La taula de diàleg amb el govern espanyol centra el debat independentista quatre anys després de l'1-O

 La taula de diàleg i, per tant, la negociació amb el govern espanyol, centra el debat independentista 4 anys després de l'1-O. I és que la tardor del 2017 ha donat pas a un escenari polític inestable en què hi ha hagut la suspensió de l'autonomia durant 7 mesos i tres presidents de la Generalitat: Carles Puigdemont, Quim Torra (inhabilitat el 2020) i Pere Aragonès (des del mes de maig). La unitat dels partits independentistes per tirar endavant el referèndum de l'1-O no s'ha repetit. L'autodeterminació i l'amnistia són els conceptes que uneixen ERC, Junts i la CUP però no hi ha un full de ruta compartit sobre com assolir aquests objectius. Els anticapitalistes són els únics que han posat data a un altre referèndum: com a màxim el 2025.

L'arribada de Pedro Sánchez a la Moncloa després de la moció de censura contra Mariano Rajoy obre un nou escenari polític a l'estat espanyol. I hi ha un punt d'inflexió en les relacions entre governs des de l'arribada de Pere Aragonès a la presidència de la Generalitat i el 'sorpasso' per la mínima d'ERC sobre JxCat a les eleccions del passat 14 de febrer. La via negociada per aconseguir un referèndum pactat es converteix en prioritària i el discurs de la confrontació i la via unilateral del partit de Carles Puigdemont i Jordi Sànchez passa en un segon pla.

Tot i l'intent d'unitat a través de l'Acord Nacional per a l'Amnistia i l'Autodeterminació, que encara es troba a les beceroles, es mantenen les discrepàncies entre els principals partits independentistes sobre com seguir avançant cap a la independència 4 anys després de la sacsejada de l'1-O i la posterior declaració unilateral fallida.

L'acord nacional es volia tenir en marxa abans de reprendre la taula de diàleg però, de moment, s'està en la fase de configurar un grup promotor en el què destaca la presència de l'exdiputat de la CUP David Fernández.

En el darrer any l'anomenat 'procés' també s'ha vist condicionat per l'esclat de la pandèmia (que ha situat la crisi sanitària i econòmica en primer pla), i l'indult als líders independentistes empresonats. Encara està pendent però la reforma del Codi Penal promesa pel govern de Pedro Sánchez que podria facilitar el retorn dels polítics exiliats.

Junts desconfia de taula de diàleg i es mostra partidària de la confrontació per aconseguir la independència. Precisament, aquesta qüestió, ha provocat la primera crisi important dins del Govern liderat per Aragonès després que el soci de d'ERC a l'executiu quedés fora de la represa de la taula de diàleg. El president de la Generalitat ha rebutjat l'alineació de Junts perquè tres dels quatre noms no formen part del Govern. Caldrà veure si aquest xoc es manté o es recondueix de cara a les pròximes reunions d'aquest espai de diàleg que Aragonès vol que sigui, exclusivament, entre executius.

Per la seva banda, la CUP ha forçat, a través del pacte d'investidura, donar dos anys de marge a la negociació però ha accelerat els terminis després de constatar que la taula de diàleg no porta enlloc. Així doncs, els anticapitalistes demanen als independentistes que es posin ja a treballar per fer un referèndum abans que acabi aquesta legislatura, és a dir, el 2025. De fet, és l'únic partit independentista del Parlament que ha posat data a un altre referèndum.

Els comuns no renuncien a un referèndum d'autodeterminació però no el veuen viable a curt termini. Així doncs, aposten perquè se sotmeti a votació l'acord que surti de la mesa de negociació entre governs. Tampoc descarten l'amnistia però creuen que la millor via és la reforma del delicte de sedició, que es troba aturada al Ministeri de Justícia.

En l'àmbit de les entitats, l'ANC està clarament a favor de la via unilateral com la via més viable i, en canvi, des d'Òmnium eviten fixar posició sobre un full de ruta i apel·len a la unitat de l'independentisme.

Pel que fa a la mobilització al carrer, la sentència que va condemnar a presó els líders independentistes, a la tardor del 2019, va provocar una onada de protestes al carrer liderades per Tsunami Democràtic i els CDR. Algunes d'elles i durant diversos dies consecutius van acabar amb aldarulls i detinguts. Mesos més tard i, especialment, amb l'arribada de la pandèmia per la covid-19 les protestes van desaparèixer.

De fet, el passat Onze de Setembre es va produir la manifestació independentista més massiva després de la pandèmia superant les previsions dels organitzadors.