ERC i JxCat prioritzen el diàleg per fer efectiva la República mentre la CUP insisteix en la via unilateral

Junts per Catalunya i ERC prioritzen el diàleg i aparquen la via unilateral en els seus programes electorals. En canvi, la CUP defensa que només a través de la unilateralitat es podrà fer efectiva la República i rebutja qualsevol intent de diàleg amb l'estat espanyol. Catalunya en Comú- Podem aposta pel referèndum acordat, un marc constituent i un estat plurinacional. En el front constitucionalista, Cs i PSC coincideixen en proposar una reforma de la Constitució i del sistema de finançament. El programa electoral d'Arrimadas no concreta les modificacions que proposa i el d'Iceta és més detallat. Per ratificar el nou marc, els socialistes proposen una doble votació. Per la seva banda, el PP es presenta com la garantia de la unitat d'Espanya i promet combatre "l'adoctrinament" a les escoles i acabar amb la "monopolització nacionalista" als mitjans públics.

JxCat: construir la República i obrir diàleg amb l'Estat

La candidatura que encapçala Carles Puigdemont es compromet a "construir la República d'acord amb el mandat del 27-S i de l'1-O", reiterar la "voluntat de permanència a la Unió Europea" i contribuir a la construcció d'una "Europa federal", a més de promoure un "gran debat nacional, participatiu i d'empoderament de la ciutadania" en forma de procés constituent. Només quan s'hagin restituït les institucions catalanes i s'hagi posat fi al 155, aposten per obrir un diàleg amb l'estat espanyol. En aquest context, prometen "llançar i mantenir un diàleg permanent amb els actors i institucions i organismes internacionals per desenvolupar la República". L'argumentari de la candidatura va més enllà i "no descara res categòricament" tot i prioritzar la via del diàleg amb l'Estat.

ERC: negociació bilateral per fer efectiva la República

Esquerra Republicana ha fet públic el seu programa electoral a poques hores de començar la campanya. Els republicans inclouen al document un “compromís amb la ciutadania per a la república catalana”, i un dels cinc punt que conté proposa “emplaçar l’Estat espanyol, i alhora les institucions europees, a assolir una negociació bilateral a través de la qual, en peu d’igualtat i sense cap renúncia prèvia per part del Parlament i el Govern, es faci possible l’accés de Catalunya a la plena independència i l’efectiva i pacífica articulació democràtica de la república catalana”. A més, el programa, de 63 pàgines d’extensió, inclou un apartat amb “cinquanta mesures per fer república”, sobretot basades en ““polítiques per exercir la sobirania i eixamplar els drets i llibertats de les persones” i en “l’enfortiment de l’economia”.

CUP: via unilateral com l'única possible

El programa electoral de la CUP rebutja obertament qualsevol intent de diàleg amb l'estat espanyol a partir de l'endemà del 21-D. La proposta passa per aplicar la República de manera unilateral i avisa la resta de partits independentistes que la negociació "no pot ser una proposta central" i que no donarà suport a cap govern que tingui com a punt de partida "supeditar-se" a aquest diàleg. Entre les propostes concretes que fa la CUP per a un futur govern republicà hi ha la creació d'una banca pròpia, la recuperació de la gestió pública de serveis o el control de sectors econòmics estratègics com l'energia, les comunicacions o el transport. El programa de la CUP reuneix un total de 279 punts per a la materialització de la nova república. Hi ha un salt en la numeració i no existeix el punt 155.

Els tres partits independentistes han intentat a través de negociacions acordar punts programàtics comuns però finalment no ha estat possible. ERC i la CUP assenyalen JxCat com a responsable. La candidatura que encapçala Carles Puigdemont va donar per acabades les converses en considerar que no és necessari acordar un text concret del redactat dels punts comuns.

Cs: Reforma constitucional i del finançament, sense concrecions

Cs fia la solució del conflicte polític entre Catalunya i Espanya a una doble reforma: la de la Constitució i la del sistema de finançament. Sense entrar en detalls, proposa impulsar una modificació de la Carta Magna per "actualitzar el seu contingut" i "corregir les carències" de l'actual model. A més, el partit taronja promet liderar la reforma del model de finançament per aconseguir un nou model "més just que garanteixi un repartiment equitatiu dels recursos entre totes les comunitats autònomes en funció de les necessitats reals". A banda d'aquesta doble reforma, el partit d'Arrimadas promet suprimir totes les estructures d'estat i establir un model d'escola trilingüe amb el català, castellà i anglès com a llengües vehiculars.

PSC: Reforma constitucional, hisenda federal i doble votació

En la línia de Cs, el PSC també planteja una reforma de la constitució i del finançament però aporta més concrecions sobre el model que defensa. El partit de Miquel Iceta aposta per un pacte fiscal federal que incrementi els recursos per a les competències pròpies i d'acord amb el principi d'ordinalitat. Pel que fa a la modificació de la Carta Magna, el programa dels socialistes no estableix calendari i defineix que l'objectiu és convertir Espanya en un estat "plenament federal" garantint, entre d'altres, la solidaritat i la lleialtat institucional i la igualtat entre ciutadans; reconeixent la identitat nacional catalana i reformant profundament les institucions, incloent-hi la creació d’un Senat federal amb competència exclusiva sobre les lleis de cooperació horitzontal. El PSC aposta per una "doble votació": primer una votació de tots els ciutadans de l'Estat sobre la nova Constitució i després una altra dels catalans sobre un nou "Estatut federal".

PP: Unitat d'Espanya i combatre "l'adoctrinament" a les escoles

El programa electoral del PPC dona prioritat a la creació d’un govern que “respecti la Constitució espanyola i l’Estatut” i que asseguri “l’Estat de dret i la llei com a base de la convivència democràtica”. “El PP és la millor garantia que Catalunya seguirà essent part d’Espanya i d’Europa. No deixarem que ningú trenqui la nostra identitat plural”, afirma. Els populars prometen que posaran punt i final a la “monopolització nacionalista” a les institucions i als mitjans públics, així com a “l’adoctrinament” a les escoles. El programa electoral de la candidatura de Xavier García Albiol també obre la porta a prohibir les estelades a l’espai públic. En aquest sentit, prometen “la neutralitat simbòlica i ideològica de l’espai públic i institucional” perquè “no s’ompli de banderes que s’oposen a l’ordre constitucional”.

Comuns: referèndum acordat i un estat plurinacional i confederal

Els comuns proposen un referèndum acordat, un marc constituent de majories àmplies per "donar resposta a les demandes socials" i un estat plurinacional que dibuixi una relació confederal amb Catalunya en base un "pacte bilateral". Són les tres potes de la proposta en clau nacional dels comuns en un programa amb més de 1.100 mesures, també en l'eix social. La candidatura liderada per Xavier Domènech rebutja tant el 155 com la declaració d'independència i aposta per un referèndum acordat per tal de desencallar la situació política i "superar" els dos blocs. De fet, defensen un gran acord majoritari de país que "reconeixent la pluralitat del conjunt del país, permeti avançar cap a la creació, a Catalunya, d’una república social, democràtica, feminista i ambientalment justa que, lliurement i des de l’exercici de la seva sobirania, estableixi una relació de caràcter confederal amb l'estat espanyol", un Estat que veuen "plurinacional".