Tots els caps de llista al 27-S s'estrenen en les eleccions al Parlament

Tots els caps de llista al 27-S s'estrenen en unes eleccions al Parlament. CDC i ERC es presenten plegats per primer cop dins la coalició Junts pel Sí, que encapçala Raül Romeva, tot i que el candidat a presidir la Generalitat és Artur Mas. Lluís Rabell, cap de llista de Catalunya Sí que es Pot, que integra ICV-EUiA i Podem, i la candidata de C's, Inés Arrimadas, lluiten per ser la segona força al Parlament. Miquel Iceta té el repte d'aturar la davallada del PSC en els últims comicis i Xavier Garcia Albiol es presenta com l'antídot a l'auge de C's. Unió, amb Ramon Espadaler al capdavant, aspira a tenir representació després del trencament de CiU, i Antonio Baños a augmentar els diputats de la CUP.

Junts pel sí: Front sobiranista amb Romeva de cap de llista i Mas de candidat a president

Per primer cop des que Solidaritat Catalana es va presentar a les eleccions espanyoles del 1907, el conjunt de la majoria de forces sobiranistes es presenten plegades en uns comicis electorals. Tret de la CUP, la candidatura Junts pel Sí suma CDC, ERC i les entitats civils que han liderat el procés sobiranista: l'ANC i Òmnium. Després d'una negociació entre les direccions dels partits i les associacions, van acordar triar l'exdiputat al Parlament Europeu per ICV, Raül Romeva, com a cap de llista de la coalició. Tanmateix, l'acord contempla que l'actual president de la Generalitat, Artur Mas, que va de número quatre a la llista, sigui el candidat a la reelecció per presidir un nou govern que ha d'iniciar la "desconnexió" amb Espanya en un termini màxim de 18 mesos. El líder d'ERC, Oriol Junqueras, és el número 5.

De fet, la transversalitat i el protagonisme de la societat civil són dues de les característiques que remarca la llista sobiranista que presenta el 27-S com un plebiscit després que el govern espanyol impedís el referèndum del 9-N. Romeva, que és el cap de llista, és un antic militant d'ICV que va decidir trencar el carnet del partit el març del 2015 quan els ecosocialistes van definir que el seu full de ruta passa per una República catalana dins l'estat espanyol. A Tarragona, la llista està encapçalada per l'economista Germà Bel, un exdiputat socialista al Congrés, mentre que a Girona el cap de llista és el cantant Lluís Llach. L'ANC i Òmnium també tenen reservats llocs importants en les llistes. Així, els números 2 i 3 de la llista per Barcelona corresponen a Carme Forcadell i Muriel Casals, i l'expresident d'Òmnium a Lleida, Josep Maria Forné, ocupa el primer lloc en aquesta demarcació.

La incorporació de nombroses personalitats a les llistes pretén reforçar l'objectiu de la candidatura de convertir el 27-S en unes eleccions plebiscitàries sobre la independència de Catalunya. Després del desconcert que va provocar entre les bases sobiranistes l'estira-i-arronsa entre CDC, ERC i les entitats després del 9-N, es va aconseguir un acord per configurar la candidatura de Junts pel Sí. Els presumptes casos de corrupció que afecten els convergents i els escorcolls a la seva seu, però, podrien dificultar l'objectiu de la coalició d'obtenir una àmplia majoria.

PSC: Els socialistes s'encomanen a l'experiència d'Iceta per redreçar el rumb del partit

El primer secretari del PSC i candidat del partit al 27-S, Miquel Iceta, és un dels polítics amb més experiència en la política catalana. Militant des de l'any 1978, ha ocupat diferents càrrecs dins el partit i ha estat regidor a Cornellà de Llobregat, així com diputat al Congrés i al Parlament, en aquest cas, des del 1999 fins a l'actualitat. La llarga trajectòria en el partit i la seva fidelitat han estat elements clau per a la seva elecció com a cap de llista dels socialistes per intentar aturar la sagnia de vots que pateix el partit des de les eleccions catalanes del 2010.

Iceta confia a captar el vot d'aquells electors que, no sent independentistes, rebutgen l'immobilisme del PPC i l'espanyolisme de C's. De fet, davant la proposta de PPC i C's d'articular un bloc pel no a la independència, Iceta ho ha rebutjat argumentant que no vol contribuir a una "política de fronts". La seva proposta de reforma federal de la constitució topa, però, amb contradiccions amb el PSOE sobre el seu abast i el rebuig d'alguns barons al fet que Catalunya gaudeixi d'un finançament específic. A més, el fet que el partit hagi eliminat el dret a decidir del programa electoral podria provocar un traspàs de vots a Catalunya Sí que es Pot, la qual el reivindica sense ser independentista. Les noves confluències d'esquerres com la de BComú, que no s'oposen al dret a decidir i posen l'accent en el terreny social, ja van fer forat en l'electorat socialista en les municipals.

De fet, el procés sobiranista ha estat un dels principals factors del debilitament del PSC. Diversos corrents interns del partit com Avancem, MES o Socialisme, Catalunya i Llibertat se n'han escindit per discrepàncies sobre el procés i ara estan integrades dins la coalició Junts pel Sí. A més, algunes decisions del partit sobre aquest àmbit que semblen contradictòries com, per exemple, el suport a l'adhesió a l'AMI a Castelldefels i Terrassa, i els pactes municipals amb C's a Lleida, Sant Andreu de la Barca i Mollet del Vallès, podrien crear confusió entre l'electorat.

PPC: Els populars recorren a Albiol per mobilitzar l'electorat més hostil al procés sobiranista

Davant els magres resultats que les enquestes auguraven al PPC en les eleccions del 27-S, la direcció estatal del partit va decidir buscar un revulsiu per evitar una possible patacada electoral que apunten les enquestes. L'escollit per intentar capgirar la situació és el polèmic exalcalde de Badalona, Xavier Garcia Albiol, qui substitueix Alícia Sánchez-Camacho com a cap de llista. La direcció popular valora Albiol per haver aconseguit governar la tercera ciutat més gran de Catalunya i pels bons resultats que hi va obtenir en les darreres municipals en augmentar el nombre de vots, tot i que finalment no va revalidar l'alcaldia per un pacte de l'oposició.

Malgrat que el PPC rebutgi que el 27-S tingui cap caràcter plebiscitari sobre la independència de Catalunya, concedeix una gran importància a les eleccions per al futur del país. Per aquest motiu, Albiol té com a objectiu recollir el vot més hostil envers el procés sobiranista, superant el debat ideològic de l'eix esquerra-dreta. En aquest sentit, ha instat PSC i C's a sumar-se al PPC per conformar un govern "transversal i no nacionalista" després de les eleccions si els resultats ho permeten.

Tanmateix, la figura d'Albiol és controvertida per les declaracions al voltant de la immigració i les polítiques aplicades en aquest àmbit durant el mandat que va governar l'Ajuntament de Badalona. La imatge de radicalitat del lema 'Limpiando Badalona' de la campanya de les municipals ha causat controvèrsia i s'haurà de veure si frena alguns electors o genera noves adhesions. A més, els presumptes casos de corrupció que esquitxen el PP poden dur alguns electors contraris a la independència a votar C's, que es presenta com una opció regeneradora.

Unió: Espadaler reivindica el "seny "i el "diàleg" com a alternativa als "frontismes"

La formació liderada per Josep Antoni Duran i Lleida encara un dels reptes més importants de la seva història: tenir representació al Parlament presentant-se en solitari després de la ruptura de CiU. Des de 1931 que el partit no es presenta a uns comicis dins de cap coalició. L'exconseller d'Interior Ramon Espadaler és l'encarregat d'aconseguir aquest objectiu com a candidat de la formació democratacristiana.

Unió s'erigeix com a alternativa als "frontismes" que al seu parer genera el debat independentista per, d'una banda, la manca de diàleg del govern espanyol i, per l'altra, per l'aposta per actuacions unilaterals de les forces independentistes, entre elles els seus exsocis de CDC. En aquest context, es reivindica com el partit del seny i té com a objectiu pescar els votants tradicionals de CiU que estan descontents amb el gir independentista d'Artur Mas. La recepta d'Espadaler per sortir de l'actual atzucac és el pacte i la negociació amb l'Estat. Per exemplificar aquesta aposta, el partit ha col·locat de número dos a la llista a l'exfiscal de Catalunya, Martín Rodríguez Sol, qui va ser rellevat del càrrec després de la consulta del 9-N, i que defensa el dret a decidir i la celebració d'una consulta sobre el futur polític de Catalunya però legal i de forma acordada amb l'Estat.

Tanmateix, els socialcristians afronten el 27-S després que un nombre important de militants es donessin de baixa d'Unió arran dels resultats de la consulta interna per decidir la seva posició sobre el procés sobiranista. La victòria per un estret marge de vots de l'opció que defensava la cúpula d'Unió que, entre d'altres coses, rebutja una declaració unilateral d'independència, i el trencament de CiU va provocar que un grup d'afiliats encapçalat pel secretari d'Universitats, Antoni Castellà, abandonessin la formació per constituir Demòcrates de Catalunya, un nou partit integrat a Junts pel sí, i que compta amb el suport de, per exemple, la presidenta del Parlament, Núria de Gispert.

Catalunya Sí que es Pot: la confluència d'esquerres que vol repetir l'èxit de Barcelona En Comú amb Rabell

El triomf de la candidatura liderada per Ada Colau a Barcelona en les municipals va esperonar els dirigents d'ICV-EUiA i Podem a repetir l'experiència de BComú en les eleccions del 27-S. Així, un dels principals reptes de Catalunya Sí que es Pot, que també inclou Equo, va ser trobar un candidat que tingués el mateix carisma i capacitat de seducció entre l'electorat que Colau. El líder veïnal a la capital catalana Lluís Rabell va acceptar l'oferta de ser el cap de llista de la confluència d'esquerres, però a diferència de l'exlíder de la PAH, l'exmilitant d'EUiA no és una cara gaire coneguda malgrat haver presidit la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB).
Rabell, que va votar sí/sí el 9-N perquè li ho "demanava el cos", encapçala una coalició que és acusada d'ambigüitat respecte el procés sobiranista, com ho va ser BComú, cosa que la podria afectar electoralment, ja que, a diferència de les municipals, en què es tracten assumptes més locals, el debat independentista en el 27-S és central. L'aposta de la coalició en aquest camp és la celebració d'una consulta pactada amb l'Estat i la posada en marxa d'un procés constituent en el conjunt d'Espanya que reconegui l'especificitat de Catalunya.

Per aquest motiu, Catalunya Sí que es Pot vol posar el focus en el debat social a més del debat nacional. Així, centrarà les crítiques en Mas per retreure-li les retallades que, afirmen, ha dut a terme el govern que ha presidit, així com els presumptes casos de corrupció que afecten CDC. D'aquesta manera, vol contrarestar l'efecte que pot tenir per a Junts pel Sí que una persona provinent de l'àmbit progressista com Raül Romeva encapçali la candidatura. Així mateix, també voldrà furgar en la contradicció dels partits d'esquerres com ERC, Moviment d'Esquerres (MES) o Avancem de concórrer a les eleccions en la mateixa candidatura que els convergents.

C's: Arrimadas confia a esdevenir el principal fre al sobiranisme, sense Rivera

Després que el president i fundador de C's, Albert Rivera, resolgués la incògnita sobre si es presentaria o no a les eleccions del 27-S per, finalment, optar a ser el candidat a les eleccions al Congrés, el partit 'taronja' va escollir la diputada al Parlament Inés Arrimadas com a cap de llista. Aquesta jove advocada -té 34 anys- nascuda a Jerez de la Frontera (Cadis) ha protagonitzat un ascens meteòric a C's des que al 2011 entrés a formar-ne part. Un fet, però, que no esvaeix els dubtes sobre el seu ganxo electoral tenint en compte l'hiperlideratge que Rivera exerceix al partit. De fet, el líder de la formació estarà molt present en la campanya: hi participarà cada dia, amb un paper destacat en els mítings, i coprotagonitza la imatge electoral tant dels cartells com dels espots.

En qualsevol cas, C's aspira a esdevenir la principal força no sobiranista d'àmbit estatal al Parlament, tot aprofitant l'aparent debilitat que pateixen el PSC i el PP a Catalunya. Tant és així que aquesta formació emergent s'ha ofert a liderar un bloc constitucionalista. De fet, Arrimadas insisteix en convidar tant socialistes com populars a sumar plegats per formar un govern no nacionalista a la Generalitat.

Per aconseguir l'anhelat segon lloc a la cambra catalana, C's confia a mobilitzar l'electorat de l'àrea metropolitana de Barcelona. Segons els seus càlculs, si hi ha una participació superior al 70%, pot evitar-se una majoria sobiranista al Parlament. Així, centraran la campanya en ciutats de la corona barcelonina com ara l'Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Sant de Feliu de Llobregat, Cornellà o Montcada i Reixac.

C's, però, no oblida altres feus tradicionalment socialistes com les ciutats de Tarragona o Lleida. La candidata Inés Arrimadas visitarà aquests municipis durant les properes setmanes de campanya amb l'objectiu de repetir el paper registrat en les eleccions municipals del maig, en què el partit va obtenir, per primera vegada, representació en aquests consistoris. Un bon resultat el 27-S que alcés C's fins al segon lloc a la cambra catalana suposaria, a més, una embranzida per al partit de Rivera, que confia a entrar amb força al Congrés després de les eleccions previstes per a finals d'any, per provocar una gran esquerda en el bipartidisme espanyol.

CUP: Baños entoma el repte de substituir Fernández en la fase de maduresa de l'esquerra independentista

El fins ara líder de la CUP al Parlament, David Fernández, va ser una de les revelacions de la legislatura passada a la cambra catalana. Fernández s'ha convertit en una de les figures més populars de la primera línia política catalana. Però el codi ètic de la CUP impedeix que qualsevol càrrec electe pugui repetir mandat i l'esquerra independentista ha hagut de cercar un nou cap de llista -rebutgen la figura de candidat- . L'escollit mitjançant primàries ha estat el també periodista Antonio Baños.

Després de restar durant molts anys en l'extraparlamentarisme, l'entrada de la CUP al Parlament el 2012 amb tres diputats va permetre que una part important de la població conegués per primer cop l'esquerra independentista en l'àmbit nacional. Així, la visualització de la seva aposta política en qüestions com la corrupció, les retallades i el sobiranisme va facilitar el salt experimentat en les darreres eleccions municipals, en què la CUP va passar del 2,16% dels vots el 2011 al 7,14% el 2015, i de tenir 101 regidors el 2011 als actuals 372.

Baños, membre de Súmate que reivindica la catalanitat de les persones nascudes fora de Catalunya que viuen a l'àrea metropolitana- assumeix el repte de ser la cara visible de la CUP en la fase de consolidació i maduració del partit en les institucions després d'un ràpid creixement, en què les enquestes preveuen un ascens notable de l'esquerra independentista el 27-S. La CUP aspira a atreure votants independentistes que rebutgen donar suport a Junts pel Sí per no avalar les polítiques de Mas i CDC al Govern. Però també hi ha el risc que es produeixi una polarització entre la llista de Romeva i els partits no sobiranistes que faci perdre protagonisme a la CUP. D'altra banda, el paper de l'esquerra independentista en la propera legislatura pot ser molt rellevant si Junts pel Sí no assoleix la majoria absoluta. La CUP planteja una República Catalana no capitalista fora de la UE i Baños ja ha avançat que "mai" investirà president de la Generalitat a Artur Mas.