Neus Lloveras, davant el Suprem: “Ni els alcaldes ni l’AMI hem participat en l’organització de l’1-O”

L’ex presidenta de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras, va negar davant el Tribunal Suprem que l’entitat tingués cap relació directa en l’ordenació del referèndum. “Ni els alcaldes ni l’AMI hem participat en l’organització de l’1 d’octubre”, va sentenciar davant el magistrat, segons recull la declaració que Lloveras va fer com a investigada el passat 20 de febrer, a la qual ha tingut accés l’ACN. Durant l’interrogatori, l’ex presidenta de l’AMI també explica que el correu electrònic que l’entitat va enviar als ajuntaments la nit de l’aprovació de la llei del referèndum “només” convidava els alcaldes a signar un decret de suport a l’1-O i insisteix que aquests tipus de documents “no tenen efecte jurídic”.

Al llarg de gairebé una hora i mitja de declaració com a investigada dins la macro causa del Procés, Neus Lloveras sosté davant el Tribunal Suprem que l’AMI va adoptar un paper distant en l’organització de l’1-O, assegurant que ella desconeixia l’anomenat “full de ruta” mentre nega que hagués participat a les reunions per definir l’estratègia independentista. En aquest sentit, qüestiona la seva aparició al sumari en relació a converses mantingudes amb Josep Maria Jové, remarcant que no va parlar amb ell sobre la cessió de cap espai.

Segons l’àudio consultat per l’ACN, Lloveras remarca reiteradament davant el Tribunal que ni els alcaldes ni ella mateixa van participar “de cap manera” en la gestió del referèndum, i senyala diverses vegades que l’organització de la consulta “la va assumir totalment el govern de la Generalitat”. Per iniciativa pròpia, l’ex presidenta de l’AMI aprofita l’interrogatori per detallar el contingut de la carta que ella i Miquel Buch –president de l’ACM- van enviar als alcaldes poc després de l’aprovació de la llei del referèndum, i assegura que el document no comporta cap implicació en l’organització de la consulta.

Neus Lloveras lamenta que “hi ha una confusió important” sobre aquest correu electrònic i relata que el document incloïa una proposta de decret d’alcaldia per a què els ajuntaments donessin suport a l’1-O i també hi havia un segon punt on demanaven als alcaldes que contestessin el requeriment de la Generalitat sobre la disponibilitat dels col•legis electorals. Lloveras insisteix que els decrets són “una manifestació política” mentre subratlla que “no sap res” de les respostes dels alcaldes relacionades amb la cessió d’espais per celebrar la consulta.

Per aquest motiu, demana “apartar l’AMI de qualsevol idea de conspiració”. “Se li ha donat a l’AMI un paper que no li correspon”, afegeix, assegurant que l’entitat es limita a expressar les “sensibilitats” dels ajuntaments que s’han associat a través d’un acord majoritari del ple. “A l’AMI som una entitat municipalista més semblant a l’Associació Catalana de Municipis que no pas a l’Assemblea o a Òmnium”, apunta, insistint que l’associació que presidia “no té capacitat de mobilització”.

La proclamació d’independència, una resolució “sense efecte jurídic”

Al mateix temps, l’ex presidenta de l’AMI defensa davant el Tribunal Suprem la pressió pública que l’entitat va fer vers el Govern els mesos previs a la celebració del referèndum així com el suport expressat a la declaració d’independència del 27 d’octubre. Lloveras, però, diu que aquesta declaració del Parlament és una “proposta de resolució sense efecte jurídic” i nega que es tractés d’una “declaració unilateral” d’independència.

Sobre aquesta qüestió, Neus Lloveras justifica que des de l’AMI se celebrés la declaració del 27-O perquè, diu, estava expressant una “opinió política” pel fet de ser presidenta de l’entitat municipalista, alhora que nega que el seu suport “tingui cap voluntat executiva”. En aquest sentit, admet que personalment creu que “la independència seria la millor fórmula per viure a Catalunya” si bé que apunta que “això no significa cap voluntat de saltar-se les lleis, d’acceptar la violència o d’obviar el diàleg”. “Mai he parlat d’unilateralitat”, remarca.

El 6 de novembre, citada al TSJC

Mesos després d’aquesta declaració al Tribunal Suprem, el jutge Pablo Llarena va arxivar la investigació contra Neus Lloveras i la va deixar fora de la macro causa del Procés. La seva relació amb l’organització del referèndum, però, la investiga ara el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, arran d’una querella de la Fiscalia. El ministeri públic acusa els ex presidents de l’AMI i l’ACM d’un presumpte delicte de desobediència per haver enviat als alcaldes el correu amb què se’ls proposava el decret per donar suport a l’1-O. Neus Lloveras i Miquel Buch hauran de declarar el proper 6 de novembre.