L'independentisme registra el suport més baix en una dècada com a opció preferida pels catalans, segons el CEO. ACN
ACN/ Guifré Jordan |
Barcelona
20-03-2022 18:55
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
L'estat independent continua com la forma d'organització preferida pels catalans després d'una dècada, però registra el suport més baix des del febrer de 2012. Segons l'enquesta Òmnibus feta pública aquest dijous pel mateix òrgan i esmenada divendres, un 33% dels catalans creuen que Catalunya ha de ser independent. Un 32,7% vol continuar sent una comunitat autònoma, la xifra més alta des del 2011. Aquesta opció s'imposa al federalisme i es queda a les portes de recuperar la primera posició. Amb un 20,8%, els partidaris de l'estat federal baixen a nivells només vistos en el baròmetre de març del 2014. Els qui consideren que Catalunya hauria de ser una regió pugen fins el 7,3% i s'apropen al seu màxim històric (8,3%).
La preferència de l'estat independent com a forma d'organització de Catalunya s'havia mogut entre el 15% i el 20% aproximadament fins el 2010, sempre per darrere dels partidaris de mantenir l'estat actual o esdevenir un estat federal dins d'Espanya. A principis de la dècada passada, coincidint amb la sentència de l'Estatut de juny del 2010, els partidaris de la secessió van començar a augmentar de manera significativa, fins que en el baròmetre de juny del 2012 s'imposaven per primera vegada a la resta d'opcions (34%).
A partir de llavors, l'independentisme ha estat la primera preferència en 32 enquestes del CEO consecutives, arribant al màxim del 48,5% el novembre del 2013. Malgrat els alts i baixos en els baròmetres dels últims anys, la tendència ha estat a la baixa fins que en l'últim estudi aquesta opció se situa en el 33% i està a un pas de veure's superada pels qui aposten per continuar com a comunitat autònoma.
De fet, mantenir la forma d'organització actual torna a nivells pre-procés. Del 2004 al 2010, era l'opció més popular i els valors s'havien mantingut en general entre el 35% i el 40%, unes xifres que es van esfondrar en els primers anys de la dècada passada, fins tocar fons en l'enquesta de novembre del 2013 (18,6%). Des d'aquell moment, la tendència ha estat a l'alça, fins que, en l'estudi publicat aquesta setmana, aquesta opció ha recuperat el suport perdut a partir del gener de 2011.
Pel que fa els partidaris de l'estat federal, en els primers baròmetres del CEO es van moure entre el 30% i el 35% fins el 2010, en general mantenint la segona posició. El gener del 2008 el federalisme va aconseguir el seu màxim de la sèrie històrica (36,4%). Amb tot, en els primers anys de la dècada passada els favorables a aquesta opció van caure de la mateixa manera que els partidaris de ser una comunitat autònoma. El federalisme s'ha mogut entre el 20% i el 30% entre el 2010 i 2020, lluitant per la segona posició, però en l'enquesta Òmnibus presentada aquesta setmana han baixat gairebé fins a mínims històrics, lluny d'independentistes i favorables a l'status quo.
Les enquestes del CEO també recullen l'opció d'esdevenir una regió d'Espanya sense l'autonomia actual, una preferència que s'ha mantingut estable al voltant del 5% dels catalans al llarg dels anys. A les portes del 9-N, el 2014, el valor va caure al seu mínim (1,8%), mentre que en l'enquesta més recent puja fins al 7,3% i se situa a prop del màxim en els 18 anys que l'òrgan pregunta per la forma d'organització preferida, registrat l'octubre del 2006 amb el 8,3%.
L'enquesta Òmnibus del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) realitzada entre el 17 de novembre i el 17 de desembre del 2021 a 1.200 persones també reflecteix que, preguntats de manera binària sobre una secessió, el 52,3% dels enquestats no volen que Catalunya sigui un estat independent i el 40,8% sí que ho vol. Es tracta de la diferència entre les dues opcions més àmplia des que es recull aquesta pregunta, el desembre del 2014. A més, el 'no' reuneix més partidaris que mai des de fa vuit anys, mentre que el 'sí' toca fons.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!