A L’au de Minerva (Un dietari de 1994-1995) el vilanoví Oriol Pi de Cabanyes ha donat a conèixer noves notes fins ara inèdites d’un dietari que es va posar a escriure el 20-N, el dia que va morir el general Franco. Explica vivències de l’autor amb Fuster i altres homenots com: el pare Batllori, el doctor Cardús (metge d’astronautes a la NASA), agents culturals suecs relacionats amb el Premi Nobel o el professor suís que en cas d’emergència es podria fer càrrec de l’exèrcit de la confederació helvètica…
Són moltes les referències al Penedès i el Garraf, amb visions de paisatge i retrats de persones. Destaquen els Fenosa (al Vendrell), el senyor Jané i Samsó (a l’Arboç), el poeta Lluís Albalate, el vinater vilafranquí d’origen alsacià Josep Maria Berger i Balaguer, el sitgetà Joan Soler-Jové, l’anglès retirat al costat del castell de Sant Martí Sarroca Henry Hardee, caleros vilanovins com els germans Samarra, el pintor Roig i Estradé, el músic Romà Escalas, fra Gilbert Galceran o el luthier Pau Orriols i la recuperació de la gralla com a instrument (amb una associació dels gínjols amb el fruit de l’oblit que consumien els lotòfags de l’ Odissea).
Pi de Cabanyes escriu sobre literatura (Molas, Verdaguer, Guimerà), música, pintura o cine (Buñuel i la cineasta de Hitler va fer una pel·lícula sobre Terra Baixa). Hi ha també a L’au de Minerva apunts de viatge, notes de memòria personal i reflexions. Com la que diu que pretendre la felicitat és causa d’infelicitat. No es pot ser feliç. Només es pot estar feliç.