El Parlament tindrà fins al 23 de gener per constituir-se després del 21-D. EIX
ACN |
Barcelona
22-12-2017 12:42
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
El Parlament de la XII legislatura, elegit en les eleccions del 21 de desembre, s’haurà de constituir dins dels vint dies hàbils següents als comicis, és a dir, el 23 de gener, com a molt tard. Un cop constituït, el Parlament haurà de començar el debat d’investidura del president o la presidenta de la Generalitat dins els deu dies hàbils següents. La sessió constitutiva és el primer ple de la legislatura i és el moment en què els diputats ocupen per primer cop els escons de l’hemicicle.
Aquest ple el presideix el diputat de més edat, assistit pels dos més joves. És el que s’anomena Mesa d’Edat. En aquesta sessió s’elegeix la presidència, les dues vicepresidències i les quatre secretaries de la Mesa.
Posteriorment, els diputats elegits per a aquests càrrecs ocupen els llocs respectius a la Mesa, i el president elegit s’adreça a tota la cambra, declara constituït el Parlament i aixeca la sessió.
Des del restabliment del Parlament, n’han estat elegits presidents Heribert Barrera (1980-1984), Miquel Coll (1984-1988), Joaquim Xicoy (1988-1995), Joan Reventós (1995-1999), Joan Rigol (1999-2003), Ernest Benach (2003-2010), Núria de Gispert (2010-2015) i Carme Forcadell (des del 2015).
Investidura del president
Dins els deu dies següents a la constitució del Parlament, ha de començar el debat d’investidura del president de la Generalitat. Correspon al president o presidenta del Parlament proposar a la cambra un candidat per a presidir la Generalitat i convocar el Ple per al debat d’investidura. No obstant, abans ha d’iniciar consultes amb els líders dels partits amb representació parlamentària per saber quin d’ells compta amb més suport per ser elegit president de la Generalitat.
El candidat a la presidència proposat presenta davant el Ple el seu programa de govern i sol·licita la confiança de la cambra. Després d’un debat amb els grups sobre el programa presentat, es procedeix a la votació.
Per ser investit, necessita el suport de la majoria absoluta de la cambra, és a dir, el vot favorable d’un mínim de 68 dels 135 diputats. Si el candidat no assoleix aquest suport en la primera votació, pot sotmetre’s dos dies després a un segon debat i a una segona votació en què n’hi ha prou amb la majoria simple per ser investit, és a dir, més vots a favor que no en contra.
Per poder convocar un altre debat d’investidura, el president de la cambra haurà de fer una nova ronda de consultes amb els grups i tornar a proposar un candidat, que podrà ser el mateix que ja s’ha sotmès a la investidura o un de nou.
Si transcorreguts dos mesos des de la primera votació d’investidura no és elegit cap candidat, la legislatura es dissoldrà automàticament i es convoquen noves eleccions de manera immediata perquè es puguin fer cinquanta-quatre dies després de la convocatòria. Aquest supòsit no s’ha donat mai des del restabliment del Parlament.
Els presidents de la Generalitat des del 1980 han estat Jordi Pujol (1980-2003), Pasqual Maragall (2003-2006), José Montilla (2006-2010), Artur Mas (2010-2015) i Carles Puigdemont (2016-2017). En tots els casos van ser elegits en primera votació, excepte tres vegades: Pujol el 1980 i el 1995, i Mas el 2010.
Pujol va ser investit el 1980 en segona votació, per 75 vots a favor i 59 en contra; el 1984, en primera, per 87 vots a favor i 44 en contra; el 1988, en primera, per 69 a favor, 56 en contra i 9 abstencions; el 1992, en primera, per 70 a favor, 58 en contra i 7 abstencions; el 1995, en segona, per 60 a favor, 11 en contra i 63 abstencions, i el 1999, en primera, per 68 a favor, 55 en contra i 12 abstencions; Maragall ho va ser el 2003 en primera votació, per 74 vots a favor i 61 en contra; Montilla, el 2006, en primera, per 70 a favor i 65 en contra; Mas, el 2010, en segona, per 62 a favor, 45 en contra i 28 abstencions, i el 2012, en primera, per 71 a favor i 63 en contra, i Puigdemont, el 2016, en primera, per 70 a favor, 63 en contra i 2 abstencions.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!