Neus Lloveras: "Vilanova ha passat de ser una ciutat grisa a ser una ciutat amb color"

A pocs mesos per acabar la segona i la seva última legislatura, Neus Lloveras fa un balanç del seu últim mandat. L’alcaldessa fa un repàs dels reptes que ha hagut d’afrontar, les crisis de govern i la situació del país que ha influït en la ciutat.

A pocs mesos perquè acabi la legislatura, podem dir que ha sigut convulsa. Dos regidors d’Unió van passar a l’oposició, el PSC va ser expulsat del govern i posteriorment ERC va entrar. Com ha sigut fer front a totes aquestes adversitats?

És cert que ha estat convulsa, però molt en la línia del que esta passant al país. Antigament als ajuntaments un o dos partits tenien la majoria de vots i era més senzill governar. Ara això és molt diferent, hi ha molta més fragmentació als plens municipals i com a conseqüència poden passar aquestes coses que esmentaves. La legislatura anterior vam governar en minoria i en aquesta encara en més minoria, perquè hi ha hagut més partits al ple municipal. Tot i el canvi de govern, tots els temes s’han tirat endavant: les ordenances, els pressupostos... per tant sí, hi ha més debat del que potser estàvem acostumats antigament als ajuntaments, però a l’ajuntament de Vilanova hi ha una bona salut democràtica, hi ha debat entre els grups del consistori, es treballa bé i es tira tot endavant. Tot plegat considero que és positiu.

Sobre els regidors d’Unió que van decidir anar a l’oposició, a l’hora de fer la llista ja va ser complicat i al moment que van tenir un argument per marxar, ho van fer. Igual que ho han fet en altres poblacions, com Figueres per exemple.

Alguns dels temes polèmics d’aquesta legislatura són l’aprovació de la creació del Parc Comercial a la Masia d’en Barreres, el canvi de localització del festival ‘Tingladu’ o l’Eixample Nord. Com gestiona aquests projectes amb una part de la ciutadania en contra?

És normal que hi hagi moments que com a govern municipal s’han de prendre decisions que no són populars, però que considerem que són les millors per a la ciutat. És important que els governs municipals tinguin les idees clares i a partir d’aquí siguin conseqüents i tirin endavant projectes encara que això suposi soroll, malestar i conflictes. Crec que això es positiu i els tres conflictes que heu apuntat tots s’han resolt.

El parc comercial es tira endavant perquè, tot i haver-hi una oposició per una part del comerç, hi ha un gran consens entre una part d’associacions de veïns i altres associacions. A partir d’ara el repte és que a aquells que no els hi agrada la idea, poc a poc els convenci. Va ser una decisió de govern presa a consciència, convençuts que era bona tot i sabent que hi havia gent que no hi estava a favor.

La polèmica del festival ‘Tingladu’ s’anava allargant. Tots vèiem que la Plaça de les Neus s’havia quedat petita perquè cada any estava més plena i els veïns ja no sabien què fer perquè els tremolaven les parets. Era una decisió difícil de prendre, però necessària. El resultat al final ha estat molt positiu, el ‘Tingladu’ s’ha desenvolupat de manera fantàstica des que te la nova ubicació.

L’Eixample Nord és un debat que fa molts anys que dura. Des del govern creiem que és un bon projecte per la ciutat, a diferència de l’opinió d’alguns partits, com la CUP, que hi estan totalment en contra. S’ha de planificar el creixement urbanístic perquè la ciutat es desenvolupi ordenadament, però això no significa pas que vulguem creixement urbanístic. Nosaltres hi estem en contra, però hem de tenir la ciutat planificada, perquè si en algun moment hi hagi una demanda la ciutat pugui créixer.

Quins són els reptes que s’han assolit en el seu mandat polític?

Hem aconseguit fer un canvi pel que fa al model de ciutat. Aquesta legislatura és una continuació de la legislatura anterior, un projecte de govern que tenia per objectiu que Vilanova passés de ser una ciutat industrial a ser una ciutat més oberta, acollidora i que potenciés altres sectors econòmics. En aquests vuit anys s’ha notat molt el canvi en el comerç. Crec que és indiscutible que Vilanova ha passat a ser la capital comercial del gran Penedès.

Amb el turisme també hem anat avançant. A la primera legislatura les primeres vegades que deia la paraula “turisme” gairebé em volien pegar, perquè els vilanovins no volem turisme perquè ja estem bé com estem, però crec que hem anat acceptant que necessitem una activitat econòmica diversificada a la ciutat i per tant ens hem d’obrir. Vilanova el 2011 tenia una façana marítima absolutament abandonada, que vivia d’esquenes a la ciutat. Ara tenim una ciutat oberta al mar, amb una façana marítima molt remodelada i una ciutat que comença acceptar que li agrada que vinguin visitants, tot i que demana que aquests visitants s’adaptin a la nostra manera de ser.

També hem fet canvis pel que fa ensenyament. Hem ajudat a créixer la UPC de Vilanova quan estava en moments molt baixos, hem posat en marxa un nou màster relacionat amb el ferrocarril... per tant tota una sèrie d’activitats que ha fet que la ciutat es desenvolupi en tot allò que té possibilitat. Vilanova ha passat de ser una ciutat grisa a ser una ciutat amb color, moderna, oberta al món i amb molt de potencial.

I què falta per fer?

Encara no hem acabat. Amb vuit anys és molt difícil fer un canvi tan gran. Ara esta molt ben encaminat, però s’han de polir coses, sobretot els efectes de la necessitat d’ajustar pressupostos. El 2011 l’ajuntament estava en fallida econòmica, vam haver d’estrènyer molt el cinturó perquè pogués tirar endavant. Hem tingut emergències socials molt greus i hem hagut de destinar molts diners a temes socials. Això ha anat en detriment de la capacitat de fer un bon manteniment de la ciutat, per tant en els darrers pressupostos hem anat augmentant les partides per manteniment. Ara que tenim la ciutat orientada, el que queda és deixar-la maca. Espero que el proper govern aprofiti que les finances ara estan sanejades per poder augmentar els recursos que es destinen a aquelles coses que ja no són emergències, que no sigui pagar préstecs, que no sigui atendre situacions d’emergència social i que pugui ser acabar de deixar maca aquesta ciutat que ara te un projecte, però que s’ho ha d’acabar de creure.

El pressupost d’aquest any és més gran que el del 2017.  Com es preveu que sigui el de l’any que?

No hi haurà grans canvis perquè no tenim més ingressos, però sí serà un pressupost de consolidació d’un projecte de vuit anys.  No hi haurà creixement pressupostari, perquè hem fet allò que havíem promès des del 2011 que era promoure una revisió cadastral. Amb això ara tenim una ciutat endreçada, també pel que fa a l’IBI, perquè tothom pagarà per allò que te realment. A més hi ha una petita baixada del tipus d’aquest impost, per evitar que amb aquesta revisió cadastral a ningú li pugi de manera important el rebut. Per tant serà un pressupost estable que amb el que volem és acabar d’arrodonir aquest sanejament i posar ordre a les finances municipals.

Com va afectar el 155 al govern municipal?

Els ajuntaments ho vam notar molt. Sí bé al principi de l’aplicació del 155 les coses anaven soles, va arribar un moment en que això es va acabar i es va notar una aturada molt important de l’administració de la Generalitat. Coses molt senzilles com signatures per convenis o temes que ja estaven molt treballats i només calia una signatura d’un conseller es feien eternes. Encara ara notem l’aturada de l’administració per culpa del 155. Els consellers ara estan treballant molt per posar-se al dia de tot allò que el 155 va deixar sobre la taula sense fer, això és negatiu i els ajuntaments ho notem.

Un dels canvis d’aquesta legislatura és l’entrada d’ERC al govern. Com ha canviat el govern des que estaven amb el PSC a ara amb ERC?

ERC ha entrat en un moment molt avançat de la legislatura, amb projectes interessants. Però vam insistir en que no es podia aturar cap projecte engegat, perquè quan queda un any perquè acabi la legislatura, és molt inconvenient per la ciutat aturar-ho i començar tot de nou. Per tant tot allò que estava començat es va tirar endavant i hi ha alguns projectes que els nous regidors d’ERC han posat sobre la taula i han anat impulsant. Per exemple, aquest any hi ha canvis en la Fira de Novembre, que la porta un altre regidor. Hi ha continuïtat d’aquells projectes que durant anys s’han anat tirant endavant, com és la Fira de Novembre, però amb alguns canvis. Un altre exemple és l’àmbit de l’habitatge. El regidor Gerard Llobet en va fer molt bona feina. El nou regidor d’habitatge, el Xavier Serra, ha fet un pas endavant important, potenciant l’adquisició d’habitatge, però sense malmetre la feina anterior. Els regidors d’ERC han conservat tot allò bo que s’ha fet i han afegit a la seva manera de fer els seus projectes nous, realitzables en aquest darrer any. Valoro molt positivament el treball amb els regidors d’ERC per això, perquè han estat molt generosos i crec que han aportat al govern.

El 155 es va aplicar el novembre, amb el suport dels socialistes, però el PSC no va ser expulsat del govern fins l’abril d’aquest any. Quins motius hi ha per què no es fes abans? 

Quan es va aplicar el 155 hi van haver negociacions amb els partits independentistes, ERC i la CUP. Els d’ERC sempre condicionaven entrar al govern a que hi entrés la CUP i aquests van dir des del principi que no volien entrar.. Com no vam aconseguir posar-nos d’acord, vam deixar anar passant el temps, però veient la dificultat que teníem per estar amb un partit que a nivell nacional tenia una actitud que ens costava molt d’entendre, vam reprendre les negociacions i finalment ens vam posar d’acord, aquesta vegada sense la CUP. De fet si no vam fer govern a principi de legislatura va ser per la impossibilitat de posar-nos d’acord els tres. Al final a la tercera vegada que vam negociar ho vam aconseguir.

Durant aquesta legislatura el país també ha passat per moments molt excepcionals que fins i tot han afectat la política municipal. Has estat presidenta de l’Associació de Municipis per la Independència aquests últims tres anys. Des del punt de vista d’aquest càrrec i com a alcaldessa de Vilanova, com ha sigut aquesta legislatura?

Ningú tenia previst que les coses anessin com han anat. Els que fa tres anys vam començar la legislatura al Parlament, de la qual jo vaig formar part de Junts pel Sí, on hi havia voluntat col·lectiva de treballar per fer possible un referèndum, tots els que ens vam posar en aquest projecte ho fèiem amb molta il·lusió, convençuts que estàvem fent una cosa que ningú ens podia negar. Vilanova va ser dels primers ajuntaments que, per majoria absoluta al ple municipal, es va adherir a l’AMI. En assemblea, l’AMI em escollir com a presidenta. Al Parlament també hi vaig anar a parar com a alcaldessa, perquè al grup de Junts pel Si es va voler tenir una bona representació municipal i Vilanova és una de les grans ciutats del país. L’1 d’octubre es va poder votar malgrat tots els impediments. Va ser un èxit de tots. A partir d’aquí ningú s’hauria imaginat el que ha passat després, una repressió impressionant i un any molt dur on crec que tots estem descol·locats. Potser la il·lusió de fer el que ens demanava la gent, votar, va fer menysprear les problemàtiques que això podia portar.

I com veu les coses ara?

Crec que ara ens hem de centrar. Tot aquest any ha estat molt complicat, amb molta gent a la presó, que és absolutament inacceptable perquè són gent que esta a la presó sense un judici just, un any en presó preventiva. Crec que en aquests moments tots estem encara massa descol·locats i sense saber massa què volem fer. Ara estem molt dèbils, crec hem d’anar més a una. Les batalles dels partits, tirant cap a casa, intentant afavorir més al partit que l’objectiu col·lectiu, que és tirar endavant allò que l’octubre de l’any passat els ciutadans van dir, ens està encegant i ens pren oportunitats. En aquests moments estic decebuda perquè després de ser capaços del que vam fer fa un any, ara no sabem ben bé què fer.

Cal una llista unitària per les eleccions municipals?

Sí. És important si realment creiem en el projecte de país que molts hem començat des de fa molts anys, que és que la gent te dret a votar i que Catalunya és un país que podria tirar endavant millor amb una nova forma. Això s’ha de veure ben representat en els municipis i si l’independentisme va per separat, no separem capaços de plantar cara a alguns partits molt populistes, com Ciutadans, que en aquests moments estan dient moltes mentides per fer-se forts i guanyar posicions a les properes eleccions.

Va dir des del principi que només estaria vuit anys, dues legislatures. Què farà un cop acabi la legislatura?

Deixo la política i torno a l’empresa. Crec que és bo que els polítics municipals hi siguin durant un temps determinat i que la política no sigui el seu modus vivendi. Crec que és bo no dependre de la política per viure, perquè et dona la llibertat d’opinar el que tu creguis en cada moment. A mi mai ningú m’ha fet fer res que jo no volgués, perquè jo sempre tenia la llibertat de que jo no visc de la política. Crec que a nivell de política municipal és possible que molta gent durant quatre o vuits anys pugui deixar la feina per ocupar un càrrec públic i tornar a reincorporar-se més tard a la seva antiga feina. Crec que això dona una manera de fer política municipal molt més bona que quan són persones que ho fan servir com a trampolí per saltar a la gran política o volen viure de la política.