Un any de l'empresonament del Govern: un aniversari marcat per les peticions de penes de la fiscalia

La Fiscalia farà públics els escrits on fixa els delictes i les penes aquest divendres, el mateix dia que es compleix un any de l'empresonament del Govern per ordre de l'Audiència Nacional. El 2 de novembre de 2017, la magistrada Carmen Lamela havia citat el Govern en ple, que el 27 d'octubre havia estat destituït pel 155. Ja no van comparèixer al tribunal Carles Puigdemont ni els exconsellers a l'estranger. La resta –encapçalats per l'expresident Oriol Junqueras- van presentar-se davant de la magistrada que va ordenar presó per a tots ells. L'única excepció va ser Santi Vila, que va poder sortir en llibertat l'endemà amb una fiança de 50.000 euros. Al desembre –i amb la causa ja al Suprem- tots van sortir en llibertat provisional menys Forn i Junqueras. Però per poc temps, ja que un cop processats per rebel·lió el jutge Pablo Llarena va tornar a empresonar Romeva, Rull, Turull (que era candidat a president) i Bassa.
 

Aquest divendres es compleix un any que l'Audiència Nacional va empresonar de manera preventiva la plana major del Govern de la Generalitat. I coincidirà amb el dia que la fiscalia farà públics els seus escrits d'acusació tant pel que fa a la causa del Suprem com la de l'Audiència Nacional, on està sent investigats el major dels Mossos Josep Lluís Trapero i l'excúpula d'Interior. L'advocacia de l'Estat també podria donar a conèixer el seu escrit aquest divendres, mentre que l'acusació popular, exercida per Vox, ja ha anunciat que esgotarà el termini i ho farà dilluns. En aquests escrits, a banda d'un relat dels fet, sol·licitaran un a un penes per als 18 processats que aniran a judici (queden al marge Puigdemont i la resta que són a l'estranger). També concretaran per a quins delictes i serà el moment de comprovar si es manté la rebel·lió, hi ha una rebaixa o es plantegen alternatives més laxes.

Durant les darreres setmanes, ERC i PDeCAT han demanat al govern espanyol que insti la Fiscalia a retirar les acusacions o a rebaixar-les. Aquest divendres serà el moment de descobrir si el ministeri públic es mou de la rebel·lió o si, per contra, l'executiu de Pedro Sánchez demostra aquest "gest" a través de l'advocacia de l'Estat, que depèn directament del Ministeri de Justícia i que es va personar, inicialment, pels indicis de malversació.

La Fiscalia també té pendent de donar a conèixer els escrits d'acusació de l'excap dels Mossos, Josep Lluís Trapero, la intendent la Plana i els exresponsables polítics d'Interior, Pere Soler i Cèsar Puig. En el seu cas, estan processats per sedició i organització criminal. En aquesta causa, oberta a l'Audiència Nacional, no hi està personada ni l'advocacia de l'Estat ni VOX.

Un any de presó per a Junqueras i Forn

El 2 de novembre de 2017 els exmembres del Govern van anar a declarar arran de la querella de la Fiscalia General de l'Estat pels suposats delictes de rebel·lió, sedició i malversació, presentada just quatre dies abans. I ja ho van fer en condició d'exmembres del Govern, ja que el 27 d'octubre el Senat havia aprovat el 155 i l'executiu de Rajoy havia destituït tot el Govern.

En aquell moment, ja es sabia que l'expresident, Carles Puigdemont, no es presentaria a l'Audiència Nacional i tampoc els consellers que havien decidit seguir els seus passos: Antoni Comín, Lluís Puig, Meritxell Serret i Clara Ponsatí (posteriorment s'hi sumarien Marta Rovira i Anna Gabriel).

A primera hora del matí, van travessar el passadís que separa el carrer Gènova de l'entrada de l'Audiència Nacional acompanyats d'un núvol de periodistes que enregistraven les que, en el cas de Junqueras i Forn, serien les seves darreres imatges públiques. Durant la declaració, només van respondre els seus advocats.

Lamela va justificar la presó incondicional per l'existència, segons va recollir a la interlocutòria- d'una "alta probabilitat d'ocultació, alteració i destrucció de proves", "alt risc de reiteració delictiva" i un "elevat poder adquisitiu" que els permetria "abandonar el territori i subsistir a l'estranger". La Fiscalia també havia sol·licitat presó.

L'única excepció: la fiança per a Santi Vila

L'única distinció que va fer Lamela va ser amb Santi Vila, que havia dimitit hores abans de la declaració d'independència del 27 d'octubre. La magistrada va justificar la fiança perquè considerava que no podia reiterar el delicte i apreciava que dimitís "abans de consumar l'intent secessionista".

Inicialment, Interior pretenia disgregar els presos en múltiples centres penitenciaris però hi va haver un gir d'última hora i tots els homes van anar a Estremera i les dones a Alcalà-Meco. Amb l'empresonament de vuit membres del Govern de Puigdemont (sense comptar Vila, que hi està només una nit), la xifra de líders independentistes entre reixes va augmentar fins a deu, ja que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart estaven empresonats des del 16 d'octubre a Soto del Real també per ordre de l'Audiència Nacional.

La Mesa, davant del Suprem el 9 de novembre

El mateix dia 2 havien de coincidir també les declaracions de l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, i dels membres sobiranistes de la Mesa. Ells, però, estaven citats davant del Tribunal Suprem i els havia d'interrogar el jutge designat com a instructor: Pablo Llarena. Aquell matí l'expectació a Madrid era màxima, ja que Suprem i Audiència Nacional estan separats per pocs metres.

Va ser el mateix dia 2 quan -a petició de les defenses- Llarena va decidir posposar la vista una setmana per donar més temps als advocats a preparar millor l'estratègia. Un gest que alguns van lloar, en considerar que el Suprem estava essent "més garantista" que l'Audiència Nacional.

Una setmana més tard, el 9 de novembre, Llarena va prendre declaració a Forcadell, Anna Simó, Lluís Corominas, Lluís Guinó, Joan Josep Nuet i Ramona Barrufet. Tots van sortir en llibertat amb mesures cautelars excepte Forcadell, que va dormir una nit a la presó i va poder sortir-ne pagant una fiança de 150.000 euros.

El Suprem assumeix la causa

El 24 de novembre de l'any passat, el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena va acordar fer-se càrrec de la causa que fins llavors havia instruït a l'Audiència Nacional la magistrada Carmen Lamela Lamela i que afectava a Puigdemont i tot el Govern i els líders d'ANC i Òmnium. En canvi, es va mantenir en aquell tribunal la investigació a Trapero, Laplana i l'excúpula d'Interior.

En aquell moment, Llarena –que ja investigava Forcadell i els membres de la Mesa- va argumentar que en la mesura que el delicte de rebel·lió que s'investigava tenia diversos autors, calia que se'ls investigués a tots conjuntament. Considerava que hi havia una "connexió material inescindible" de la naturalesa dels fets que s'estaven investigant al Suprem en la causa relacionada amb el procés secessionista.

Alliberaments al desembre

Un altre dels moments importants de tot el procés judicial es va donar el 4 de desembre. Llarena citava a declarar per primer cop els líders independentistes després d'assumir la causa. Va acordar deixar en llibertat provisional la gran majoria d'ells, mantenint només en presó els 'Jordis', Junqueras i Forn. Va fixar fiances per a la resta d'exmembres del Govern i per a Forcadell que, en les hores següents, van poder abonar-les gràcies a la caixa de solidaritat i sortir en llibertat.

L'únic gest de la Fiscalia

Al març, la defensa de Joaquim Forn va demanar el seu alliberament adduint raons de salut ja que havia donat positiu en una prova de tuberculina. En aquell moment, la Fiscalia va rebaixar la pressió (sempre s'havia negat a qualsevol petició d'alliberament de les múltiples formulades fins al moment) i va sol·licitar llibertat amb fiança de 100.000 euros per "raons humanitàries".

La Fiscalia del Suprem va reconèixer obertament que actuava per imperatiu del fiscal general, Julián Sánchez Melgar, però com que VOX va mantenir la petició de presó incondicional, el jutge Pablo Llarena va poder dictar que Forn havia de continuar pres.

Processats i empresonats de nou

El 23 de març també està marcat en vermell en el calendari judicial del procés. Aquell dia, el magistrat Pablo Llarena va citar els advocats per notificar-los les interlocutòries de processament, és a dir, per comunicar per quin delicte proposa jutjar els seus representats.

A més, va sol·licitar una vista per revisar les mesures cautelars per a Forcadell, Bassa, Rull, Turull i Romeva. Ho feia, a més, en ple procés per designar president Jordi Turull, el tercer candidat després que el TC ja vetés Carles Puigdemont i el Suprem fes el mateix amb Jordi Sánchez. El dia d'abans, Turull havia perdut la primera votació però pel dissabte 24 de març estava prevista la segona –i definitiva- votació.

Abans de comparèixer davant el tribunal, Dolors Bassa, Carme Forcadell i Marta Rovira (que ja havia declarat al febrer però havia quedat en llibertat amb cautelars) van deixar l'escó per demostrar que no volien reiterar. De res va servir, ja que el jutge Pablo Llarena va dictar presó novament per a tots els que havia citat.

Qui no es va presentar davant el Suprem i va optar per marxar a l'estranger va ser Marta Rovira, a qui Llarena va processar aquell mateix dia per rebel·lió. Al febrer, havia fet el mateix la cupaire Anna Gabriel que tampoc es va presentar davant de Llarena (està processada només per desobediència).

Llarena va processar per rebel·lió tretze persones. Són els nou empresonats, més Puigdemont, Ponsatí, Comín i Rovira. A tots els membres del Govern també va processar-los per malversació i als membres de la Mesa (a excepció de Forcadell) per desobediència.

Suspensió dels diputats

Un altre efecte important del procés judicial en la política catalana ha estat la suspensió de diputats dictada per Llarena al juliol i que aparta del Parlament Puigdemont i els diputats empresonats: Junqueras, Romeva, Rull, Turull i Sànchez (a banda de Comín que tampoc vota perquè està pendent de la resolució d'un recurs).

S'ha pogut aplicar recorrent a un article de la llei d'enjudiciament criminal, que estableix aquestes suspensions per a càrrecs públics processats de manera ferma per rebel·lió i amb presó incondicional dictada.

Acostament dels presos

Després de diverses peticions sense èxit i de crítiques de famílies i defenses (fins i tot davant l'ONU), finalment els presos del procés es van traslladar a presons catalanes el passat mes de juliol.

Havien estat mesos a més de 600 km de distància de les seves famílies i dels advocats, un fet que dificultava la seva defensa. Finalment, va ser quan ja es va tancar la instrucció –i amb l'arribada del PSOE a La Moncloa- que es va aplicar la llei penitenciària per acostar els presos a les seves famílies. No obstant això, quan comenci el judici hauran de retornar durant setmanes a centres penitenciaris de la capital espanyola.

Calendari de judicis

La setmana passada, la Sala Penal va confirmar la instrucció feta per Llarena i va obrir judici oral contra els líders independentistes. Asseurà al banc dels acusats Junqueras i 17 persones més.

El calendari que està sobre la taula és que el primer judici sigui el del Suprem i que comenci al gener. La previsió és fer sessions de matí i tarda, amb la intenció del Suprem que el judici es faci al més ràpid possible. En canvi, les defenses optaran per allargar al màxim els procediments. Això pot fer que el judici coincideixi amb la campanya de les eleccions municipals de maig, un fet que faria que la sentència es conegués després dels comicis ja que és una norma no escrita en la justícia no donar a conèixer decisions importants en períodes electorals.

Un cop celebrat el judici al Suprem i amb sentència dictada (que serà ferma), es faria el judici a l'Audiència Nacional contra Trapero, Laplana i l'excúpula d'Interior.

La vista posada a Europa

Tot el procés judicial ha generat crítiques vers la justícia espanyola i com s'ha instruït la causa contra el procés. Des del món independentista clamen per una sentència absolutòria però ja tenen la vista posada en la justícia europea. Confien que, un cop esgotats tots els procediments judicials a l'Estat, el Tribunal Europeu de Drets Humans serà qui acabi fent justícia. Per això, s'acumulen ja sobre la taula del Tribunal Constitucional més d'una vintena de recursos. Cal esgotar aquesta via abans de recórrer a Europa.