Arriben al Congrés i al Senat els presos independentistes per participar a les sessions de constitució de les cambres

Els quatre diputats independentistes en presó preventiva han arribat al Congrés dels Diputats aquest dimarts cap a les 08.40 hores des de Soto del Real per participar a la sessió de constitució de la cambra baixa. La sessió que començarà a partir de les 10 hores dona el tret de sortida a la legislatura i estarà marcada per la presència d'Oriol Junqueras (ERC), Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull (JxCat). Els diputats han arribat des del centre penitenciari madrileny en vehicles de la Guàrdia Civil. Per la seva banda, el senador electe Raül Romeva, ha arribat a la cambra alta cap les 08.20 hores. Tal com va passar dilluns, quan van estar al Congrés per tramitar l'acta de diputat, han entrat a través del pàrquing i després de passar per la comissaria seran acompanyats a l'hemicicle per agents de la Policia Nacional de paisà. Els quatre presos electes ocuparan els seus escons a l'hemicicle de la cambra baixa envoltats d'una gran expectació i sota vigilància policial. En la sessió d'aquest dimarts es votarà la composició de la Mesa i els diputats prendran possessió dels càrrecs acatant la Constitució. La socialista catalana Meritxell Batet serà escollida presidenta del Congrés. La Mesa tindrà sobre la taula la decisió de suspendre els parlamentaris empresonats.

Junqueras, Sànchez, Turull, Rull no aniran emmanillats i podran seure als seus escons. En la primera sessió, els llocs no estan assignats i els seus companys de grups els reservaran un escó, ja que els presos seran els últims d'accedir a l'hemicicle. El Congrés preveu que tinguin llibertat de moviments a dins de l'hemicicle, tot i que totes les portes d'accés a la sala estaran custodiades per membres de les forces de seguretat. A la tribuna hi haurà familiars dels presos i també càrrecs de la Generalitat i representants dels partits.

Pendents de tots els detalls

A banda, Junqueras va anunciar en una roda de premsa a l'ACN que no descarta aprofitar la sessió constitutiva del Congrés per parlar amb el president espanyol, Pedro Sánchez. Hauria d'aprofitar durant la sessió -que es preveu que sigui llarga- ja que el Suprem va ordenar que se la policia els retorni "sense dilacions" a la presó un cop acabi el ple. Tots els ulls estaran posat en els gestos que facin els presos i la reacció que puguin generar en d'altres grups, especialment en els 24 diputats d'extrema dreta de Vox, que s'estrenen a la cambra baixa.

Els cinc presos electes només podran assistir a la sessió de constitució i no podran reunir-se amb els seus grups parlamentaris ni fer declaracions als mitjans de comunicació, segons també ha determinat el Suprem, que és qui els ha autoritzat la sortida de la presó. Tanmateix, aquest dilluns s'han pogut expressar a través de missatges gravats amb els mòbils i publicats a les xarxes socials. Durant aquests dos dies, el Suprem ha aturat el judici de l'1-O, que es reprendrà dimecres amb els últims testimonis i les primeres pericials.

Nomenament de la Mesa

La sessió constitutiva estarà presidida inicialment per una Mesa d'edat amb el diputat de més edat i acompanyat dels dos més joves. El de més edat serà el socialista de 73 anys Agustín Javier Zamarrón. Les secretàries, de 25 i 23 anys, seran Lucía Muñoz (Podem) i Marta Rosique (ERC), respectivament. Aquesta Mesa transitòria obrirà la sessió i conduirà el nomenament de la Mesa definitiva, que estarà presidida per Meritxell Batet i tindrà tres cadires per al PSOE, dues per a Podem, dues per al PP i dues més per a Cs.

La presidència del Congrés és elegida per majoria absoluta en primera votació i, en cas de no assolir 176 vots, es realitzarà una segona votació entre els dos candidats més votats. Sortirà elegit el que obtingui més suports. Després es triaran les quatre vicepresidències i les quatre secretaries simultàniament en una única votació.

Podem ja ha anunciat que la vicepresidència primera l'ocuparà Gloria Elizo i la secretaria primera Gerardo Pisarello. Per part del PSOE, els acompanyaran Alfonso Rodríguez de Celis i Sofía Hernanz. El PP proposarà Ana Pastor i Adolfo Suárez Illana. Cs Nacho Prendes i Patricia Reyes.

Legislatura més paritària

Aquesta legislatura és més paritària que l'anterior . Hi ha un 53% dels diputats homes i un 47% de dones -166 de 350-. La mitjana d'edat és de 47 anys. El 63% dels electes no havien estat diputats l'anterior legislatura.

Jurament o promesa del càrrec

Una de les incògnites de la jornada serà la fórmula que triïn els diputats per jurar o prometre el càrrec L'anterior legislatura, diputats de Podem ja van utilitzar fórmules alternatives i caldrà veure de quina manera ho fan els diputats independentistes. Tanmateix, estan obligats a acatar la Constitució per poder adquirir la condició de diputats. A partir d'aquí, podrien afegir-hi referències polítiques als presos o la república catalana.

Des d'ERC, el portaveu, Gabriel Rufián, ja ha avançat que faran servir una fórmula similar a la que van usar el juny de l'any passat Joan Margall i Carolina Telechea quan van assumir l'escó i van pronunciar: "Per la llibertat de les preses i exiliades, per la república catalana, per imperatiu legals, sí prometo".

Suspensió com a parlamentaris

La Mesa del Congrés es reunirà entre dimarts a la tarda i dimecres amb la decisió de què fer amb els presos electes sobre la taula. Des de Cs, ja han anunciat que un cop estigui constituïda la Mesa registraran un escrit sol·licitant que se suspengui de funcions tots els parlamentaris presos "de manera immediata".

Segons va publicar diumenge 'La Vanguardia', el Tribunal Suprem no suspendrà els presos electes com a parlamentaris i deixarà la decisió en mans de la Mesa, que tindrà majoria progressista. En canvi, sí va actuar així el jutge instructor Pablo Llarena quan va suspendre els presos electes al Parlament el juliol passat en base a l'article 384 bis de la Llei d'Enjudiciament Criminal.

Per tant, un dels primers temes que tindrà sobre la taula la nova Mesa serà abordar aquesta situació. La Mesa haurà de demanar un informe sobre la suspensió als lletrats de la cambra baixa. A més, els partits independentistes hauran de valorar si, un cop es produeixi la suspensió, els seus diputats renuncien a l'acta de diputat (fet que faria córrer la llista i fer entrar un substitut) o, si per contra, mantenen l'acta tot i estar suspesos.

Si es dona aquesta segona situació, es podria produir una rebaixa de la majoria absoluta de 176 a 174 vots. El fet pren més importància encara perquè es podria produir enmig de la votació de la investidura de Sánchez. Si la majoria absoluta baixés a 174 podria facilitar la investidura del candidat socialista que no necessitaria ni el suport ni l'abstenció dels independentistes.