Junts per Igualada veu perillar la majoria absoluta davant d'una ERC a l'alça i una coalició socialista

El darrer mandat a la capital de l'Anoia ha acabat amb uns pressupostos aprovats en solitari pel PDeCAT. En el seu segon mandat, el primer amb majoria absoluta i, per tant, sense necessitat de consens, Marc Castells (PDeCAT) ha aconseguit rebaixar l'endeutament als 36,7 MEUR, 9 menys que ara fa 4 anys. L'oposició, però, l'ha criticat per haver optat aquest 2019 per uns pressupostos "electoralistes", pensats més per revalidar la victòria que en sanejar els comptes. Tot i l'aposta pels nous equipaments, suposen la congelació de les taxes municipals i una rebaixa a l'IBI. Castells, que encapçalarà de nou la llista, ara sota les sigles de Junts per Igualada (Junts), s'enfronta a una ERC que arriba en el seu moment més àlgid; la pinya que han decidit fer socialistes i comuns; i la irrupció, per primera vegada, de Ciutadans en unes municipals a la capital de l'Anoia.

Castells aspira a ser alcalde d'Igualada per tercera vegada consecutiva. Ho farà amb una llista amb cares noves, i on menys de la meitat són militants de la formació. Al davant es troba amb Enric Conill, que encapçalarà per primera vegada la candidatura d'Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal (ERC-AM). El fins ara regidor lidera una esquerra que arriba amb força. Després de la davallada del 2011, quan va perdre un dels tres regidors, la formació va agafar embranzida de nou el 2015. Primer a les municipals –va recuperar el tercer regidor- i després en les generals de 2016, convertint-se, per primera vegada des de la restauració de la democràcia, en la primera força a Igualada. La fita la van repetir, de nou, aquest darrer diumenge, superant en més de 2.000 vots a JxCat.

L'altra sorpresa d'aquests propers comicis municipals ha estat la coalició d'Igualada Som-hi, que agrupa el PSC, els comuns, Igualada Oberta i Candidatura del Progrés (IS -PSC -COM -IO –CP). Després de la pèrdua progressiva d'escons –dels 10 del 2007 als 3 actuals-, amb la suma de forces confien en la remuntada. La llista l'encapçala el periodista Jordi Cuadras, que irromp per primera vegada en política.

Ciutadans és l'altra gran novetat d'aquestes municipals, que presenta per primera vegada llista a la capital de l'Anoia. Carmen Manchón, fins ara coordinadora de l'agrupació a la comarca, pilotarà la candidatura dels 'taronges', que s'han desplegat en vuit municipis de l'Anoia.

Joan Agramunt tornarà a ser el número 1 del PP. L'actual regidor dels populars –l'únic després que perdessin el segon que tenien en l'anterior mandat- és l'edil més veterà del consistori igualadí. Des de 1995 ha estat un dels representants del partit, amb l'excepció d'un mandat.

Poble Actiu, amb el suport de la CUP, aspirarà per segona vegada, a dirigir l'Ajuntament d'Igualada. Ho farà amb Neus Carles i amb una llista on predominen les dones. Malgrat que en els darrers comicis es van haver de conformar amb dues de les 21 cadires disponibles, la formació ha realitzat una forta oposició al llarg d'aquesta legislatura que podrien beneficiar-la en aquests comicis.

Unes finances més sanejades

Les últimes dades fetes públiques, corresponents al 2017, situen l'endeutament a la capital de l'Anoia en 36'7 MEUR, 9 menys que quan va arrencar la segona legislatura de Castells. Malgrat que Igualada s'ha pogut situar per primer cop, des que va entrar en vigor la nova Llei d'Estabilitat Pressupostaria el 2012, per sota del llindar del 75% d'endeutament, els números segueixen sent dels més vermells de Catalunya i es manté en el rànquing de les ciutats més endeutades –ocupa el dinovè lloc.

L'aposta per fer créixer l'economia

El creixement econòmic d'Igualada ha estat la gran aposta del govern de Castells en aquest darrer tram de legislatura i, malgrat les discrepàncies pressupostàries, el ple l'ha acompanyat en bona part de les actuacions. L'aterratge d'Airbnb a la ciutat, per convertir-la en laboratori de turisme sostenible, n'és un exemple. La coalició entre el govern municipal i la plataforma ha estat només criticada per Poble Actiu, que ha posat en dubte que generarà llocs de treball.

En l'àmbit econòmic, també ha estat significatiu l'arribada de noves empreses a la Conca d'Òdena, l'aposta per revitalitzar la mancomunitat amb la creació del macropolígon de Can Morera, i l'anunci del Consorci de la Zona Franca d'apostar-hi. Aquí Castells sí que ha topat amb l'oposició dels socialistes i del col·lectiu Per la Conca, que defensa la posada en valor del patrimoni natural i cultural de la zona.

El gran repte pendent, el POUM

De la mateixa manera que va passar en els darrers comicis municipals, el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) segueix sent el gran cavall de batalla dels partits que ara són a l'oposició. El document actual data del 1986, un fet que impedeix, segons les forces polítiques, pensar en el futur de la ciutat a llarg termini.

Els socialistes, quan estaven al govern, van plantejar un POUM nou que va topar amb tota l'oposició. En el seu primer mandat, Castells va argumentar que no es podia fer perquè la llei no ho permetia -un cop es va aturar el Pla l'any 2010, s'havien d'esperar 3 anys per iniciar el procés de redacció d'un de nou. Malgrat que el 2015 el nou planejament era entre els compromisos electorals del PDeCAT, no hi ha hagut cap canvi. Al respecte, l'actual batlle ha afirmat que al seu despatx no ha entrat mai ningú a dir-li que s'ha de fer un nou POUM i que el model d'urbanisme del govern seria aquell urbanisme "quirúrgic" que es faci amb garantia d'interès públic.

Lloguers a l'alça

L'habitatge és un dels grans reptes pendents i, fins i tot, recentment s'ha constituït un sindicat per resoldre una situació qualificada d''insostenible' pel mateix col·lectiu. Des del 2014 fins a dia d'avui, el preu del lloguer a Igualada ha pujat un 36,92% segons dades oficials, o el que és el mateix, el preu del lloguer mitjà ha augmentat 120,8 euros en quatre anys.

Malgrat que el govern municipal ha apostat, en aquesta legislatura, en la creació de nous habitatges destinats al lloguer social, des de l'oposició insisteixen en dir que cal fer més. Des d'ERC aposten per incrementar els pisos de lloguer social i emprendre accions per incentivar els ajuts per reduir l'elevat nombre de pisos buits –actualment n’hi ha uns 300-, especialment al centre. També des de Poble Actiu creuen que l'accés a l'habitatge ha de ser "prioritat" en el proper mandat. Proposen destinar el 10% del pressupost a polítiques d'habitatge i sancionar els propietaris de pisos buits.

La municipalització de l'aigua

L'aigua ha estat un altre dels temes que ha unit tota l'oposició en aquesta legislatura. Representants municipals d'ERC, la CUP, el PSC i Igualada en Comú han demanat a l'equip de Govern de l'Ajuntament d'Igualada que municipalitzi l'abastiment d'aigua a la ciutat. La capital de l'Anoia no ha arribat a crear mai formalment un servei municipal d'aigua i és una empresa privada –Aigua de Rigat- qui presta aquest servei des de la dècada dels anys vint del segle passat. Malgrat que no hi ha hagut mai cap concurs públic de concessió, l'empresa ha assumit històricament tant la prestació del servei com la instal·lació de la infraestructura.