"Estem serens i ferms"

Mas, Ortega i Rigau afronten el judici pel 9-N amb la "tranquil·litat" d'haver fet el que marcava el mandat democràtic. "Estem serens i ferms", ha assegurat l'expresident de la Generalitat, Artur Mas, en una roda de premsa oferta al Museu d'Història de Catalunya la vigília del judici. "Vàrem fer el que havíem, defensar amb energia que hi haguessin urnes", ha afegit l'expresident de la Generalitat, dient que llavors es va topar "contra un Estat intolerant, de tarannà poc democràtic i de 'l'ordeno i mando', ha sentenciat. Per tot això, considera que el que passarà als tribunals aquest 6-F servirà "'d'accelerador" perquè més gent "es convenci a pujar al tren sobiranista per defensar el dret a decidir". Unes emocionades Ortega i Rigau han agraït el suport rebut i, també, pel fet que Mas va confiar en elles a l'hora de tirar endavant la consulta.

Sobre el que passarà aquest dilluns, Artur Mas ha estat contundent: "Jo em faig màxim responsable polític del 9-N". Tot i així, lamenta que ells no s'asseuen al banc dels acusats "per declarar la independència", sinó "per haver posat les urnes", ha assenyalat. "I vàrem fer el que havíem de fer, defensar amb energia que hi haguessin urnes", ha afegit. En aquest sentit, indica que llavors es va topar "contra un estat intolerant, amb el tarannà poc democràtic de 'l'ordeno i mando'", apunta. "Ens volien agenollats i ens trobaran dempeus. Ens volien amb l'esquena vinclada i ens trobaran amb l'esquena dreta. I ens volien amb la mirada baixa i ens trobaran mirant cap endavant", ha sentenciat.

Pel que fa a l'estratègia que seguiran en les seves declaracions davant el tribunal, Artur Mas ha dit que "hem preparat junts" la declaració que faran. "No anem per lliure"; ha comentat. Preguntat sobre la possibilitat que se'ls inhabiliti per exercir càrrecs públics, Mas ha subratllat que "no som ni màrtirs, ni herois. Som servidors públics". "No sé què passarà", ha declarat Mas, "però si s'han de carregar a algú, que sigui a mi", ha ressaltat. Sigui quina sigui, però, la decisió del Tribunal, Mas ha dit que el que està clar que es recorrerà "a la justícia europea".

Ortega es va sentir qüestionada

"Estem convençuts que no hem comès cap altre delicte que posar les urnes", ha dit l'exvicepresidenta i exconsellera de Governació, Joana Ortega. Sobre el judici de dilluns, ha assenyalat que "no és un tràngol agradable", però que "es fa mes lleuger amb l'escalf de la gent". En aquest sentit ha volgut expressar el seu més profund agraïment "a la societat civil i a la determinació de la gent" pel suport rebut.

També ha reservat una part important d'aquesta gratitud al president Mas, que va confiar amb ella quan d'altres la qüestionaven. "M'acusaven que no seria capaç de tirar endavant aquest projecte i el meu compromís amb el país, que això és el que em va fer més mal", ha recordat. "I en aquests moments, m'asseuré al banc dels acusats pel meu compromís amb el Govern de Mas, pel meu compromís amb el país, amb la seva gent i amb el procés", ha afegit. "Els fets són els que són, i els hem d'explicar amb tota la naturalitat", ha comentat Joana Ortega, assegurant que no sent cap mena de "recança" dels moments viscuts en el passat.

L'emoció de Rigau

"Serena emoció i emocionats serenament". Així ha definit l'exconsellera d'Ensenyament, Irene Rigau, el seu estat d'ànim la vigília del judici. "Com vol que no ens emocionem quan hi ha 40.000 apuntades?", ha dit sobre l'acte de suport organitzat davant mateix del Palau de Justícia de Barcelona. "No estem davant una acte administratiu", ha raonat Rigau.
"Estem davant d'una situació que ens afecta a nosaltres, a les nostre vides i en els nostres i a les nostres famílies. I aquest punt, evidentment, genera un sentiment especial"; assegura. L'exconsellera d'Ensenyament ha volgut recordar que el que aquest 6 de febrer es jutja és "un mandat del Parlament" seguint el que demanava la ciutadania.

L'expresident de la Generalitat, Artur Mas, l'exvicepresidenta i consellera de Governació, Joana Ortega i l'exconsellera d'Ensenyament, Irene Rigau, declaren aquest dilluns acusats de delictes de desobediència –en aquest cas, al Tribunal Constitucional (TC) que va ordenar aturar la consulta cinc dies abans-, i prevaricació. Tots tres defensen que el 9-N el van fer possible les 40.000 persones voluntàries que la van desenvolupar, i que van fer possible que més de 2 milions de persones expressessin la seva opinió sobre el futur política de Catalunya. El president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús María Barrientos, serà el ponent del tribunal, i estarà acompanyat pels magistrats Carlos Ramos i Eduardo Rodríguez.

La roda de premsa d'aquest diumenge -interrompuda durant uns minuts quan un assistent ha retret el ritme en què està anant al procés sobiranista i a la tasca dels periodistes en la compareixença-, s'ha celebrat a l'Auditori del Museu d'Història de Catalunya, al Palau de Mar. Hi ha assistit diversos membres del Govern, com els consellers Baiget, Munté, Borràs, Rull i Ruiz i membres destacats del PDECAT, com la coordinadora general, Marta Pasca, el diputat i portaveu al Parlament, Jordi Turull i el portaveu al Senat, Josep Lluís Cleries.