L'independentisme busca aclarir els seus candidats a la Generalitat davant d'una oposició amb la feina feta

Els partits polítics catalans treballen amb l'horitzó d'unes eleccions previstes per al 14 de febrer, tot i que encara no convocades, i amb la incògnita de qui encapçalarà les llistes independentistes. Així com els grups de l'oposició tenen ja candidats a la Generalitat i estan treballant en configuració de la resta de la llista, JxCat, ERC i la CUP encara no han aclarit qui les encapçalarà.

D'aquests tres partits, ERC sembla ser qui ho té més encarrilat, ja que el vicepresident del Govern amb funcions de president, Pere Aragonès, ja va anunciar que es postularia per ser el candidat dels republicans. Si es presenta algun possible rival, caldrà que passin per un procés de primàries per escollir el cap de llista. Aquesta vegada, el partit escollirà per primàries els candidats de totes les demaracions i té previst aprovar les llistes en el Consell Nacional del 12 de desembre. Entre el 8 i el 18 de novembre els candidats podran recollir els avals.

La resta de la candidatura s'escollirà a través dels mecanismes interns d'ERC, que reserven llocs per a representants de cada comarca i també per a escollits directament per part del Consell Nacional, que sol buscar independents vinculats a diferents sectors. Va ser el cas de Ruben Wagensberg, Jenn Díaz, Najat Driouech i Núria Picas en els passats comicis.

JxCat no tindrà candidat fins almenys el 29 de novembre. Aquest cap de setmana aprovarà el reglament de primàries per escollir qui encapçalarà la llista en un sistema de doble urna: la primera per escollir el presidenciable i la segona per als principals llocs de cada circumscripció –vuit a Barcelona, quatre per Girona, tres a Lleida i tres més a Tarragona–.

De moment el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet; el d'Empresa i Coneixement, Ramon Tremosa, i la líder de JxCat a Madrid, Laura Borràs, ja han confirmat la seva intenció de presentar-se a les primàries. També es mantenen diversos noms a la travessa, com el conseller Jordi Puigneró i l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas. Si l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont opta a ser el candidat, caldrà veure si la resta mantenen la candidatura o opten a la segona urna per ocupar un lloc clau a les llistes.

Tampoc la CUP ha aclarit encara qui serà el cap de llista a les properes eleccions. El diputat Carles Riera, que va encapçalar-la el 2017 i que podria repetir, va admetre que havien ofert encapçalar la candidatura a l'exdiputat David Fernàndez, però segons diversos mitjans Fernàndez hauria declinat aquesta possibilitat.

La CUP té un "equip ampli" que està treballant per elaborar el programa i la candidatura. De fet, els anticapitalistes han explorat aliances amb altres espais polítics que encara no s'han concretat. També és a les travesses l'exdiputada Eulàlia Reguant, que va ser la número tres per de la CUP per Barcelona a les eleccions espanyoles del 2019 però no va aconseguir escó. En qualsevol cas, caldrà que la militància ratifiqui les llistes.

La situació de l'independentisme contrasta amb al feina feta de la qual presumeixen la resta de partits amb representació al Parlament, almenys pel que fa als caps de llista. Cs ja té decidit que presentarà Carlos Carrizosa a la Generalitat després de la renúncia de Lorena Roldán, que havia guanyat les primàries celebrades l'estiu del 2019. El mateix Carrizosa va confiar en una entrevista amb l'Agència Catalana de Notícies (ACN) que Roldán formi part de la candidatura taronja encara que no la lideri.

Pendents de si fructifica un acord amb el PPC, que cada vegada sembla més lluny, Cs prioritzarà que hi hagi "professionals de cada àrea" a les llistes, per damunt de la representació territorial. La candidatura l'elaborarà el Comitè Autonòmic, que probablement es constituirà el novembre, i l'haurà de ratificar el Comitè Executiu a Madrid.

El PSC repetirà candidat i presentarà el seu primer secretari, Miquel Iceta, a la Generalitat. Des del partit asseguren estar a l'espera que es convoquin oficialment les eleccions, la qual cosa ha de determinar en bona part els terminis per enllestir la feina, però compten amb la proclamació d'Iceta com a presidenciable el desembre passat. El partit té un comitè electoral amb diferents àmbits de treball que es reuneix setmanalment i que s'encarrega, entre altres qüestions, de treballar les llistes.

Caldrà veure, però, com es materialitza l'acord dels socialistes amb altres forces catalanistes no independentistes. Tant el PSC com Units per Avançar han expressat la seva voluntat de reeditar el pacte electoral del 2017, però formacions sense representació com Lliures i la Lliga Democràtica també estan en converses amb els socialistes per a un possible pacte, després de descartar una aliança amb l'entorn del PDeCAT i el Partit Nacionalista Català (PNC).

L'exsecretari general de CCOO Joan Carles Gallego va anunciar dimarts que serà el número dos de Jéssica Albiach a la llista dels comuns al Parlament. Albiach va ser escollida a principis d'any en unes primàries sense rivals, ja que les dues aspirants que optaven a disputar-li la candidatura no van recollir els avals necessaris.

També se sap que la historiadora Rosa Lluch, filla del ministre socialista assassinat per ETA Ernest Lluch, serà la cap de llista dels comuns per Girona. Lluch ja va ser candidata al Senat per En Comú Podem el 2019, però no va resultar escollida. Fonts dels comuns expliquen que s'havien de fer primàries per escollir la resta de la llista però que la pandèmia de covid-19 ho va paralitzar i que ara estan elaborant el calendari per iniciar-les "aviat".

Els estatuts del PPC estableixen que el president del partit és el candidat a la Generalitat. Així, Alejandro Fernández encapçalarà la llista si no hi ha cap acord amb Cs. Ambdues formacions mantenen contactes però per ara no hi ha hagut cap avenç que hagi transcendit. Hi té força a veure que el partit taronja insisteixi a sumar el PSC a la coalició –malgrat que els socialistes ho han rebutjat reiteradament– i que els populars estiguin estudiant si els convé aquest pacte i en quines demarcacions. Tot i això, fins que no es convoquin oficialment les eleccions no s'activarà el Comitè Electoral, que per estatuts és l'òrgan que confecciona les llistes seguint criteris d'igualtat entre militants, mèrit i bon funcionament intern del partit.