El Parlament demana crear una Taula del Baix Penedès per resoldre els dèficits de la comarca

El Ple del Parlament ha aprovat per unanimitat aquest dijous demanar al Govern que creï una Taula del Baix Penedès per remeiar els dèficits estructurals que pateix la comarca. Seguint la petició dels alcaldes i del Consell Comarcal, tots els grups parlamentaris han aprovat una proposta de resolució que demana constituir aquest nou òrgan de treball en un màxim de dos mesos. L'objectiu és revertir la crisi laboral, industrial i social que viu el territori. I és que tots els grups han retret al Govern la històrica manca d'inversions en una comarca marcada per la taxa d'atur més elevada de Catalunya –quasi el 20%- i per uns serveis públics que no s'ajusten a la població real, ja que molta gent viu en aquest territori sense estar-hi empadronada.

La intenció és que la Taula del Baix Penedès desplegui una agenda d'accions transversals per frenar les diferents crisis que arrossega la comarca. En clau econòmica, es demana impulsar Idíada amb beneficis per a tota la comarca, elaborar un pla de reindustrialització per revertir el tancament de Saint Gobain i d'empreses properes com Bosch, i també es reclama el desplegament de plans d'ocupació específics que potenciïn la formació professional dual.

A nivell de mobilitat, es proposa "estudiar la implementació del reequilibri dels peatges de la C-32" en aquells trams que connecten amb la comarca per oferir beneficis als residents locals. Finalment, en polítiques socials es demana afrontar les inversions pendents a l'Hospital del Vendrell, incrementar els recursos personals i econòmics per atendre les persones en risc de vulnerabilitat, i ampliar les places públiques a les residències de gent gran.

Tots els grups han descartat les esmenes presentades per la CUP, que demanaven més concreció i defensaven la participació ciutadana en les diferents mesures. En aquest sentit, per exemple, els cupaires apostaven per aixecar el peatge entre el Vendrell i Sitges "de forma imminent" i proposaven quantificar les inversions pendents en sanitat.

Segons el text aprovat, la Taula del Baix Penedès l'haurien de formar el president del Consell Comarcal, els alcaldes i alcaldesses, els diputats provincials i també aquells amb vinculació directe a aquest territori. Tot i que la proposta de resolució no ho especifica, diversos grups parlamentaris han obert la porta a incloure-hi també els principals agents econòmics i socials de la comarca.

Manca d'inversions, atur disparat i serveis públics desvirtuats

Totes les formacions han coincidit a lamentar les baixes inversions que ha rebut el Baix Penedès per part de la Generalitat els últims anys. El diputat del PP Santi Rodríguez ha destacat que els pressupostos del Govern d'aquest 2020 destinen uns 19 euros d'inversió a cada habitant, mentre que la mitjana de Catalunya és de 131 euros. "Han descuidat el Baix Penedès any rere any", ha retret Rodríguez.

També hi ha hagut unanimitat a l'hora de reclamar un ajust dels serveis públics. Tots els grups han recordat que la població real de la comarca és molt més elevada de la que està registrada al padró, ja que hi ha nombrosos veïns instal·lats permanentment a segones residències. Una situació agreujada en temporada d'estiu, quan alguns municipis tripliquen la població. Els grups han lamentat que això desvirtua els recursos actuals en sanitat, educació, serveis socials i seguretat, motiu pel qual han demanat més personal.

Tot un escenari que conviu amb una taxa d'atur de gairebé el 20%. Els diferents partits polítics han recordat que la desocupació s'està veient agreujada pels tancaments imminents de Saint Gobain Glass de l'Arboç, Bergé Logística i Robert Bosch, molt propera al Baix Penedès, i han reclamat polítiques efectives per revertir la situació.

En aquest sentit, durant el debat d'aquest dijous s'ha aplaudit la recent inversió de més de 15 MEUR a Idíada, però diversos grups també han advertit que la crisi de la comarca arrela en molts altres àmbits. "És hora que el Govern deixi de fer electoralisme amb nosaltres. Necessitem una aposta ferma, clara i contundent", ha etzibat la diputada de Catalunya En Comú Podem, Yolanda López, que ha assegurat que la inversió a Idíada "és una alegria, però no convenç". "Necessitem molt més. Són molts anys de ser un pati traster de Catalunya i això s'ha de revertir", ha afegit.

Al seu torn, des de Ciutadans, Francisco Javier Domínguez ha demanat a la Generalitat que "es posi les piles" a l'hora d'atendre el Baix Penedès i ha reclamat destinar els 150.000 euros del sou del delegat del Penedès i de la seva secretaria a atendre les inversions més imminents, tot titllant les seves tasques de "funcions decoratives".

Reneix el debat sobre el Logis Penedès

Tot i la unanimitat dels grups a l'hora d'identificar els greuges estructurals de la comarca i els àmbits a resoldre, durant el debat al Parlament ha aflorat de nou la discussió sobre l'històric projecte del Logis Penedès. Des del PP i Junts per Catalunya han recordat que aquest centre logístic planificat per la Generalitat entre Banyeres del Penedès, l'Arboç i Sant Jaume dels Domenys podria generar 3.500 llocs de treball.

El diputat de JxCat Eusebi Campdepedrós ha defensat l'encaix del Logis amb l'agricultura del Penedès: "El paisatge de vinyes és un paisatge d'indústria agrícola perfectament compatible amb activitats logístiques en una comarca que pot ser un nucli de des saturació de les àrees metropolitanes". Una teoria que també ha defensat el PP, que ha demanat "abandonar prejudicis" i repescar el projecte per tirar endavant la seva construcció.

Des d'ERC i la CUP, però, han rebutjat frontalment la possibilitat d'aixecar aquest centre logístic. La republicana Lluïsa Llop ha subratllat que la comarca "no vol polígons buits d'ocupació" i ha defensat "aprofitar les potencialitats com a regió agroalimentària". En aquesta línia, la cupaire Maria Sirvent ha defensat el projecte impulsat per diversos col·lectius ecologistes que proposen substituir el logis per un gran parc agrari. "Aquesta alternativa sí que dona impuls a un model al servei dels reptes socials i estratègics", ha remarcat.