La Vegueria Penedès aposta per la cocapitalitat i la descentralització de serveis

Una Vegueria Penedès amb cocapitals i distribució equitativa del serveis administratius és la base sobre la que es comprometen a treballar els agents polítics del territori després que la seva aprovació permeti començar a edificar-ne les bases. Aquesta és la idea principal que és va desprendre aquest dijous al vespre a l’auditori del Vinseum de Vilafranca, en un acte que va constar de tres taules rodones en què s’analitzaven les possibilitats de la vegueria des de les vessants política, econòmica i social.

La segona de les taules rodones era composta pels alcaldes de les quatre capitals de comarca, si bé en el cas d’Igualada el segon tinent d’alcalde, Jordi Pont, va assistir-hi en substitució del batlle Marc Castells. Sí que hi eren Neus Lloveras (Vilanova), Pere Regull (Vilafranca) i Martí Carnicer (el Vendrell).

Lloveras va recordar que “administrativament, fins ara, érem quatre comarques on cadascuna mirava cap a la seva banda, fet que ens afeblia, ara podem potenciar les interaccions ja existents, tenim un gran territori entre Tarragona i Barcelona”, alhora que va subratllar que “el concepte de capital és antiquat, aquí tindrem una cocapitalitat adaptada als nous temps”.

Regull es va manifestar en una línia similar, alertant que “sense la vegueria seria molt difícil mantenir i potenciar la nostra idiosincràsia, ara tindrem massa crítica per defensar el nostre territori, tenim un país petit nou entre dos grans àrees metropolitanes”.
Carnicer, per la seva part, va destacar que “ el fet de començar ara ens permet veure què ha fallat en la configuració de les altres vegueries, tenim la opció de construir la nostra de la millor manera possible, és molt important com la estructurem”.

Pont: “som els que tenim més feina a explicar que som penedesencs”

Per part igualadina, Pont va reconèixer que  “som els que tenim més feina per explicar als nostres ciutadans que som penedesencs, però amb la vegueria només hi trobem oportunitats i il·lusió”. A més, Pont va assegurar que el concepte de les cocapitalitats va ser un dels elements claus per la seva elecció territorial. Les seves declaracions van ser similars a les de Blai Paco, el president de la Unió Empresarial de l’Anoia que va mostrar el seu parer durant la primera de les tres taules rodones: “la nostra singularitat és més positiva aquí que a la Catalunya Central, és més fàcil lluitar per l'equilibri de la nostra comarca des del Penedès”, tot afegint que “Vilafranca i la C-15 han de ser la porta del Corredor Mediterrani, amb una estació intermodal”. A més, Paco va afirmar que "nosaltres perdem un tros de la nostra comarca, això dóna més valor a la nostra aposta pel Penedès”.

La carretera C-15 també va ser protagonista d’aquesta primera taula rodona en boca del president de Tastavins Penedès, Joan Tarrada, que va assegurar que “és imprescindible que esdevingui de doble carril i que la mobilitat entre tota la vegueria sigui gratuïta”.

En la mateixa taula, el president de l’Institut d’Estudis Penedesencs, Albert Tubau, va fer memòria del procés d’obtenció de la vegueria, tot recordant que “ha acabat bé però les hem vist de tots colors, la versió de la ‘puta i la Ramoneta’ hi ha estat present, en diferents moments tothom ha fet el seu joc”. Finalment, Ariadna Llorens, representant de la Universitat Politècnica de Catalunya, va animar a seguir amb “la complementarietat que ja apliquem des de l'UPC, amb diferents estudis a Vilanova i a Igualada”.

La darrera de les taules rodones va comptar amb cinc diputades del Parlament de Catalunya, tres de Junts pel Sí (Alba Vergés, Maria Rosell i Teresa Vallverdú) i una de Catalunya sí que es pot (Hortènsia Grau) i del PSC (Eva Martínez).

Rosell: “és una oportunitat d’ensenyar què som i com som”

Rosell, també alcaldessa de Sant Sadurní, va declarar que “és una oportunitat d'ensenyar el què som i com som” tot reclamant apostar “pel turisme i l'enoturisme”. Vergés va recalcar que “hem d’aprofitar al mateix temps el procés constituent de la República Catalana, és una gran ocasió”, mentre que Vallverdú va subratllar que “l’administració ha de ser pròxima i útil”.

Grau, per la seva part, va matisar que “ara tenim el repte d'empoderar el territori, però és important disposar d'un pla territorial”, mentre que Martínez, alcaldessa de Vallirana, va manifestar estar “súper emocionada tot i no pertànyer a la vegueria”, alhora que va lamentar que “la legislatura no duri quatre anys per poder treballar-hi tot el temps necessari”.