Tres dels grups de l’oposició, ERC, Vilafranca en Comú i la CUP, van protestar pel fet que els plens segueixin sent telemàtics i es van reunir a l'Esc
Ramon Filella |
Vilafranca del Penedès
22-09-2021 16:31
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
El primer ple del nou curs polític de l'Ajuntament de Vilafranca va estar marcat per l'aprovació de la cessió d'un terreny de propietat municipal a l'Institut Català del Sòl per a la futura construcció d'una promoció de 36 pisos de protecció oficial que es destinaran a lloguer. L'acord es va aconseguir amb el vot favorable de tots els grups amb representació a l'Ajuntament vilafranquí.
El ple, no obstant, va tenir la seva dosi de polèmica perquè tres dels grups de l’oposicio, ERC, Vilafranca en Comú i la CUP, van posar de manifest el seu desacord amb el fet que la sessió segueixi sent telemàtica i no pas presencial. Els membres de les tres formacions es van reunir en una sala de l’Escorxador per a seguir el desenvolupament del plenari. Des de l’equip de govern, l’alcalde Pere Regull va recordar que encara no es donen les condicions necessàries per a tornar al saló de plens i que ajuntaments similars segueixen fent les sessions a distància.
Més enllà d’aquesta polèmica, tothom es va mostrar satisfet del futur projecte de protecció oficial de lloguer. El terreny cedit està situat al carrer Glòria Lasso, té 772 metres quadrats de superficie i s'hi podran construir fins a 36 vivendes de diferent tipologia, però totes elles destinades a lloguer social per un periode de 30 anys. L'acord de cessió contempla que les obres de construcció hauran de començar abans d'un termini màxim de 3 anys i estar acabades abans de 5.
Els portaveus de les formacions municipals es van felicitar per tirar endavant aquest acord i aquesta actuació. Des d'ERC, però, es va posar l'accent en reclamar més accions en aquesta direcció i des de Vilafranca en Comú, Ramon Arnabat, mostrava dubtes al respecte del que podria passar amb els habitatges un cop passat el periode de 30 anys. La CUP va demanar igualment que, enlloc d'obra nova, en el futur s'apostés per aprofitar habitatges que puguin estar buits per a potenciar el lloguer social a la vila.
La sessió d'octubre, com és habitual, també va estar marcada per la presentació de diferents mocions. ERC en va presentar dues que van ser rebutjades per l'equip de govern que formen Junts per Vilafranca i el PSC. Una d'elles feia referència a posar en marxa un ambiciós pla de reactivació econòmica i social de Vilafranca per a fer front als efectes de la pandèmia. Els republicans apostaven molt per aquesta proposta de futur que el seu portaveu, Pere Sàbat, considera imprescindible per tirar endavant amb les necessitats que planteja la ciutat. Des de l'equip de govern es va recordar que aquest pla de reactivació que demana ERC “ja està en marxa”.
La segona moció republicana que no va tenir el suport de l'equip de govern va ser la que feia referència a la moratòria d'atorgament de llicències per obrir nous bars al barri de La Girada. El govern va votar en contra perquè va recordar que aquesta moratòria també podria afectar a les llicències d'activitats comercials al sector i això no era desitjable.
En l'apartat de mocions que sí van tirar endavant va destacar, sobretot, la conjunta que van presentar ERC i Vilafranca en Comú sobre el rebuig a la línia elèctrica de molt alta tensió (MAT) que hauria de connectar l'Aragó amb Begues creuant pel Penedès. El posicionament de l'Ajuntament de Vilafranca al respecte d'aquest gran projecte se suma al d'altres institucions i entitats de la comarca que ja havien mostrat durant les darreres setmanes el seu rebuig contundent.
L'apartat de mocions que van aconseguir el suport de les formacions municipals es va completar amb la que van presentar de forma conjunta, a excepció de Ciutadans, tots els partits en suport del Correllengua 2021. La moció es va presentar a la sessió plenària en nom de L'Agrícol i la va defensar davant els regidors el portaveu del Correllengua, Jaume Claramunt.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!