21-D: Escenari incert en un moment polític excepcional

Les eleccions del 21-D se celebren en un escenari obert i en un moment excepcional després de l'aplicació del 155 que va suposar el cessament de tot el Govern i la intervenció absoluta de l'autogovern. L'absència del candidat d'ERC, Oriol Junqueras, a la presó d'Estremera, i del candidat de JxCat, Carles Puigdemont, a Brussel·les, han marcat una campanya molt centrada en la confrontació entre independentistes i constitucionalistes. De fet, les enquestes apunten a una pugna entre ERC i Cs per la primera posició i a un resultat ajustat, per tant, s'augura un escenari incert. Els resultats del 21-D fixaran el rumb del procés després d'una declaració d'independència que no s'ha aplicat o suposaran la seva fi i l'inici d'una nova etapa dirigida pel constitucionalisme espanyol. Les aliances postelectorals seran determinants tenint en compte que la demoscòpia dibuixa un Parlament molt fragmentat.

A la recta final, els sondejos apunten que ERC, amb el cap de llista empresonat, i Cs es disputen la primera posició. Però en un escenari tant fragmentat és encara més important la suma aritmètica que arribi als 68 diputats de la majoria absoluta parlamentària. Caldrà veure si els independentistes pugen, resisteixen o perden força després de l'1-O, el 155 i la declaració d'independència fallida. És a dir, si varia molt el resultat respecte als 72 que sumen ara al Parlament. D'altra banda, una majoria absoluta del bloc constitucionalista suposaria la fi del procés que es va iniciar el 2012. El principal argument de la campanya de Cs, PPC i PSC és precisament donar per acabat el procés d'independència que ha marcat la política catalana en els últims anys i que ha portat a un xoc entre institucions.

Després del 21-D, els focus es podrien posar sobre aquells que poden ser decisius a l'hora de decantar majories i tot apunta que seran els comuns. En els últims dies de campanya s'ha incrementat la pressió sobre la candidatura de Xavier Domènech. PP i Cs li reclamen que la seva abstenció faci possible una majoria constitucionalista, mentre que Catalunya en Comú insisteix en una aliança progressista. Un govern d'esquerres que sembla difícil d'articular tenint en compte que ERC i PSC han deixat clar que no veuen possible un pacte que els inclogui als dos.

En cas que es mantingui la majoria independentista, caldrà veure el full de ruta que s'acordi entre les tres candidatures tenint en compte que ERC i JxCat han aparcat la via unilateral en els seus programes i la CUP insisteix que aquesta és l'única via possible per aplicar la República. Una altra de les qüestions a resoldre és qui ha de ser president de la Generalitat en cas que la llista dels republicans sigui la més votada. Oriol Junqueras confia que si ERC és la força independentista més votada podrà sortir de la presó per ser investit, malgrat que admet que no està a les seves mans i erigeix la seva número dos, Marta Rovira, en l’alternativa. I JxCat només accepta l'escenari de restituir Carles Puigdemont com a president de la Generalitat i considera que proposar un altre candidat és avalar el 155, per bé que plana encara la incògnita sobre les possibilitats reals de retorn de Puigdemont i els altres consellers a Brussel·les per l’ordre de detenció que pesa sobre ells a Espanya. El mateix Puigdemont ha dit que està disposat a córrer el risc de ser detingut si fos investit president.

En percentatge de vot, les forces independentistes van registrar en les passades eleccions el 47,74%, a poc més de 2 punts del llindar del 50%. Caldrà veure també si aquest percentatge puja, baixa o s'estanca. De totes maneres, les forces independentistes defensen que en unes eleccions al Parlament els escons són els que compten, per tant, que el procés cap a la República continuarà endavant si s'assoleix una majoria d'escons encara que no s'arribi al 50%.

Una de les claus de les eleccions d'aquest dijous serà la participació. En els últims comicis al Parlament del 27-S del 2015 es va registrar un rècord històric del 77,4%.

Dades claus del 21-D

5.554.394 ciutadans poden votar aquest 21-D des de les 9h del matí a les 20h del vespre, la gran majoria són residents a Catalunya i 226.381 són a l'estranger. Segons dades de l’INE, 136.300 votants participaran per primera vegada en uns comicis electorals en haver assolit la majoria d’edat. En total, hi ha 2.680 col·legis electorals repartits per tot el territori i 8.247 meses.