La fiscalia demana 10 anys d'inhabilitació per a Mas i 9 per a Ortega i Rigau pel 9-N

La Fiscalia Superior de Catalunya ha demanat deu anys d'inhabilitació per a càrrec públic o de govern per a l'expresident de la Generalitat Artur Mas i nou per a l'exvicepresidenta Joana Ortega i l'exconsellera d'Educació, Irene Rigau, per l'organització del procés participatiu del 9-N. El ministeri públic considera Mas autor dels delictes de desobediència greu i prevaricació administrativa, i a Ortega i Rigau les considera cooperadores necessàries dels mateixos delictes. Segons els fiscals, tots tres eren "conscients" que amb les accions preparatòries del procés participatiu "trencaven l'obligat compliment de les decisions del Tribunal Constitucional", que el 4 de novembre, cinc dies abans de les votacions, va ordenar suspendre el procés.

En el seu escrit, de 38 pàgines, la fiscalia recorda que el TC va suspendre el 29 de setembre del 2014 el decret de convocatòria de la consulta popular no referendària que s'havia aprovat el 26 de setembre. Després d'uns dies d'indecisió, el 14 d'octubre Mas va comparèixer en públic per anunciar un "procés de participació ciutadana" per manifestar la seva "opinió sobre el futur polític de Catalunya". Allò va activar diversos procediments administratius "encaminats a organitzar la votació", com que els col·legis electorals serien instituts públics o l'encàrrec a empreses privades per a feines com el sistema informàtic o la distribució logística. La majoria d'aquests encàrrecs es van fer en el marc de contractes previs.

Entre els principals actes administratius que la fiscalia considera que demostren els delictes hi ha la creació de la pàgina web www.participa2014.cat i del sistema informàtic, la compra de 7.000 ordinadors portàtils per a les meses de votació, la preparació dels instituts com a seus electorals, la fabricació d'urnes i butlletes per part del Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (CIRE), una empresa pública que dóna feina a presos, una campanya de publicitat institucional i d'informació per correu postal i una assegurança per als voluntaris.

En el cas dels instituts, el fiscal diu que els directors territorials van convocar reunions amb els directors dels centres i els van "sol·licitar de forma vehement la seva col·laboració" per tal de poder preparar les urnes, paperetes i ordinadors els dies anteriors a la votació. També fa notar que els 7.000 ordinadors coincideixen pràcticament amb les 6.700 meses electorals, i que després d'aquella jornada electoral es van tornar a repartir per diversos centres diferents dels que havien estat.

Tots aquests actes es van fer abans del 4 de novembre. El 31 d'octubre el govern espanyol va impugnar aquests actes i va presentar un conflicte de competència davant del TC, que va emetre una providència el 4 de novembre on suspenia els actes realitzats des del 31 d'octubre i els futurs. El 7 de novembre el Govern va presentar davant del TC un recurs de súplica i una petició d'aclariment, on demanava una resolució ràpida per tal de no deixar passar la data del 9 de novembre. Això, segons el fiscal, demostraria que la Generalitat sabia que el procés participatiu estava suspès.

A més, des del 3 de novembre fins el dia abans de la jornada decisiva una empresa postal privada va repartir la publicitat institucional a tots els domicilis, el 4 de novembre es va fer efectiva l'ampliació de l'assegurança per las voluntaris, la web de participació va seguir activa, la campanya institucional va seguir endavant, i els dies 7 i 8 de novembre les empreses informàtiques van deixar a punt els ordinadors, les aplicacions, el sistema informàtic i la preparació dels voluntaris. També els dies 7 i 8 van arribar a les seus electorals les urnes i les butlletes, i es va habilitar un pavelló de la Fira de Barcelona perquè els periodistes seguissin el procés participatiu.

El dia 9 de novembre del 2014 es van obrir els instituts públics i les seus de la Generalitat a l'estranger per poder votar, que van estar disponibles fins el 25 de novembre, i les empreses informàtiques subcontractades van col·laborar en tot moment perquè el sistema informàtic funcionés.

Així, els fiscals Francisco Bañeres i Emilio Sánchez Ulled consideren que Mas, Ortega i Rigau van "articular una estratègia de desafiament complet i efectiu a la suspensió" del TC. "Mas, emparat simplement en la seva voluntat, que va convertir gens raonablement en aparent font de normativitat, actuant amb plena consciència i voluntat, va deixar de suspendre oficialment la convocatòria", afegeix, ja que no va desconvocar el procés participatiu ni va aturar totes les actuacions públiques que ja estaven en marxa. De fet, recorda que els actes administratius suspesos al setembre sí que es van aturar, mentre que els de novembre "van continuar fins a completar-los, això sí, amb la convenient discreció" i un cert "clima d'opacitat", "generant l'aparença que les actuacions administratives públiques es paralitzaven i el procés quedava exclusivament en mans de ciutadans voluntaris, tot i que en realitat no era així".

"Els acusats eren plenament conscients que amb això trencaven l'obligat acatament de les decisions del TC", afirma la fiscalia, que considera que des de l'inici eren conscients de la possible impugnació i per això van actuar "disposats en tot moment a eludir el control jurisdiccional". Per últim, els fiscals recorden que el juny del 2015 el TC va declarar inconstitucionals tots els actes preparatius del procés participatiu.

Per tot això, la fiscalia demana deu anys d'inhabilitació especial per a càrrec públic electe sigui d'àmbit local, autonòmic o estatal, així com per a funcions de govern en àmbit autonòmic o estatal, per a Mas, o alternativament nou anys i mig d'inhabilitació i 36.000 euros de multa. Per a Ortega i Rigau, demana, com a cooperadores necessàries, nou anys d'inhabilitació o, alternativament, vuit anys i set mesos d'inhabilitació i 30.000 euros de multa.