El procés, pendent de les relacions entre JxSí i la CUP i de la judicialització de la política

El procés ha viscut aquest 2016 pendent de les relacions entre JxSí i la CUP i dels casos judicials que afecten càrrecs i excàrrecs institucionals. L’any va començar molt mogut amb un acord en l’últim minut per investir Carles Puigdemont president de la Generalitat després que Artur Mas fes un “pas al costat”. Sis mesos després, Puigdemont va veure com la CUP no permetia que els pressupostos del 2016 es debatessin al Parlament. Un fet que va forçar-lo a convocar una qüestió de confiança al setembre per decidir la continuïtat d’una legislatura que inicialment té una durada de 18 mesos. Enmig de les negociacions pels pressupostos del 2017, JxSí i la CUP han pactat un full de ruta per celebrar un referèndum com a molt tard al setembre. Un calendari que es podria veure alterat per l’anomenada judicialització de la política que afecta la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, l’expresident de la Generalitat Artur Mas, les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau, el diputat Francesc Homs, i càrrecs locals.

El 3 de gener el consell polític de la CUP va decidir no facilitar la investidura d’Artur Mas com a president de la Generalitat després d’un empat tècnic a 1.515 vots. La classe política catalana donava per fet que els més de tres mesos de bloqueig després dels resultats electorals del 27-S acabarien amb unes noves eleccions, però un acord d’última hora, el 9 de gener, va propiciar que el llavors alcalde de Girona, Carles Puigdemont, es convertís en el nou president de la Generalitat i que Artur Mas fes un “pas al costat” i passés a dedicar-se a la refundació de CDC. L’acord entre JxSí i la CUP preveia que els cupaires no posin en risc l’estabilitat del Govern sense fer cap referència explícita als pressupostos i també contemplava la renovació d’alguns dels seus diputats.

El 10 de gener, en diumenge i quan quedaven poques hores per expirar el termini legal, el Parlament investeix Puigdemont amb els vots a favor dels 62 diputats de JxSí i 8 de la CUP. El mateix dia, el diputat de la CUP Benet Salellas va afirmar que el seu partit havia enviat Mas “a la paperera de la història”. El 12 de gener, Puigdemont pren possessió del càrrec “amb fidelitat a la voluntat del poble de Catalunya representat pel Parlament” i dos dies després prenen possessió els consellers del primer govern de la Generalitat independentista.

Les reunions de primer nivell amb el govern espanyol es fan esperar fins al 20 d’abril, quan es produeix la primera reunió entre Puigdemont i Mariano Rajoy, llavors president del govern espanyol en funcions. De la trobada en va sortir el compromís que els vicepresidents dels dos executius es trobarien per abordar qüestions al marge del procés. Una trobada entre Junqueras i Sáenz de Santamaría que s’acaba produint el 28 d’abril. Aquestes són les dues úniques trobades del 2016, que acabarà amb el compromís del govern espanyol de tornar a celebrar reunions entre els presidents i entre els vicepresidents, però encara no s’han concretat les dates.

El 8 de juny es produeix un punt d’inflexió en la legislatura quan la CUP presenta una esmena a la totalitat als pressupostos del 2016 i no permet que els comptes es debatin al Parlament. La diputada de la CUP Eulàlia Reguant argumentava que l’acord polític amb JxSí havia “mutat” i defensava que el seu grup no podia admetre a tràmit uns pressupostos que qualificava d’autonomistes.

Puigdemont dóna per trencat el pacte d’estabilitat entre JxSí i la CUP i anuncia una qüestió de confiança al setembre per decidir si la legislatura continua o es convoquen eleccions. Al final de l’estiu, les relacions entre Puigdemont i la CUP s’encarrilen després de diverses reunions i les dues parts es conjuren per refer les relacions i no tornar a cometre els mateixos errors. Així doncs, Puigdemont s’enfronta el 28 de setembre a una qüestió de confiança sabent que la superarà però sense que la CUP garanteixi el seu suport als pressupostos del 2017. D’aquest debat, però, en surt el compromís de celebrar un referèndum la segona quinzena del setembre del 2017 i Puigdemont garanteix que hi haurà “referèndum o referèndum”, independentment de si hi ha acord amb l’Estat per celebrar-lo.

Una setmana més tard de superar la qüestió de confiança, JxSí i la CUP pacten el full de ruta, en el marc del debat de política general, per celebrar el referèndum. En aquest debat, JxSí i CSQP també acorden intentar un referèndum pactat amb el govern espanyol.

Les relacions entre JxSí i la CUP acabaran l’any amb tensió per les detencions dels Mossos de càrrecs locals com l’alcaldessa de Berga, Montserrat Venturós, i per la detenció dels 5 investigats per cremar fotografies del Rei que s’havien negat a declarar.

Neix el PDeCAT i Duran i Lleida plega

En l’àmbit dels partits, l’antiga CDC ha culminat la refundació del partit amb la creació del PDeCAT que presideix Artur Mas i del qual Marta Pascal n’és coordinadora general. Al PSC, Miquel Iceta revalida el càrrec de primer secretari del partit després de guanyar Núria Parlon en primàries i Josep Antoni Duran i Lleida deixa el càrrec de president del comitè de govern d’UDC després de no aconseguir representació al Congrés.

Deu mesos sense govern a l’Estat

El govern espanyol ha viscut en funcions durant 10 mesos i la política espanyola ha passat la majoria del 2016 bloquejada. El 4 de març el Congrés va rebutjar la investidura del Pedro Sánchez com a president del govern espanyol i després de constatar la impossibilitat d’articular un govern alternatiu al PP es repeteixen eleccions el 26 de juny. Els resultats electorals reforcen el PP que guanya escons però sense arribar a la majoria absoluta i a Catalunya torna a guanyar En Comú Podem. A partir del resultat electoral es reactiven les negociacions que acaben amb la dimissió de Pedro Sánchez com a secretari general del PSOE per mantenir el ‘no’ a la investidura de Rajoy. Finalment, el 26 d’octubre Rajoy torna a ser investit president del govern espanyol amb els vots a favor de C’s i l’abstenció de la majoria dels diputats del PSOE. Els diputats del PSC trenquen la disciplina de vot i rebutgen la investidura, un fet que desferma una crisi encara sense resoldre entre els dos partits.

Els primers mesos del nou govern de Rajoy han estat marcats per l’anomenada ‘operació diàleg’. Sáenz de Santamaría ha assumit les relacions amb les comunitats autònomes amb especial atenció a la ‘carpeta catalana’. Una de les decisions emmarcades en l’operació diàleg ha estat nomenar Enric Millo delegat del govern espanyol a Catalunya en substitució de María de los Llanos de Luna, després de la seva polèmica gestió amb les estelades i contra els ajuntaments per diverses qüestions relacionades amb el procés.

Judicialització de la política

El 2016 ha estat molt marcat pel que s’ha anomenat ‘judicialització de la política’. Un dels fronts judicials és el que afecta els protagonistes del 9-N. El jutge ha obert judici oral en la causa oberta pel procés participatiu. Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau estan acusats dels delictes de prevaricació i desobediència. El jutge instrucció va desestimar el de malversació de fons públics, l’únic que podia comportar penes de presó. El fiscal demana 10 anys d’inhabilitació per a Mas i 9 per a Ortega i Rigau, mentre que l’acusació popular, liderada per un sindicat de la policia espanyola, en demana 10 per a cadascun. En paral·lel, l’exconseller de la Presidència Francesc Homs també està sent investigat pel 9-N, acusat dels mateixos delictes. En el seu cas, la causa la instrueix el Suprem per la seva condició de diputat al Congrés.

El 27 de juliol, el Parlament va aprovar les conclusions de la comissió d’Estudi del Procés Constituent tot i l’avís del Tribunal Constitucional que demanava impedir-ho perquè considerava que derivava de la Declaració del 9-N, suspesa per l’alt tribunal. La inclusió de les conclusions a l’ordre del dia del Ple va acabar portant que el TC instés la fiscalia a obrir un procés penal contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. El ministeri públic va presentar una querella per prevaricació i desobediència i Forcadell va declarar al TSJC el 16 de desembre, on va defensar la legalitat de la seva actuació i va assegurar que si al carrer es parla d’independència, també s’ha de poder fer al Parlament.

Al llarg de l’any, el Tribunal Constitucional ha tombat diverses decisions del Parlament o del Govern relacionades amb el procés a instàncies del govern espanyol. Al febrer, el Constitucional va suspendre el Departament d’Afers Exteriors capitanejat per Raül Romeva, fet que va acabar provocant un canvi de denominació de la conselleria, que va passar a dir-se d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència. El TC va acabar aixecant la suspensió cautelar de les funcions del Departament, però no de la denominació. Al juliol, l’alt tribunal va anul·lar articles i disposicions de la Llei d’acompanyament del 2015 que preveien la creació d’estructures d’estat com ara l’Agència Tributària pròpia i plans relatius a infraestructures, energia o telecomunicacions. I a finals d’any, el mateix tribunal va suspendre les resolucions aprovades per JxSí i la CUP al debat de política general per la celebració d’un referèndum encara que no hi hagi acord amb l’Estat, tot advertint Puigdemont, els membres del Govern i Forcadell que han de paralitzar qualsevol iniciativa contrària a aquesta suspensió.

La conversa de Fernández Díaz i De Alfonso

En el tram final de la campanya de les eleccions generals del juny, la gravació d’una conversa entre el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, i l’aleshores director de l’Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso, els va situar a l’ull de l’huracà. De les converses se’n desprenia que tots dos conspiraven per trobar casos de corrupció on s’hi veiessin implicats CDC i ERC. La resta de forces polítiques van demanar la dimissió de Fernández Díaz, que aquells dies exercia de cap de llista del PP per Barcelona. En canvi, el ministre es va presentar com a “víctima”. El Parlament va acabar cessant De Alfonso i Miguel Ángel Gimeno el va rellevar al capdavant de l’Oficina Antifrau. CDC i ERC van presentar denúncies per aquest cas, però el Suprem i la Fiscalia les van acabar arxivant.

El casos contra la família Pujol avancen però Andorra investiga l''Operació Catalunya'

Les investigacions judicials contra la família Pujol Ferrusola han seguit avançant durant aquest 2016. Així, l'Audiència Nacional ha acumulat totes les causes per suposat blanqueig de capitals de tota la família. Al febrer, tant els pares com el fill gran van reiterar al jutge que els diners d'Andorra eren de l'herència del pare de l'expresident, i en cap cas comissions irregulars procedents de corrupteles polítiques. Al primogènit li van retirar el passaport. Però els Pujol han aconseguit que la justícia andorrana investigui si el govern espanyol va pressionar el Principat i subornar alts càrrecs de la banca BPA per aconseguir els comptes de la família en uns moviments coneguts com a 'Operació Catalunya'. Mentrestant Oriol Pujol s'enfronta a una petició de 5 anys i dos mesos de presó pel cas ITV a l'Audiència de Barcelona, i el possible pacte amb la fiscalia per exonerar la seva esposa s'allunya. El fill petit va quedar absolt en un judici per amenaces a Carina Mejías, de C's.