Montfort: "Vilafranca ha de tenir un paper protagonista en el sector vitivinícola cada dia"

Joan Manel Montfort ha començat enguany el seu segon mandat consecutiu a l’equip de govern de l’Ajuntament de Vilafranca, on durant els propers quatre anys s’encarregarà de les regidories de Seguretat Ciutadana i de Promoció Econòmica i Ocupació. A més és Tinent d’Alcalde de Desenvolupament econòmic i Projecció Exterior, que inclou Promoció Econòmica, Ocupació i Formació, Turisme, Comerç, Mercats, Relacions Internacionals i Cultura.

Primer de tot, perquè heu situat la cultura en desenvolupament econòmic?

Perquè creiem que la cultura genera dinamisme i s’ha comprovat en les grans ciutats. No és només una eina de coneixement, sinó també de desenvolupament econòmic i de projecció de la ciutat.

Per on passa el futur de l’economia vilafranquina i, per extensió, altpenedesenca?

El sector industrial és fonamental per generar més ocupació i riquesa. Hem de ser capaços no només de cridar i atraure empreses, sinó també de retenir les existents. Les noves ordenances fiscals per al 2016 milloraran i inclouran bonificacions per al seu establiment i per què contractin joves i aturats i apostin per la innovació. La innovació es podrà acreditar amb patents i models d'utilitat. Hem abaixat, a més, de forma generalitzada la taxa per l’obertura d'empreses o per trasllat d’empresa dins el municipi. Tanmateix, l’altre sector important i que ens singularitza és el del vi, del que en som la capital i comptem amb un clúster amb prop de 100 empreses. N’hem de ser els catalitzadors, la referència i aportar ajudes i col·laboració al sector.

Quins són els objectius per tenir aquest rol en el món de vi?

Hem de tenir paper protagonista en el sector vitivinícola cada dia. Som la zona més visitada d'Espanya d'enoturisme amb uns 500.000 visitants anuals i per això ho hem de catalitzar. Amb qui proposi iniciatives a l’entorn del vi ens acabarem entenent, exemples ho són el mateix clúster, el Vijazz, els Premis Vinari dels millors vins catalans, el Most Festival o el propi Vinseum. Tenim un potencial enorme i l’Escola del Vi és un altre element important de cara als propers anys, per potenciar polítiques de suport i formar persones en el sector. Hem de tirar endavant la formació d'alta direcció, internacionalització i innovació en el món del vi. L'enoturisme és un sector molt important, cada cop rebem la visita de més visitants. És la nostra aposta però també la de tots els agents implicats i ens en beneficiarem tots. Per això, i també en el camp de la formació, hem apostat per crear l’Escola de Formació Professional d’Enoturisme de Catalunya, amb l’objectiu de promoure la formació dels professionals del sector a Catalunya, contribuint així al desenvolupament del sector, i oferint formació integrada de tipus inicial, ocupacional i continuada. L’aposta per aquestes dues escoles compta amb els suport i la col·laboració dels principals agents del sector. És important continuar lluitant perquè el Penedès sigui un referent en el món del vi i evitar que aquest tipus d’iniciatives marxin a altres territoris, com malauradament ja va passar, per exemple, amb els estudis universitaris d’enologia.

Així doncs, la creació d’ocupació va lligada a l’enoturisme?

En quan a ocupació no estem contents, tenim taxes d'atur elevades respecte Catalunya. A nivell comarcal vam aguantar força bé la crisi fins el 2013, però després hi ha hagut eros importants en diverses empreses de la comarca que han provocat una autèntica trompada i necessitarem temps per refer-nos. I no cal dir-ho, la reestructuració del sector financer ens ha afectat especialment al nostre territori. Hi ha d'haver els ingredients i noves oportunitats com és el cas de l'enoturisme.

Passant a temes, de comerç, com ha influenciat a Vilafranca l’Eix Diagonal?

Tenim un números de comerços semblant al d'abans de la crisi. La gent que anava a Vilanova també ho feia a Barcelona, és un fet que sempre hi serà. Abans la gent de Manresa i Igualada no venien, per tant, ara per pocs que en vinguin ja són més. Ja hi ha més interrelació entre tots aquests territoris, el que ens ha permès tractar temes comuns, com ara el desplegament de la fibra òptica pels nuclis industrials o les smart cities. En definitiva, crec hi hem guanyat de forma clara. Vilafranca és una capital real pels pobles del voltant, és un referent. Treballem en la proximitat i anem preparant noves campanyes de suport i ajuda al comerç com recentment la del Vilashopping, o les ja tradicionals com la de Nadal i la pista de gel, entre d’altres.

Tanmateix, l’aparcament és sovint un obstacle per accedir al comerç vilafranquí. Ho resoldran les obres a la llosa de la via?

L’aparcament sempre l’hem prioritzat com a element fonamental per al comerç. Per això hem creat diversos aparcaments públics en solars privats sense ús al centre de la vila, que és on hi ha més dificultats d’aparcament. A la llosa de la via hi haurà unes 450 places de pàrquing gratuïtes, encara que segurament, ni que sigui en una part, caldà aplicar-hi algun sistema limitador de temps, per evitar que els aparcaments de llarga durada acabin omplint tot l’espai. Hem de tenir una oferta atractiva perquè el comerç segueixi tenint la seva força. És una cosa que quan es perd és molt difícil recuperar, sobretot si l'activitat comercial se centralitza en polígons. A més, tenim un mercat potent, de tradició i proximitat, ben posat i atractiu. Té més de 1.000 anys d’història i és un referent a Catalunya.

Un altre punt important per atraure clients és que sigui un lloc segur. Tenim una vila segura?

Sí, Vilafranca és un municipi completament segur. Tenim més problemes per incivisme que no pas per seguretat, de fet, les denúncies per delictes han anat baixant els darrers anys. És per això que en el civisme és on hi estem dedicant més esforços. Des de l’any 2012 disposem d’una ordenança de civisme actualitzada. És un instrument del que en fem una valoració molt positiva. L'anterior era un text antiquat que costava aplicar. Ara, en canvi, la policia el pot aplicar. A l’hora d’aplicar-lo però, veiem que més que sancionar el que cal és reorientar determinades conductes. Fem molta feina amb les associacions de veïns, que ens traslladen problemes com que les bicis circulen per les voreres, que els veïns no recullen caques de gossos, que hi ha gent que orina als carrers o problemàtiques concretes amb sorolls.

En aquest sentit, com estan anant les primeres setmanes de la nova unitat de policia de proximitat?

Just hem començat i està anant correctament. Les associacions de veïns són grans col·laboradores, les representants dels barris. Les estem visitant totes i també ho farem amb les de comerciants, amb les escoles i els instituts, així com amb les entitats més rellevants. Ara tenen una cara i un nom identificats amb qui contactar. Si coneixes més la zona és més fàcil fer actuacions i per això també feia falta aquesta comunicació directe. A més, actualment estem a punt de treure una aplicació pel mòbil per accedir a tota la informació sobre via pública, que ja funciona de manera interna a l'Ajuntament en estat de proves; i també en tenim prevista una de la pròpia policia local per facilitar la comunicació entre ella i els ciutadans.