El govern de Vilanova mantindrà el projecte del parc comercial i es compromet a “blindar” els establiments del centre

El nou govern de Vilanova i la Geltrú (ERC, JxCat i Capgirem-CUP) mantindrà el parc comercial projectat al polígon Masia d’en Barreres i no preveu fer cap modificació al projecte impulsat per PDeCAT i PSC l’última legislatura. Malgrat els republicans van qüestionar-ne diversos aspectes i els cupaires en van ser ferms opositors, el nou executiu no hi actuarà. “No podem tirar enrere uns acords democràtics del ple de la legislatura anterior, perquè estaríem aprofitant-nos de la majoria absoluta”, afirma l’alcaldessa Olga Arnau en una entrevista a l’ACN, mentre destaca que el govern encarregarà diversos estudis per “blindar” el comerç del centre. D’altra banda, Arnau s’ha mostrat perseverant en reclamar el nou hospital comarcal que la ciutat fa prop de deu anys que espera: “No és un caprici”, subratlla.

Arnau assenyala que els tres partits del nou govern van acordar, des d’un inici, que no revertirien cap aspecte del projecte del gran parc comercial projectat per un inversor privat als terrenys de l’antiga fàbrica Cemex, als afores de la ciutat. Malgrat les discrepàncies mostrades especialment per la CUP durant l’última legislatura, les tres formacions van consensuar que el projecte seguiria endavant “perquè hi ha uns compromisos que cal mantenir”, apunta Arnau en referència a la inversió de 75 MEUR anunciada pel promotor Cel Urbà.

Segons l’alcaldessa republicana, de forma simultània al desenvolupament de Masia d’en Barreres, el govern encarregarà diversos estudis per “protegir” el comerç del nucli urbà. “Pensem que hi ha espai suficient a la ciutat per tenir un tipus de comerç que ja existeix a municipis de la vora i, alhora, creiem que cal mantenir i blindar el centre”, relata. La intenció del govern és que aquests estudis serveixin per rendibilitzar i ampliar la zona comercial del nucli urbà. Arnau rebat les crítiques que advertien que el parc als afores malmetria l’activitat dels establiments del centre, i es compromet a treballar per evitar qualsevol perjudici.

Pressupostos 2019 i 2020

On sí que el govern tripartit vol fer prevaldre la seva majoria absoluta és en la tramitació dels pressupostos d’aquest any, que Arnau preveu aprovar en tornar de les vacances d’estiu. L’alcaldessa recorda que el consistori té els comptes prorrogats des del 2018 perquè l’oposició va tombar la proposta d’enguany presentada per PDeCAT i ERC, en els primers comptes d'ençà de l'expulsió del PSC del govern. El motiu principal d’aquell bloqueig va ser el veto a vendre unes parcel·les municipals per 4,1 MEUR. Ara, però, Arnau defensa que ja hi ha un projecte concret pel futur d’aquests terrenys, i celebra que la majoria absoluta permetrà “desbloquejar” la situació financera del consistori.

“La venda dels terrenys no s’havia desenvolupat suficientment perquè no se sabia qui seria el comprador, però ara ja tenim converses acotades amb dues cooperatives d’habitatge que s’hi han interessat i que contemplen dues de les nostres polítiques: fer habitatge social i comprometre’s a no fer un ús especulatiu amb els pisos”, resumeix Arnau. Assegura que aquestes cooperatives destinaran un “percentatge elevat” a pisos socials que gestionarà l’Ajuntament, mentre la resta d’habitatges seran per als socis de la cooperativa.

De forma simultània als comptes del 2019, Arnau també s’ha proposat enllestir el pressupost i les ordenances fiscals del 2020 abans que acabi l’any. “Les grans polítiques ja les hi podrem reflectir”, remarca, tot destacant la intenció de reforçar les partides per a promoure l'accés a l’habitatge i per mantenir la via pública, mentre també confia en desencallar la construcció de l’espai jove i la nova comissaria de la policia local. Aquests dos projectes van quedar en punt mort per la no aprovació dels comptes del 2019, però pels quals el govern garanteix que treballa en oferir “una altra fórmula” que permeti tirar-los endavant.

El nou hospital, una reivindicació viva

Preguntada sobre el projecte del nou hospital comarcal que la Generalitat va anunciar el 2010 amb la consellera Marina Geli (PSC) i del qual no se n’ha fet cap avenç, l’alcaldessa assegura que la ciutat es mantindrà perseverant fins aconseguir un compromís del Departament de Salut. “Sempre estarem reclamant-lo, perquè és una necessitat, no pas un caprici”, ressalta Arnau, que reivindica que Vilanova és “la ciutat més important entre Barcelona i Tarragona” i critica que “no està vestida de serveis”.

Arnau carrega contra la gestió en inversions feta per la Generalitat al conjunt del Garraf, i equipara la comarca a la relació financera que Catalunya denuncia vers l’estat espanyol. Segons l’alcaldessa de Vilanova, el Garraf és la penúltima comarca en el llistat d’inversions executades i exigeix a la Generalitat que hi posi remei, especialment en l’àmbit sanitari. En aquest sentit, diu que està pendent de confirmar una visita de la consellera Alba Vergés a Vilanova “per a què vegi que fa falta un hospital de referència a la ciutat”.

Amb tot, Arnau es mostra prudent i declina “fer bandera” del projecte del nou centre d’aguts a Vilanova, tot limitant-se a dir que la ciutat “tard o d’hora se’n sortirà”. Després de gairebé deu anys d’Ajuntaments liderats pel PSC i CiU sense cap resposta ferma per part de la Generalitat, l’alcaldessa republicana evita concretar quins són els objectius que l nou govern tripartit independentista vol aconseguir aquesta legislatura pel que fa a aquest projecte.

Crítiques al finançament espanyol per a l’acollida dels MENA

Tot i les crítiques a la Generalitat, Arnau sí que celebra haver aconseguit el suport del Govern en l’acollida dels menors estrangers no acompanyats (MENA). Aplaudeix que el Departament d'Afers Socials hagi anunciat una partida de 14,5 milions d’euros per, entre altres, contractar professionals per a la dinamització cívica i emancipació juvenil. En paral·lel, l’Ajuntament s’adherirà als programes amb què la Generalitat vol fomentar la inserció laboral dels joves no acompanyats majors de 16 anys. També hi haurà famílies de la ciutat que col·laboraran amb el programa de mentors per a què els nanos “tinguin un espai familiar que els permeti integrar-se i cohesionar-se amb Vilanova”, apunta Arnau.

L’alcaldessa és força més punyent a l'hora de valorar el paper de l’estat espanyol, ja que considera insuficients les aportacions econòmiques fetes a Catalunya. “Només es destinen diners al lloc on arriben els joves”, lamenta, en referència als 25 milions d’euros que ha rebut Andalusia comparats amb els 2,3 que s’han atorgat a Catalunya. “Posar-se el títol de país acollidor és molt maco, però cal donar-hi continuïtat”, etziba Arnau, que reclama que les ajudes siguin “generals” a tot l’estat espanyol, de forma proporcional als menors que acullen els municipis.