Les urnes decideixen avui

Per Artur Mas, Oriol Junqueras i Raül Romeva (Junts Pel Sí) i també per a Antonio Baños (CUP), aquest 27-S és el referèndum sobre la independència que no es va poder fer el 9-N. Xavier García Albiol (PPC), Inés Arrimadas (C's) i Ramon Espadaler (UDC) rebutgen el plebiscit, però parlen de les eleccions autonòmiques "més importants de la història". Miquel Iceta (PSC) diu que s'escull entre seguir amb "la guerra de banderes" o trobar "solucions"i Lluís Rabell (Sí que es Pot) subratlla el caràcter "constituent" dels comicis. Tots remarquen la importància d'unes eleccions en què 5,5 milions de catalans estan cridats a les urnes de 9h a 20h per escollir els 135 diputats de la XI legislatura.

La rellevància que els partits atorguen a les eleccions no canvia les regles habituals del joc en uns comicis formalment autonòmics. Aquest diumenge s'escolliran 135 diputats repartits entre les 4 circumscripcions. Barcelona, amb 85, és la més gran, tot i que per obtenir un escó es necessiten molts més vots que a les altres A Tarragona se n'escolliran 18, pels 17 de Girona i 15 de Lleida.

Hi ha 5.510.798 milions de persones amb dret a votar aquest diumenge, en una jornada que s'ha iniciat a les 9 del matí i s'allargarà fins les 20h, quan es tancaran els col·legis, els mitjans de comunicació podran fer públics els sondejos a peu d'urna i s'iniciarà l'escrutini final. Respecte el 2012, el cens electoral ha crescut en gairebé 100.000 persones. 164.240 catalans podran votar per primera vegada i 196.062 ho podrien haver fet des de l'estranger un cop inscrits al cens d'electors residents absents.

Dels residents a l'estranger l'11,1% (21.765) va fer els tràmits per poder votar. Les xifres definitives de quants han votat efectivament es coneixeran aquest mateix diumenge, un cop Correus traslladarà fins a les meses electorals els vots que custodia provinents de l'estranger i de tots els punts de l'Estat, perquè siguin escrutats conjuntament amb els vots presencials. El percentatge de votants des de l'estranger és el mateix que en les eleccions del 2012, tot i que l'increment del cens fa que s'hagin comptabilitzat 4.151 peticions més, un 23,6% superior a les d'ara fa tres anys. Durant el mes d'agost i setembre, la Generalitat va demanar en repetides ocasions a la Junta Electoral Central que allargués els terminis de votació d'aquestes persones -que va expirar el passat 22 de setembre-, petició que li va ser denegada.

Les peticions de vot per correu en altres indrets de l'Estat són, però, les que més s'han incrementat respecte les darreres eleccions al Parlament. El 2015 hi ha hagut un total de 107.421 persones que han sol·licitat poder votar d'aquesta manera. El 2012 ho van demanar 63.142, és a dir que s'han incrementat en un 70,1%. La gran majoria de les peticions (72%) són de persones amb residència a la demarcació de Barcelona, seguides per Tarragona (9,8%), Girona (9,6%) i Lleida (8,6%).

Precisament el nombre de sol·licituds de vot per correu és l'indicador que fa pensar al Govern que la participació serà enguany superior al 69,2% que es va registrar ara fa tres anys i que és, fins ara, el rècord de participació en unes eleccions al Parlament. A més del vot per correu i dels residents a l'estranger, també han demanat votar a distància 1.841 persones que estan "temporalment absents".

De forma presencial, aquest 27 de setembre hi ha 2.698 col·legis electorals, en els quals estan ubicades les 8.182 meses electorals. Hi ha 24.543 membres titulars d'aquestes meses, 49.086 que són suplents i 4.500 persones més que treballaran en la recollida i tramesa de la informació. Totes les dades d'escrutini passaran a ser tractades pel Centre de Recepció d'Informació, on 600 persones processaran els resultats de la nit electoral i els traslladaran al Parlament. Allà, la consellera de Governació anirà informant puntualment tant de les dades de participació com dels resultats finals. Els ciutadans també podran seguir l'evolució de la nit electoral a través d'Internet. resultats.parlament2015.cat

Pel que fa a la seguretat, 8.186 mossos d'esquadra treballaran durant la jornada, dels quals 4.519 ho faran amb tasques extraordinàries directament relacionades amb el dispositiu electoral. 1.703 efectius de la Policia Local i 143 vigilants locals estaran també activats per garantir el bon funcionament de la jornada. A més, el Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (CESICAT) s'ocuparà de garantir la seguretat informàtica.

Un cop es tanquin els col·legis electorals, es faci l'escrutini i es coneguin els resultats de les eleccions, s'obrirà un període de 20 dies en el qual es convocarà la sessió constitutiva del Parlament. Abans de l'11 d'octubre els diputats hauran pres possessió de la seva acta i iniciaran la XI legislatura, la que alguns dels partits volen convertir en la darrera de l'etapa autonòmica.