Vilanova i la Geltrú ja acull una seixantena de famílies ucraïneses

Des de l'inici de la guerra a Ucraïna, són moltes les famílies que busquen refugi en diversos països de la Unió Europea. I a Catalunya n'arriben cada dia. A Vilanova i la Geltrú, l'Ajuntament s'ha coordinat amb la Creu Roja (que gestiona l'arribada de refugiats a tot el país), amb Càritas, i amb les comunitats ucraïnesa i russa que viuen a la ciutat, per atendre fins al moment un total de 60 nuclis familiars.

D'aquests nuclis, una trentena (que poden ser de dona sola, de dona amb fills, de parella amb fills, o d'avis amb néts), han arribat pel circuit oficial d'acollida de refugiats, que depèn de l'estat espanyol i gestiona la Creu Roja.  La primera estada de les persones que arriben sense allotjament es fa en equipaments de la ciutat mentre se'ls busca destí en algun indret adequat per a ells. Tota aquesta tasca es fa en coordinació amb tots els departaments de l'Ajuntament implicats.

D'altra banda, hi ha una trentena de nuclis familiars que han arribat a Vilanova pels seus propis mitjans per allotjar-se a casa d'amics o familiars. Des de l'Ajuntament se'ls ajuda en els tràmits d'empadronament, de gestió amb el consulat a Barcelona per obtenir la consideració de refugiats de guerra i sol·licitar permís de residència i treball, tràmits per obtenir assistència sanitària si cal, i també s'escolaritza els infants en escoles de la ciutat. Fins al moment s'ha escolaritzat 4 nens i nenes, i la comissió d'escolarització està tramitant nous casos.

El regidor de Cooperació, Enric Garriga, explica que l'Ajuntament porta un registre de totes les persones que arriben a la ciutat: “És important que passin per l'Ajuntament, perquè nosaltres fem un registre de totes les persones que han estat a Vilanova, per si s'ha de reunificar nuclis familiars de diferents parts de Catalunya. També és molt important l'empadronament, per poder accedir als serveis de la ciutat: sanitat, educació i ajuts de l'Economat, si cal”.

Garriga ha destacat el treball coordinat amb les persones ucraïneses i russes que viuen a la ciutat, unes 150 persones, “que ens han ajudat a coordinar la recollida de material i alimentació la primera setmana, i que estan a disposició de l'Ajuntament fent funcions de traductors i acompanyament per fer tràmits. Ens ajudem mútuament per aconseguir que quan arriben es trobin acompanyats”.

La tasca de coordinació entre les diverses institucions i iniciatives solidàries de la ciutat ha aconseguit crear comunitat i crear projectes de voluntariat i espais de relació per facilitar l'estada a aquestes persones. Per exemple, la comunitat ucraïnesa ha organitzat trobades de famílies als centres cívics perquè els infants es relacionin, o ha muntat espai d'aprenentatge de l'idioma.

En aquest sentit, el regidor ha destacat la importància d'aquests “punts on socialitzar, on aprendre la llengua i conèixer la ciutat”.

Així, des de l'Ajuntament s'ha prioritzat l'empadronament d'aquestes persones i l'accés a les necessitats bàsiques: sostre, llum, aigua o menjar. Tot això s'aconsegueix gràcies a un treball conjunt i coordinat entre diversos departaments de l'Ajuntament, la Creu Roja, i Càritas, per posar a disposició d'aquestes persones tots els elements perquè tinguin una primera acollida més fàcil.

A banda, també se'ls vol facilitar l'accés a la cultura en equipaments culturals com les biblioteques, com a element d'integració social.