Torra descarta les eleccions i culpa l'Estat de la "irresponsabilitat" d'una possible inhabilitació

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha descartat convocar eleccions. En una declaració a la delegació de Catalunya a Madrid, en sortir de la vista al Suprem aquest dijous al migdia, Torra ha asseverat que no serà pas ell qui, en aquest moment tan "crític" pel país, aboqui Catalunya a una "cura electoral irresponsable que paralitzaria l'administració". El president ha culpat l'Estat de la "irresponsabilitat" que suposaria la seva inhabilitació, i de les possibles conseqüències que tingui la sentència. A més, Torra ha demanat una rectificació "urgent" al govern espanyol de PSOE i Unides Podem, després de constatar que la solidaritat davant la "repressió" de l'Estat només es pot trobar fora d'Espanya.

Torra ha llegit una declaració institucional en català, castellà i anglès des del centre Blanquerna a Madrid, després de la vista al Suprem. El president ha deixat clar que no serà "un obstacle ni una condició per a res", i que els magistrats no el separaran "mai" del seu compromís "insubornable" amb la gent de Catalunya i amb la llibertat. "Avui sóc aquí i demà seré treballant de valent, deixant-me la pell, per la llibertat des de qualsevol altre front", ha remarcat, per també deixar clar que la sentència no ha de fer recular la ciutadania "ni un centímetre" de les seves conviccions i propòsits polítics.

Torra ha apuntat que no se'l vol inhabilitar per "qualsevol" pancarta, sinó per una que defensava "drets fonamentals" que es neguen a Catalunya. "Estem davant d’una actuació judicial absolutament desproporcionada i mancada de sentit de justícia", ha denunciat. El president ha carregat contra la democràcia espanyola, i ha alertat que no és cert que a l'Estat s'hi pugui parlar de qualsevol projecte democràtic i pacífic.

"Vivim sotmesos a l’arbitrarietat judicial més enorme dels últims temps", i "la unitat indissoluble d’allò que ells consideren que és i que hauria de ser Espanya passa per damunt de la independència judicial, de l’exigència de neutralitat dels cossos policials i de la decència democràtica als parlaments", ha advertit.

Torra ha subratllat que la ciutadania ha de prendre una decisió "clara i nítida": o la "decadència d’una Espanya monàrquica que fa vergonya a Europa", o "l’esperança de la república catalana del compromís cívic". "L’actitud que tingui l’Estat espanyol els pròxims mesos davant del moviment independentista català establirà els fonaments morals i ètics del seu futur", ha anunciat.

El cap del Govern també ha advertit Madrid que, sense una rectificació "rotunda i urgent", Espanya certificarà el seu "fracàs" com a Estat modern d’Europa. En aquesta línia, Torra ha argumentat que l’exercici del dret d’autodeterminació de Catalunya és la "gran oportunitat històrica" que li queda a l'Estat per pujar "al tren del segle XXI".

Torra ha insistit que està "completament entregat" a la batalla contra la pandèmia i les seves conseqüències econòmiques i socials, i ha opinat que la pancarta que demanava l’alliberament dels "presos polítics" i el retorn dels "exiliats" és "molt més important" per l’Estat que la lluita d’un president i el seu Govern contra la pandèmia: "Així és com s’estimen una Catalunya, que volen esclava, i la seva gent".

Torra ha conclòs que l'Estat serà l'únic "culpable" de la seva possible inhabilitació, i que el Suprem té a les seves mans, per tant, la "caiguda" d’un Govern i la fi d’una legislatura parlamentària.

La vista de Torra al Suprem ha caigut enmig del debat de política general, que es reprendrà demà al Parlament. Els grups independentistes, per ara, no han consensuat cap proposta de resolució que indiqui l'estratègia a seguir a partir de la possible inhabilitació de Torra.

La defensa de Torra al·lega al Suprem que la pancarta era un acte polític i de llibertat d'expressió

L'advocat de Quim Torra, Gonzalo Boye, ha al·legat aquest dijous al migdia davant del Tribunal Suprem (TS) que el fet de penjar la pancarta a favor dels polítics presos al balcó de la Generalitat era un acte polític emparat en la llibertat d'expressió i la seva inviolabilitat com a parlamentari. Per això, considera que la Junta Electoral Central (JEC) no podia obligar-lo a despenjar-la. Per la seva banda, la fiscalia i l'acusació popular de Vox han respost que en període electoral, març del 2019, la JEC podia ordenar a Torra treure la pancarta perquè vulnerava la imparcialitat institucional. També han defensat la legalitat de tot el procés judicial contra Torra i la seva inhabilitació.

En la vista pel recurs contra la sentència d'un any i mig d'inhabilitació dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Boye ha reiterat els arguments ja exposats al seu escrit presentat fa mesos. Així, considera que s'ha vulnerat el dret de Torra a un jutge imparcial. Primer perquè el president del TSJC, Jesús María Barrientos, va fer algunes manifestacions públiques contra la pancarta i després va presidir el judici, i segon perquè la pancarta anava dirigida justament als magistrats del Suprem que van condemnar a presó els polítics independentistes i que aquest dijous, alguns d'ells, han format part del tribunal que resoldrà el recurs.

També ha recordat que un dels membres de la JEC assessorava Cs, que és qui va denunciar la presència de la pancarta, però durant el judici al TSJC no es va deixar que la defensa l'interrogués com a testimoni denunciant.

Com és habitual, Boye ha fet contínues referències a la jurisprudència dels tribunals europeus, que considera que han de fer modificar la jurisprudència espanyola en alguns aspectes. En aquest sentit, ha reiterat la seva petició perquè el tribunal presenti una qüestió prejudicial davant de la justícia europea sobre la suposada falta d'imparcialitat dels jutges i la suposada desproporció de la pena imposada, inhabilitació per a càrrec públic, fins i tot europeu, per no haver despenjat una pancarta. En aquest punt ha estat molt dur amb el TSJC, a qui ha acusat de no respondre aquestes i altres peticions en la sentència.

D'altra banda, Torra i la seva defensa també al·leguen que ha estat sancionat dos cops pel mateix fet, ja que la JEC ja li va imposar una sanció econòmica per no despenjar la pancarta, i el TSJC també el va multar amb 30.000 euros.

Sobre la suposada falta d'autoritat de la JEC sobre Torra, argument molt reivindicat per Boye durant tot el procés, el lletrat ha recordat que el Suprem va dictaminar el 2013 que la JEC només pot sancionar les autoritats públiques que organitzen les eleccions, cosa que la primavera del 2019 no passava perquè es tractava d'eleccions espanyoles, europees i municipals. Aquest és el motiu pel qual Torra hauria mantingut inicialment la pancarta, ha dit Boye i per això, segons l'advocat, l'actitud del president no va ser dolosa.

A més, l'ordre de la JEC, segons el recorrent, "no es podia complir" perquè no venia d'una autoritat ni superior ni competent, i, a més, vulnerava la llibertat d'expressió no només de Torra sinó també de la resta de treballadors de la Generalitat. De fet, Boye considera que la pancarta era un acte "polític no administratiu" i, per tant, està emparat en la llibertat d'expressió i la inviolabilitat parlamentària, que sempre acompanya els parlamentaris. De fet, ha recordat que Torra sempre porta el llaç groc a la solapa i que en el seu discurs d'investidura ja va demanar la llibertat dels polítics presos. En aquest sentit, ha dit que aquesta llibertat d'expressió i inviolabilitat parlamentària també van emparar la diputada del PP Cayetana Álvarez de Toledo quan va acusar el pare de Pablo Iglesias de ser un terrorista.

La fiscal ha dit que les recusacions plantejades per Torra ja van ser desestimades i no hi ha dades objectives que evidenciïn la suposada falta d'imparcialitat dels magistrats que al·lega la defensa. Sobre la suposada falta d'autoritat de la JEC, la fiscal ha dit que l'òrgan electoral no és superior jeràrquicament a Torra, però sí que és la màxima autoritat en matèria electoral.

Per la seva banda, l'advocada de Vox, Marta Castro, ha remarcat que cal respectar el principi de legalitat i "no portar el recurs a altres àmbits de màrqueting polític". En aquest sentit, ha dit que en període electoral hi ha limitacions a funcionaris i càrrecs públics, com estableix la LOREG, i si no s'hi està d'acord, s'ha de canviar la llei als òrgans legislatius. Així, recorda que la llibertat d'expressió no és un dret il·limitat.

També ha contestat al recurs de Torra tot assegurant que el president de la Generalitat sí que va actuar amb dol, amb voluntat de delinquir i sabent que el que feia era il·legal. Vox ha recordat que Torra va admetre haver desobeït la JEC i que, de fet, té un segon procediment obert per un fet similar el setembre de l'any passat. També ha assegurat que si penjar la pancarta era un acte polític, com al·lega la defensa, estava incomplint la normativa electoral.

Al final de la vista, Boye ha volgut tornar a intervenir breument, però el magistrat president li ho ha impedit.