El 65% de la militància de CDC aposta per mantenir les sigles o incloure 'Convergència' al nom del nou partit

Convergència ha donat a conèixer aquest dilluns part dels resultats obtinguts en les primeres 505 enquestes que els militants i simpatitzants de la formació estan responent en el marc del procés de refundació, a través de l'anomenat 'Torn Obert'. El 65% dels participants aposta per mantenir d'alguna manera la marca 'Convergència' en el nom del nou partit. En concret, el 27,5% vol mantenir intactes les sigles mentre que el 37,5% prefereix canviar-les però incloent el terme 'Convergència', i el 10% creu que ni tan sols ha d'aparèixer aquesta paraula. D'altra banda, el 71,5% creu que els investigats per casos de corrupció no ha de poder concórrer a les llistes electorals. Sobre l'adscripció ideològica que ha de tenir l'organització, el 54% reivindica un espai de "confluència", el 28% es decanta per la vessant socialdemòcrata i un 10%, la liberal.

El nom de la nova CDC és una de les grans incògnites del procés de refundació que afronta el partit. L'opció més votada, fins a la data, pels militants i simpatitzants és que la marca 'Convergència' es mantingui en la nova nomenclatura, amb un 37,5% dels suports, encara que sigui diferent a l'actual. El 27,5% vol les mateixes sigles –CDC- i el 14% ha presentat propostes alternatives. Una desena de part dels enquestats aposta per esborrar 'Convergència' del nou nom i l'11,8% ha votat 'no ho sé/no contesto', segons ha detallat aquest dilluns en roda de premsa Marta Pascal.

Militant centrista

La militància convergent es defineix com a centrista –s'atorga un 4,99 en una escala del 0 a 10 entre esquerra i dreta-, i el 91,3% vol que el nou moviment polític així ho reflecteixi: un 45,3% aposta per ser un partit de centre, un 31,5% de centre esquerra i un 14,5% de centre-dreta. Preguntats sobre on s'hauria de posar l'accent, el 54,9% vol seguir sent un espai de "convivència i confluència", mentre que un 28% prioritzaria la vessant socialdemòcrata i el 10%, la liberal.

Perfil catalanista

L'entorn de CDC també es reafirma com a catalanista, segons les dades donades per la portaveu convergent. La mitjana se situa en el 9,1 sobre un total de 10. El 75,4% només se sent català i l'afirmació 'em sento més català que espanyol' es col·loca com a segona opció en qüestió identitària amb el 21,6%.

Clau interna

En clau interna, el 49,9% creu que cal canviar l'actual procediment d'elecció de càrrecs dins del partit, mentre que el 31,9% no ho veu amb bons ulls. Els que volen modificar el sistema de ternes, majoritàriament assenyalen les primàries i "altres processos més oberts" com la millor opció.

Separació de càrrecs de partit i institucionals

Més de la meitat dels enquestats (53,3%) creu que la nova organització haurà d'assumir "sempre" el principi de separació de càrrecs de partit i d'institucions, mentre que el 27,3% considera que només ha de ser així en casos de "responsabilitats executives" de Govern.

Així mateix, bona part dels militants i simpatitzants (69,6%) són contraris que el màxim dirigent del partit també es presenti com a candidat a la presidència de la Generalitat. El 34,7% creu que no hauria de ser així i el 34,9% aposta perquè deixi el càrrec dins de l'organització. A més, el 78,2% és favorable a obrir a tots els militants, i no només als delegats, l'elecció.

Els enquestats també s'han pronunciat sobre per què la gent no opta en moltes ocasions a presentar-se a posicions orgàniques de la formació. La "falta de temps", "la por" o "la sensació que els càrrecs ja estan decidits des de dalt" són els principals motius esgrimits, segons l'estudi, que es pot consultar al web de CDC.

Aspectes polítics generals

El 73% demana que es limitin els mandats dels càrrecs públics a dues legislatures, sobretot el de president de la Generalitat, i el 81% reclama l'existència d'una segona volta en les eleccions. El 85% vol seguir formant part de la Unió Europea i la zona euro. El mateix percentatge creu que s'haurien de fer més referèndums, amb caràcter vinculant, sobre diversos aspectes de la vida pública. Una amplíssima majoria (91,5%) creu que s'ha d'introduir el sistema del vot electrònic.

El 66,9% veu bé que els partits es financin per mitjans públics i privats. El 62,8% creu que han de poder rebre donacions de particulars "només" si es fan públiques i el 66,3% opina el mateix de les provenen del món empresarial.

Corrupció

Un 71,5% considera que els investigats –abans imputats- per casos de corrupció no poden anar a les llistes electorals i el 42% reclama que dimiteixin quan hi hagi una sentència condemnatòria ferma.

Aspectes socioeconòmics

El 61% creu que s'han de limitar les prestacions socials als nouvinguts que no cotitzin, el 79,6% que s'ha de poder adoptar fills amb independència de l'orientació sexual, el 89% pensa que la prostitució s'hauria de regular legalment i el 69% és partidari de la dació en pagament. Nou de cada deu enquestats aposta per apujar el salari mínim i el 44,4% perquè el nou país no tingui exèrcit propi però que sí que demana formar part d'un de suprestatal.

Respecte a qüestions religioses, el 52,7% prefereix un estat laic i el 35,8% un d'aconfessional. El 89% opina que la religió no ha de tenir cap tipus d'influència en la política. Sobre l'embaràs, el 42,6% creu que ha de ser lliure "en qualsevol moment de l'embaràs" front a l'1,6% que considera que no hauria de ser legal "en cap cas". El 37,4% aposta per mantenir la legislació actual en aquesta matèria.

Preguntats sobre quina resposta cal donar a crisis econòmiques, l'opció més triada (81,2%) és la de combinar les polítiques d'incentivació del creixement i l'ocupació amb les d'austeritat. El 70,1% deixa clar que la reforma laboral del 2012 no ha contribuït a generar més llocs de treball. Més de la meitat dels participants veu bé la renda mínima garantida (53,7%) "sempre i quan existeixi un contraprestació per part de la persona", el 14,1% n'és partidari sense contraprestacions i el 30,3% la rebutja.

El 72,9% considera que en la concertació dels centres educatius s’ha de tenir en compte el caràcter mixt pel que fa referència de gènere. I el 55,2% reclama una matèria específica sobre valors i pràctiques democràtiques a l'ESO, mentre que el 17,4% la prefereix en l'etapa de Primària.

Aquest dimarts hi haurà una ronda de consultes sobre aquestes qüestions i altres del procés refundacional entre els treballadors de la seu nacional del partit, al carrer Còrsega de Barcelona. Igualment, és previst que Artur Mas i altres dirigents responguin a les enquestes del 'Torn Obert' al llarg d'aquesta setmana, en les seves respectives agrupacions locals o territorials.