se'n van. Això també és tacticisme, és fer una cosa per salvar-te tu.

Després de dos anys parlant de consulta ara, sense arribar el 9-N, tot està focalitzat en unes eleccions.

Aquesta perspectiva és el pitjor que podia passar. Nosaltres estem combatent la idea de les plebiscitàries de totes totes. Li estem dient a tothom que vagi a votar el 9-N perquè ara s'està venent que les eleccions plebiscitàries seran la bomba, i no ho seran, igual que va passar amb la consulta, que es va dir que seria fantàstica i ara se li veuen problemes per tots els costats. Ja ho ha dit el president, després de les plebiscitàries toca negociar. I així anirem passant etapa rere etapa. L'error és que la gent es deixi anar arrossegant per les etapes amb la vista posada en la següent. Cal defensar cadascuna de les victòries. Es perd ràpid la perspectiva, haver arribat al punt de convocar una consulta ara sembla normal, però fa dos anys no ens ho haguéssim cregut.

LLEGEIX LA NOTÍCIA ÍNTEGRA AQUI