Abel Mariné: “Hi ha qui prefereix menjar coses ‘raretes’ i que vinguin de lluny com la quinoa en lloc de mongetes”

El catedràtic de Nutrició i Bromatologia i professor emèrit de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona (UB) Abel Mariné i la periodista Imma Amadeo han publicat ‘El gran llibre de la nutrició’ (Comanegra). Es tracta d’una obra enciclopèdica que, amb un redactat àgil, planteja les bases del que ha de contemplar qualsevol dieta “assenyada”. Després d’anys d’investigació acadèmica, Mariné fa una defensa tant dels aliments de proximitat com de l’hàbit de seure a taula. En una entrevista amb l’ACN, ha lamentat que la moda porti a persones a preferir menjar “coses ‘raretes’ i que vinguin de lluny” com pot ser la quinoa en lloc d’altres productes de proximitat amb les mateixes característiques nutricionals, com les mongetes.

El volum consta de dos blocs. Un primer bloc amb els aspectes més generals del bon menjar, amb les bases de la composició d’aliments i els fonaments de la nutrició, i un segon bloc, el més extens, que desplega tots els grups d’aliments segons descripció, composició, valor nutritiu, formes de presentació i consells de consum i conservació. Al final de cada grup d’aliments s’hi mostren preguntes i respostes reals fetes a Mariné al llarg d’anys d’investigació acadèmica i col·laboracions en mitjans de comunicació.

En una entrevista amb l’ACN, Mariné ha explicat que la clau en una dieta és la “diversitat” i “l’equilibri” i no menjar “molt d’una cosa i res d’una altra”. “Molts llibres del mercat tracten aspectes parcials i estan basats en idees simples o simplificadores”, ha analitzat.

“Menjar un iogurt cada dia no és dolent. El que no és gaire recomanable és que menjant cada dia un iogurt deixis de menjar fruita”, ha aconsellat Mariné. Així, amb el llibre i d’acord a un criteri científic es donen “eines” perquè el lector pugui menjar el millor possible d’acord amb el ventall de possibilitats alimentàries que es tenen a l’abast.

“Un dònut no és dolent, però menjar-ne matí, tarda i nit no és bo. Verdura en podem menjar tanta com es vulgui. De fet, no ens ha de fer por dir que es mengi verdura, però la xocolata, si”, ha reflexionat. “És convenient menjar carn però no molta. N’hauríem de menjar mig quilo a la setmana”, ha sentenciat.

Els autors del treball pretenen estendre certa “consciència alimentària” entre la ciutadania. Això sí, són conscients que les famílies vulnerables no estan per “superaliments, xia o quinoa” perquè estan “pel que sigui”.

“El que sigui no sempre és verdura ni aliments de la millor qualitat”, ha comentat. Davant de la impossibilitat de les famílies vulnerables de mantenir una dieta equilibrada, per Mariné cal una tasca política que apliqui impostos a determinats productes i s’abarateixin ingredients com les verdures, les hortalisses i el cereals integrals.

“Cal menjar amb companyia i relaxadament. Així menjarem menys”

Mariné ha explicat que l’estil de vida del mediterrani no només comporta menjar producte de la zona sinó que també hi va associat una manera de viure. “Es presuposa que hem de seure per menjar. Ho hem de fer en companyia i parlant. Si parlem mentre mengem, i ho fem relaxament, menjarem menys. Si mengem amb un embut la senyal que estem tips arribarà més tard i menjarem més”, ha explicat. “Si es fa amb cert relaxament menjarem millor perquè serà més a poc a poc i en menys quantitat”, ha conclòs.

El transport del menjar, "una despesa energètica"

Pel catedràtic de Nutrició cal fer pedagogia entre la societat i fer saber que el transport del menjar és una "despesa energètica" que s’ha de realitzar “només quan convingui”. Per això, creu que els aliments han de ser de proximitat i ajudar així als pagesos, el paisatge i a l’entorn. “Un camp llaurat és una barrera contra incendis”, ha argumentat.

“Hi ha gent preocupada per la salut que li sembla que si menja coses búlgars no n’hi ha prou i que n’ha de consumir que vinguin de lluny, com la quinoa”, ha lamentat. “Amb el gran interès d’Occident el preu de la quinoa ha augmentat i els seus conreadors peruans no poden consumir-ne. Pel caprici dels occidentals els deixem sense a ells”, ha criticat. “A Catalunya tindríem alternatives com el fajol”, ha recordat.