Els partits es parapeten en les seves posicions sobre el conflicte polític al debat de RTVE i no s'albiren acords

El conflicte polític a Catalunya ha enfrontat els candidats al debat de RTVE, repartits en el bloc constitucionalista i independentista però sense novetats en les seves propostes de solució. Mentre que JxCat, ERC, CUP i PDeCAT han defensat la llibertat dels presos i el dret a l'autodeterminació, Salvador Illa, candidat del PSC, s'ha refermat en la seva aposta pel diàleg "només dins la llei". Al seu torn, Cs i PPC han acusat el socialista "d'enganyar" els votants per pactar després amb l'independentisme. Al bloc sobre pactes postelectorals els vetos creuats han seguit enquistant els acords. En ser preguntat per la presència de Joan Canadell a llistes de JxCat, Pere Aragonès (ERC) ha avisat que al seu Govern "no hi haurà cap xenòfob".

Els candidats han presentat els seves propostes en relació al conflicte polític amb poques novetats, amb l'independentisme defensant l'amnistia i el constitucionalisme descartant la possibilitat de celebrar cap referèndum. Amb tot, s'ha evidenciat les diferències en les estratègies dins dels dos blocs. En el cas dels independentistes, JxCat ha remarcat que tenen la intenció d'aixecar la suspensió de la DUI si se supera el 50% de vots, mentre que la CUP ha rebutjat "l'independentisme màgic i les declaracions simbòliques sense efectes reals" i ha defensat la confrontació democràtica amb l'Estat.

El vicepresident de la Generalitat amb funcions de president i candidat d'ERC, Pere Aragonès, ha seguit apostant per la "via àmplia" que està centrant la seva campanya electoral i ha instat els comuns a triar "si volen un candidat de la monarquia o un Govern republicà. A més, després que el socialista Salvador Illa demanés "passar pàgina d'una vegada" i buscar "el retrobament", Aragonès ha afirmat que ell no vol "passar pàgina de l'1 d'octubre" i ha dit que no creu que els presos o els exiliats puguin fer-ho.

La candidata del PDeCAT, Àngels Chacón, ha criticat que JxCat vulgui "enganyar la gent" prometent una nova DUI i ha dit que no es mereixen més frustracions. "O hi ha amnistia, estratègia unitària, referèndum vinculant i reconeixement internacional o no serem independents", ha avisat.

Al seu torn, la cap de llista dels comuns, Jéssica Albiach, ha constatat que sense la llibertat dels presos no es pot solucionar el conflicte i ha reivindicat la taula de diàleg, de la que creu que s'hauria de derivar un acord referendat per tots els catalans.

Carlos Carrizosa (Cs) i Alejandro Fernández (PPC) han carregat durament contra Illa, a qui han acusat de voler pactar amb "els que creuen el deliri de voler fer la independència si són més del 50%". "El diàleg dins la llei és un tripartit amb qui vol un cop d'estat? Amb qui diu que 'ho tornaran a fer'?", ha demanat Carrizosa. Fernández ha remarcat que els populars sí que són partidaris del diàleg dins la llei, però ha denunciat que aquest no és el cas de la taula de diàleg. Així, ha assegurat que els socialistes van admetre que a l'Estat hi ha presos polítics i ha avisat que dir això "és acceptar que Espanya és una dictadura".

Riera denuncia el racisme de Vox i Albiach demana ignorar-lo

Per la seva banda, Vox s'ha reivindicat com el partit que "va portar els colpistes al banc d'acusats". El seu candidat, Ignacio Garriga, ha dit que el diàleg "no es pot fer amb colpistes delinqüents" sinó "amb els veïns que pateixen i que viuen en barris que abans eren segurs i ara són femers multiculturals". Precisament davant d'aquestes afirmacions el candidat cupaire ha denunciat les declaracions racistes i ha demanat al presentador que no permeti que "a la televisió pública s'autoritzin discursos racistes i d'odi". "A Europa tenim una memòria dramàtica de les conseqüències de deixar espais públics a l'extrema dreta", ha avisat. En aquest punt, Albiach ha demanat ignorar i no respondre "les barbaritats" de Vox.

Pactes

Pel que fa als pactes postelectoral, els candidats han mantingut les seves posicions inicials i no s'han albirat alternatives a les tres grans opcions que ells mateixes han posat sobre la taula: un executiu independentista, un d'oposat a la independència o bé un tripartit d'esquerres. Pere Aragonès (ERC) ha estat interpel·lat per Albiach en relació als acords després de les eleccions. La candidata dels comuns li ha recriminat que pretengui governar amb JxCat, que té de número tres a la llista Joan Canadell, a qui ha criticat perquè, segons Albiach, creu que "sobra mig país a Catalunya". "No hi haurà cap membre del Govern que sigui xenòfob", ha respost taxativament Aragonès, que ha insistit que l'eventual executiu que lideri defensarà "un sol poble".

El republicà ha estès la mà als comuns perquè se sumin a un Govern amb JxCat. Albiach, però, li ha respost que no seran en un executiu amb JxCat. A canvi, la líder de CatECP ha apostat per un Govern d'esquerres, però Aragonès ha rebutjat un acord amb Illa, a qui ha anomenat "el president del 155". De fet, li ha proposat de fer un cara a cara perquè creu que el 14-F "anirà de dos", tot i que el candidat socialista ho ha rebutjat.

Carrizosa ha instat Illa a aclarir si aposta per un tripartit amb ERC i comuns o bé es decanta per un pacte "constitucionalista" amb Cs i el PPC i ha instat els partits contraris a la independència de Catalunya a "treure vots suficients per pactar amb ell". L'exministre li ha contestat que ell agafa el telèfon "a tots els que tenen plantejaments democràtics" i ha descartat sumar Vox a un acord per governar la Generalitat: "Si em volen ficar a la presó!" Fernández, però, ha assegurat que per evitar que el PSC "mercadegi" amb els vots cal que el PPC sigui fort i pugui determinar el proper Govern, ja que els socialistes van impedir que els populars governessin Castelldefels i Badalona pactant amb ERC.

A la bancada sobiranista, Chacón ha hagut de reivindicar el PDeCAT com a partit independentista però ha descartat formar Govern si hi ha la CUP a la coalició. La presidenciable de JxCat, Laura Borràs, ha dit que són "la garantia contra els tripartits per activa i per passiva" i s'ha compromès a formar "no un Govern amb independentistes sinó un Govern que treballi veritablement per avançar cap a la independència".

Les crítiques als partits que han gestionat la pandèmia a Catalunya i Espanya escalfen el debat 

Els partits que han gestionat la pandèmia han afrontat crítiques de les formacions a l'oposició durant el debat electoral de RTVE aquest diumenge. Els retrets a la gestió de la covid-19 han escalfat els primers dos blocs del programa, amb dards contra les polítiques d'ajuts als sectors més afectats i contra el pla de distribució de la vacuna. Mentre que els partits d'oposició han emfatitzat els retards en els cobraments dels ERTO, l'atur i el tancament de comerços, els integrants del Govern han reivindicat el ritme de testos contra el virus i els ajuts atorgats. Les crítiques també s'han creuat entre les formacions independentistes i les que formen el govern estatal sobre el grau de centralització de la gestió de la pandèmia.

El candidat de Cs, Carlos Carrizosa, ha lamentat que els integrants dels dos executius hagin defensat el seu paper durant la pandèmia. D'una banda, ha afirmat que un estudi de la universitat de Cambridge situa Espanya com el país de la OCDE que pitjor ha gestionat la crisi sanitària. De l'altra, ha recordat les declaracions de la portaveu del Govern, Meritxell Budó, sobre el nombre de morts que hi hauria hagut amb una Catalunya independent. Per ell, hi ha hagut "demagògia", "mala gestió", i també creu que la Generalitat "ha deixat treballar menys a les persones" però a la vegada ha donat menys ajudes que a altres llocs.

En la mateixa línia, el cap de cartell del PP, Alejandro Fernández, ha carregat especialment contra l'executiu espanyol i ha demanat "humilitat" al candidat socialista, Salvador Illa, ja que "el nivell d'incompetència ha estat palmari". A més, ha dit que quan el sent que torna a Catalunya a vacunar i "cuidar" de la salut dels ciutadans, a ell li entren ganes "de sortir corrents". Fernández creu que l'exministre es va "inventar" un comitè d'experts i que la manca d'assessorament de científics ha estat compartida per la Generalitat i la Moncloa.

Ho ha fet responent a Illa, que també ha demanat "humilitat" a la resta de forces i deixar de "fer demagògia". Segons ell, s'ha de reforçar el sistema sanitari i aquells que menys han ajudat són els qui han votat en contra d'algun dels estats d'alarma. A més, ha reiterat les crides a "treballar units" amb la resta d'Espanya a l'hora de posar en marxa el procés de vacunació.

Un dels punts calents, precisament, ha estat el grau de centralització de la gestió de la pandèmia. Mentre que Illa ha lamentat que l'independentisme demanés més autogovern i després votés No a algunes votacions que, segons ell, atorgaven més poders a la Generalitat, la candidata de JxCat, Laura Borràs, ha defensat els seus vots negatius. "Reivindico els nostres Nos", ha afirmat, referint-se a les votacions de l'estat d'alarma, dels pressupostos generals de l'estat i de la gestió dels fons europeus. "Un altre estat d'alarma era possible", ha afegit. A més, ha defensat el rol de Quim Torra al capdavant de la Generalitat perquè "va escoltar els experts" i "es va avançar" a les decisions que després prendria l'Estat.

El cap de llista d'ERC, Pere Aragonès, també ha defensat la tasca del Govern per fer front a la pandèmia, expressant que des del març passat s'han repartit 2.800 MEUR en ajuts i el ritme de testos ha passat de 5.000 a la setmana llavors, a 370.000 ara. Amb tot, ha etzibat als partits de l'executiu espanyol que "no fan la seva feina" en matèria d'ajudes i de retards en cobrament dels ERTO.

També ha xocat amb la candidata del PDeCAT, Àngels Chacon, que acusava el Govern de no tenir un "pla de tests", mentre que ell li ha etzibat que sembla que ella "passava per allà" i no ha estat al Govern durant bona part de l'emergència sanitària.

Al seu torn, Chacon ha rebatut que "no s'ha parlat amb els sectors" afectats per la pandèmia ni se'ls ha donat ajuts directes. Segons ella, la Generalitat ha generat "confusió" en l'anunci de restriccions i ha deixat en evidència una "manca de planificació". Per Chacon, fer testos massius amb col·laboració público-privada és urgent, així com 2.500 euros mensuals als establiments que han tancat i diferents graus de confinament territorial tenint en compte la densitat de població i l'impacte de la pandèmia a cada territori.

Chacon ha proposat també "pena de presó" per les "màfies" que ocupen pisos buits, cosa que ha provocat l'enuig del número 2 per Barcelona de la CUP, Carles Riera. L'anticapitalista ha lamentat que la proposta arribi "en plena crisi humanitària". De fet, ha defensat que "cal expropiar els pisos buits dels grans tenidors". Riera s'ha apuntat a les crítiques als partits que ocupen els dos executius. Així, ha acusat el PSC "d'interessos electoralistes" que passen per damunt del dret de vot i la sanitat en el seu posicionament sobre un possible ajornament del 14-F. A més, creu que tots dos han "fracassat rotundament" i prova d'això són l'estat de les residències, els desnonaments, l'atur i l'empobriment de la població.

Unes crítiques que la candidata dels comuns, Jéssica Albiach, només ha compartit per parlar del Govern. Segons ella, la gestió de la pandèmia ha estat un "desgavell" ja que hi ha implantat un "sistema sanitari sociovergent" on els ens públics, privats i les externalitzacions estan entrellaçades. La líder de Catalunya en Comú – Podem ha exigit a ERC i JxCat que no donin suport a projectes com BCN World i que ajudin més a treballadors d'indústries que afronten acomiadaments.

Albiach creu que gravàmens com l'impost de successions són necessaris per engreixar les arques públiques, mentre que el cap de cartell de Vox, Ignacio Garriga, creu que la solució seria "desmuntar xiringuitos" que tant "el separatisme com l'esquerra" han creat per col·locar "amics". Segons ell, aquestes entitats "tenen un cost milionari" i són el motiu pel qual els catalans estan afrontant els impostos més alts d'Espanya. "Per què? Per pagar la seva agenda rupturista i els seus deliris ideològics". Garriga ha coincidit amb Carrizosa a l'hora de definir com a "xiringuitos" ens creats per l'administració catalana.