Els catalans a l'exterior comencen a votar amb observadors que vigilen que "no hi hagi cap mena de trampa" en el procés

Els primers catalans ja han votat i ho han fet aquest diumenge des de les oficines consulars d’Espanya a l’exterior amb la presència de voluntaris que s’han organitzat per observar el procés de vot. Thais Ribera, una de les voluntàries, ha vigilat les votacions a Brussel·les, a partir de les onze del matí i durant un torn de dues hores. “Som aquí com a observadors per controlar que no hi ha cap mena de trampa durant el procés”, ha afirmat en declaracions a l’ACN. Desenes de persones s’han acostat a votar aquest matí a l’oficina consular espanyola a la capital belga, molts d’ells amb bufandes, barrets o llaços de color groc com a reivindicació perquè s’alliberin els presos polítics. L’Èrika Casajoana és una d’elles i afirma que “per sort” li han arribat les paperetes a temps. En una conversa amb l’ACN assegura que ha anat a votar “fonamentalment” perquè torni “el president legítim”. Defensa també que la suma del vot exterior “és crucial”. En Marc Estruga, un jove que viu a Flandes, explica que tot i que és “una pila de paperassa” ha votat perquè “hi ha gent que va rebre de valent l’1-O” i perquè hi ha polítics que “són a la presó i a l’exili”.

"He tingut la sort que m'han arribat les paperetes a temps, cosa que no els ha passat a molts dels meus amics, que estan patint molt i pot ser que es quedin sense votar", ha assegurat l'Èrika Casajoana just després de votar. Aquesta resident a Bèlgica des de fa dotze anys està convençuda de la importància que té la suma de tot el vot exterior. "Són "200.000 o 300.000 persones", ha assenyalat destacant que en els comicis del 2015 "només va poder votar el 7%".

Segons ella si no fos per "les dificultats" del vot a l'exterior de fa dos anys, la situació hauria estat "molt més favorable". En aquest sentit, Casajoana ha assegurat que després del 21-D "cal fer pressió", sobretot des de l'exterior, per "aplicar la República".

També en declaracions a l'ACN en Marc Estruga, que viu a Flandes des del juliol del 2016, ha reconegut que el vot des de l'exterior no és senzill. "Pels que som a fora no és tan fàcil com els que són a casa però és el mínim perquè hi ha gent que va rebre de valent i hi ha gent que és a la presó i que ha hagut de marxar a l'exili per les idees i per fer de polítics, que és el que se suposa que han de fer", ha dit el jove.

Per la seva banda, en David, que és investigador en biomedicina i viu des de fa any i mig a Waterloo, ha acudit al punt de votació amb tota la família amb complements grocs. "Hem vingut per reivindicar la llibertat dels presos i dir que no estem d'acord amb tota la judicialització del procés, els que estan a la presó han de sortir", ha assegurat en una línia similar. Amb tot, ha expressat també que després de les eleccions, els polítics "s'han de posar d'acord per arribar a un model que convenci tant a una part com a l'altra". Com altres residents a l'exterior, també ha admès que el vot "és una mica complicat". "Sempre tens una mica més de por que no t'enviïn els documents, el marge ha estat estret", ha explicat.

Si bé en David o l'Èrika han vingut vestits de color groc no tots els que han votat aquest diumenge al matí comparteixen les mateixes opinions. Fora de càmera també alguns dels que ja han dipositat la seva papereta a Brussel·les han comentat que "la divisió" a Catalunya arran de la declaració d'independència és "molt gran". "El que més em dol és la fractura social", ha explicat una dona, que ha explicat que el seu vot ha estat pel bloc "unionista".

Votació sota la mirada de voluntaris observadors

Una xarxa de 818 voluntaris controlen des d'aquest diumenge el nombre de vots de catalans a l'estranger que arribaran a 100 consolats d'arreu del món per als comicis del 21 de desembre, organitzats a partir d'una iniciativa sorgida de la plataforma 'Catalans al món'. L'objectiu és comprovar que el nombre de vots que arriben als consolats és el mateix que el que finalment s'acaba dipositant a les urnes.

La Thaïs Ribera, que fa deu anys que viu a Bèlgica, és voluntària per controlar els vots al consolat d'Espanya a Brussel·les. "Vam ser contactats a través de l'ANC per poder ajudar a controlar una mica el que passa a la sala de vot", ha explicat aquest diumenge. "Estem aquí com a observadors per controlar que no hi ha cap mena de trampa durant el procés", ha afegit en declaracions a l'ACN. Segons ha detallat, per poder ser dins han d'estar com a representants d'un partit. "Alguns ens hem hagut d'apuntar a un partit però molta gent vam dir que hi seríem i l'important era poder estar aquí i que tot anés bé", ha afegit.

Els representants, nom que la plataforma dona als voluntaris que controlaran les votacions, hauran de ser presents als consolats durant els cinc dies que dura la votació per als catalans residents a l'estranger de forma permanent -inclosos dins del Cens Electoral de Residents Absents (Cera)- i que han fet la petició de votar, el que s'anomena 'vot pregat'. Inicialment era de tres dies, del 17 al 19 de desembre, però s'ha ampliat fins al 21 després que la Junta Electoral Central hagi atès una petició de Junts per Catalunya perquè s'allargués el període.

Ribera ha explicat que en allargar el període els voluntaris han hagut d'organitzar-se de diferents maneres i per franges horàries, fent torns. "Entre tot el grup que som a Brussel·les hem aconseguit cobrir tots els cinc dies sense problemes", ha explicat.

Segons aquesta voluntària, al matí, en l'obertura de l'oficina consular, es verifiquen les urnes i al vespre es comproven les signatures i que les urnes no són obertes. "L'últim dia es farà un aixecament d'actes però el recompte de vots es farà des de Barcelona", ha matisat.