Rajoy, investit president amb els vots del PP, C's i CC i l'abstenció de 68 dels 83 diputats del PSOE

Després de 313 dies en funcions, Mariano Rajoy ha estat investit aquest dissabte per segona vegada com a president del govern espanyol gràcies als 170 vots del PP, C's, CC, i també a l'abstenció de 68 diputats dels 83 representants Grup Socialista, que s'ha trencat amb la renúncia a l'escó de l'exsecretari general del PSOE, Pedro Sánchez, i el 'no' de 15 dels seus diputats, inclosos els 7 del PSC. Rajoy ha rebut 111 vots en contra. A més dels socialistes que no han seguit la disciplina de vot, són els de Podem i les seves confluències, ERC, PNB, PDECAT, EH Bildu i Nueva Canarias. Rajoy podria prendre possessió del càrrec a partir d'aquest diumenge. Segons ha explicat, donarà a conèixer el govern el dijous i els ministres prendran possessió del càrrec divendres que ve.

El nomenament de Rajoy apareixerà publicat al BOE la matinada de dissabte a diumenge, i la presidenta del Congrés podrà comunicar al rei Felip VI el resultat de la votació a partir d'aquest diumenge a les 12 del migdia, després que el monarca retorni a les 9 del matí de la cimera iberamericana de Cartagena de Indias.

Rajoy obre el seu segon mandat amb una minoria al Congrés (137 escons) que el força a buscar els suports de C's i del PSOE per garantir la governabilitat. La primera prova de foc de la legislatura serà el debat dels pressupostos generals de l'Estat per al 2017. La gestora socialista capitanejada per Javier Fernández ja ha avançat el 'no' als comptes del seu govern, i per aquest motiu al seu discurs d'investidura Rajoy ha ofert "diàleg" i ha insistit en la "responsabilitat" de tots els grups a l'hora d'aconseguir una legislatura "duradora".

En un discurs breu, Rajoy ha recordat al PSOE i a C's que en fer-lo president també adquireixen compromisos respecte a la legislatura, i malgrat que ha apuntat que està disposat a "cedir en el que sigui raonable" ha advertit que no està disposat a "trair" el seu projecte ni "demolir" la seva acció de govern.

Rajoy vol assolir amb les forces 'constitucionalistes' (PSOE i C's) pactes d'Estat en matèria de pensions –que implica una revisió del Pacte de Toledo-, educació, ocupació, finançament autonòmic i corrupció. Haurà de captar el vot dels socialistes espanyols en un moment de màxima tensió interna a les files socialistes, que també hauran de competir amb Podem pel lideratge de l'oposició.

Un dels ítems de la legislatura és qüestió catalana, que se situa a l'epicentre del bloqueig institucional de l'Estat. Al seu discurs d'investidura del passat dimecres, va oferir "diàleg" a la Generalitat sobre finançament autonòmic a canvi de renunciar als plantejaments independentistes, i va avançar que no negociaria en cap cas a la unitat d'Espanya i la defensa de la 'sobirania nacional'.

Segons va assegurar, el seu objectiu és fer un nou model de finançament de règim comú "més just" pel que fa a la solidaritat interterritorial. Per engegar el debat va anunciar una conferència de presidents autonòmics a la que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ja ha anunciat que no assistirà. El portaveu d'ERC al Congrés, Joan Tardà, va avançar que el Govern no participarà a les negociacions.

Una altra de les prioritats de la legislatura és la recuperació econòmica i confirmar el creixement de l'ocupació després de situar la taxa d'atur a l'Estat per primera vegada per sota el 20% des del 2010. Amb tot, encara hi ha 4,3 milions de persones a l'Estat a l'atur. Malgrat la necessitat d'assolir acords amb l'oposició, Rajoy ja ha avançat que no té la voluntat de variar el rumb en aquesta qüestió.