"Des del Penedès volem empènyer el federalisme"

El panorama polític actual mostra diferents postures sobre el futur de Catalunya i Espanya. Hi ha qui opta per la independència, d’altres perquè segueixi vigent l'statu quo, però també propostes diferents, com és el cas de Federalista d’Esquerra, que proposen una via federalista per afrontar la situació política del moment. Parlem amb l’exalcalde vilanoví Jaume Casanovas, juntament als seus companys Robert Sanahuja i Francisco Criado, tres membres de la delegació de Vilanova de l’associació Federalistes d’Esquerra, que expliquen un projecte polític diferent tant per a Espanya com per a Catalunya.

Quin és el projecte de Federalistes d’Esquerra?

Jaume Casanovas: Federalistes d’Esquerra és una associació, no és un partit polític. Defensa una idea, que és la idea federal per Espanya, per tal de reorganitzar de nou les organitzacions entre les nacionalitats i les regions d’Espanya, que fins ara només ha estat regulat a través dels estatuts d’autonomia. Els estatuts d’algunes comunitats com Catalunya van dur al concepte del “café para todos”, perquè totes les comunitats acabin tenint un estatut. Aquest ha sigut el model que ha funcionat fins ara i que queda clarament desfasat.

Amb unes altres condicions afegides, segurament a partir de la crisi econòmica, acaba sorgint una crisi entre les relacions de Catalunya i Espanya. Hi ha una corrent que proposa la independència per resoldre aquest problema, gent que creu que ja està bé tot com està…, però després hi ha gent com nosaltres que pensem que hi ha d’haver un altre model de relacions Catalunya-Espanya, i que la crisi que tenim s’ha de resoldre.

Davant d’aquest desordre ideològic i polític, alguna gent van decidir tirar endavant una organització política amb una solució que no és la separació, sinó la inclusió. La via federal és una via de la inclusió, una forma organitzativa on cadascú té el seu rol en una nova conjuntura.

Com funciona Federalistes d’Esquerra?

J. C.: Federalistes d’esquerra neix a Barcelona, però amb coresponsabilitat a altres llocs d’Espanya. És transversal: no és un grup polític, perquè hi ha gent amb antecedents de molts grups polítics que volen un projecte federal d’Espanya. Es tracta de crear un estat d’opinió i d’anar dibuixant un model federal que pugui obtenir el pes suficient per influir en el que seria la reelecció d’una nova constitució per aquest país, una constitució que cal pensar des d’un punt de vista federal.

Evidentment, això necessita guanyar una credibilitat. Però d’altra banda, les enquestes diuen que hi ha un 60-65% que creuen que una opció federal és bona. Aquesta opció federal l’ha de materialitzar algú, i això és el que ens hem proposat des de Federalistes d’Esquerra.

Us vau reunir fa un parell de setmanes a Vilanova i la Geltrú... Què us porta aquí?

Francisco Criado: La organització en si es vol estendre a tot el territori. S’estan creant grups a diferents ciutats, comarques..., on es creen les delegacions. N’hi ha una a Sabadell, una al Penedès...

La qüestió és portar el projecte a petits territoris i treballar des de la proximitat?

F.C.: L’objectiu fonamental és aquest. Al territori les persones creen un vincle, i a partir d’aquí tots ens anem integrant a la organització més gran. Volem expandir-nos així, i informar. Des de Vilanova, per exemple, ja ens hem anat reunit i creant diversos actes per parlar del federalisme, i hem donat un pas perquè la gent el conegui, ensenyar que la gent és diferent. No som iguals els catalans que els bascos, per exemple, i s’ha de recollir les necessitats de cada lloc.

Per tant, investigueu les necessitats més properes...

F. C.: Sí, però també ara, inclús, s’està parlant de fer una xarxa que aglutini tota Espanya, però on neix és a Catalunya.

Quin futur creieu que li espera a Catalunya, ara mateix?

Robert Sanahuja: Catalunya té un problema molt complicat. Ens han portat a un moment on la societat catalana està clarament dividida, i s’ha de trobar una solució pactada. No pot ser una solució com la que proposen els que diuen que han guanyat el plebiscit, que no és cert, i en base a aquest mandat volen anar per la via de proclamar la independència, això no soluciona res.

El problema de Catalunya s’ha de resoldre amb diàleg i una nova estructura de l’Estat. Nosaltres volem donar una via de solució al problema de Catalunya, a través del nou model d’Estat. Es tracta d’un model molt plural, que també hem d’anar construint nosaltres, i nosaltres hem de ser-hi per dir la nostra per dir com volem que sigui aquest model i com volem que se’ns respecti.

R. S.: La gent parla de la famosa tercera via. I no és això, perquè les altres vies no porten enlloc. Aquesta és la “primera via”, perquè és l’única via possible, perquè és l’única que pot donar una solució que duri. I llavors ens podrem preocupar pels problemes de les persones, que ara mateix sembla que no existeixin.

En un context d’eleccions generals, ple de debats sobre com fem política... Creieu que funciona bé el nostre Estat a nivell polític?

F. C.: Esperem que el PP perdi la majoria absoluta, i s’obri una via de consens entre partits polítics per la via federal. Els problemes globals no es poden solucionar des d’un sol territori, sinó que ha de ser una cosa molt més àmplia.

J. C.: En relació Catalunya-Espanya, la situació està tan bloquejada  és impossible pensar que aquesta gent pugui fer un pas enrere: ni Rajoy ni Mas poden fer un pas enrere sense fer el ridícul políticament. Mas té a les mans una situació molt bloquejada. De moment no hi ha govern, no es poden pagar les farmàcies..., És una situació esperpèntica. I pensem que uns resultats a Madrid poden obrir una nova dinàmica, bé per la pèrdua de la majoria absoluta, o bé perquè es pugui fer una majoria alternativa.

L’únic que es pot fer és tornar a començar. Cal obrir una via de diàleg sense que ningú s’hagi de posar vermell. Els independentistes faran les seves propostes, però altra gent també posarà les seves referències en el panorama polític.

Hi ha partits que ja han començat a fer propostes, com el PSOE i el PSC, que és el primer partit que fa una proposta articulada i positiva en relació a aquest tema federal. Però no oblidem que una reforma de la constitució necessita 3/5 del Congrés dels Diputats. Això vol dir que cal pactar amb altra gent que no són exactament de la teva corda. Les propostes hauran de ser majoritàriament acordades, sinó no hi pot haver reforma. Altres grups com Podemos, Ciudadanos, ICV, Izquierda Unida..., també han dit alguna cosa respecte el tema, així que aquí pot haver-hi una confluència.

Confiem que el nostre projecte pugui donar idees i solucions en aquesta situació que tenim, sempre respectant que Federalistes d’Esquerra és una associació plural i transversal, no som un partit polític.

Quines propostes federals teniu des de Federalistes d’Esquerra?

J. C.: Des de Federalistes d’Esquerra no hi ha una posició doctrinal. No és com un partit polític, no tenim uns documents on definim quines són les nostres posicions oficials. Precisament una de les nostres posicions aquí a Vilanova i al Penedès, és que Federalistes d’Esquerra hauria de fer un pas més i definir uns mínims de posició comuna, en relació a aquest tema del federalisme.

R. S.: El que volem fer és definir els conceptes bàsics, sobretot en el tema competencial: definir quines competències hauria de tenir l’Estat central i quines haurien de tenir les autonomies, i com aquestes competències no s’interfereixen entre unes i altres.
És a dir, unes idees bàsiques...

R.S.: El que no pot ser és que tothom estigui fent de tot, interferint-se contínuament. Per tant aquest model s’hauria de definir. Per això tenim la sort de que a Federalistes d’Esquerra tenim catedràtics, periodistes, gent que està teoritzant sobre el tema a títol personal. Ara fa falta posar-ho en comú. És un moviment també relativament nou, fa dos anys que això funciona. Aquests moviments neixen tímidament, i els estem construint amb xerrades, per exemple.

J.C.: També fem una crida, i és que el federalisme porta lligada diverses coses: la regeneració política i democràtica, la vida política dels partits, la organització democràtica del país i la societat, les lleis electorals, les llistes majoritàries i fantasma... No pot ser que en llistes d’eleccions no sapiguem dir qui són els candidats per a cada partit. Això ha d’anar estretament lligat al federalisme.