Les famílies del Sant Jordi diuen “prou” a la manca de recursos humans a l’escola vilanovina

L'Associació de Famílies d'Alumnes de l'Escola Sant Jordi han iniciat una campanya de protesta per la manca de recursos i inversió del Departament d'Educació. Només amb dues setmanes de curs les mares i pares se'ls hi ha acabat la paciència en considerar fins i tot un retrocés en els recursos pedagògics de l'escola. Per això, han redactat un manifest, aquest matí han realitzat un acte de protesta i han penjat una pancarta a l'entrada del centre.

La problemàtica arrenca de lluny. El 1983, la comarca del Garraf, es va designar per emprendre un pla pilot per desenvolupar una inclusió dins de les escoles ordinàries, amb l'objectiu d'eliminar les escoles d'educació especial. Aquest pla s'havia d'estendre a la resta de comarques, però no ha sigut així, i els centres del Garraf i l'Alt Camp són els únics que mantenen aquest segell inclusiu.

"Les famílies estem demanant aquesta inclusió es faci amb dignitat. Cal professorat d'educació especial, infermeres, logopedes, fisioterapeutes, psicòlogues o psicopedagogues. Altrament la inclusió no és real i no funciona. Veiem les professionals", contextualitza Josep Duran, membre del Consell Escolar i soci de l'AFA de l'Escola Sant Jordi.

Segons aquest portaveu, el cansament de les professionals del Suport intensiu escolarització inclusiva i Tècniques/tècnics Especialistes en Educació Infantil és prou manifest, "perquè afronten ràtios d'escoles ordinàries, molts més alts que els que correspondria per escola especial, però a més ho haurien de fer amb molts més recursos que els ordinaris. No cal només professorat format, sinó també en menjador i en activitats extraescolars. El Departament sap que ho reivindiquem de fa molts anys. No és una novetat, i caminem junts amb el professorat". A l'escola hi ha 440 infants, dels quals una quarta part tenen necessitats especials.

Les famílies de l'Escola Sant Jordi esperen que se sumin a la campanya altres escoles de la comarca. "Aquest és l'inici de la protesta, i presentació del manifest. No ens aturarem fins a aconseguir els objectius", assegura Duran. Beatriz Carrasco i membre del Consell Escolar, de l'AFA, representant del Comitè de la diversitat de l'escola explica l'exemple de la classe de P4 del seu fill, on hi ha quatre nens amb autisme, són casos molt dependents i només un té unes hores de vetlladora, que "tampoc és una professional especialitzada per donar un servei inclusiu real. En realitat fa malabars per atendre els quatre infants".

Francesc Martín, director de l'Escola Sant Jordi, en línia en la demanda de les famílies, apunta que "calen molts més recursos, ja no per fer realitat l'escola inclusiva, sinó per atendre la diversitat que tenim a les aules de partida". El responsable del centre indica que els directors dels centres de la comarca van enviar un decàleg d'accions al Departament d'Educació perquè els centres siguin realment inclusius, "tot plegat amb una actitud molt proactiva. Però el document està allà, ben rebut per part seva, però la realitat és de col·lapse. Els recursos del centre ja no són més elasticitat".

Segons el director del centre, tots els grups de primària estan per sobre de ràtio, actualment hi h a 25 i 26 infants per aula. Les assignacions d'alumnes que arriben són amb necessitats socioeducatives o nouvinguts. En aquest darrer cas s'obre la problemàtica de les aules d'acollida que es revisen dues vegades al curs, "però tens els i les alumnes allà. Generalment, les assignacions no venen amb un recurs addicional, sinó que ho has de gestionar amb el que disposes, que no dona més de si", apunta Martín, que està convençut que la solució passa per més mans professionals per atendre aquesta diversitat cada cop més complexa.

Precisament avui, la directora general d'Educació Inclusiva del departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, Laia Asso, ha vingut a Vilanova i la Geltrú per continuar amb la trobada monogràfica amb els serveis territorials del Penedès i de Barcelona comarques, per abordar la singularitat que té la ciutat i la comarca del Garraf com a exemple i motor del model d'inclusió educatiu, i conèixer la seva realitat sobre el terreny, amb visites a les escoles Margalló i Sant Jordi, i l'institut de Baix a mar. "Volem lluitar per incloure aquestes despeses d'escolaritat de l'alumnat amb necessitats a la partida d'escolaritat que té cada alumne", diu la directora general. Afegeix que es tracta d'un aspecte que va més enllà del departament d'Educació i que cal abordar-lo des d'un punt de vista de país.

Laia Asso ha visitat també l'Escola Sant Jordi on ha vist l'inici de la protesta de les famílies. Sobre aquest fet, la responsable d'Educació Inclusiva ha explicat que comparteixen plenament el neguit de les famílies i que són conscients que els recursos continuen sent insuficients. "És evident que falten mans i, de fet, en les nostres línies de treball una d'elles és repensar i redimensionar el funcionament dels suports intensius en l'escolarització inclusiva. Cal aconseguir que realment siguin aquesta peça clau que sabem que han de ser, per l'avenç cap aquest sistema educatiu inclusiu".

La regidora d'Educació Mercè Mateo ha compartit plenament les reivindicacions i, si bé, com ajuntament no tenen competències, fan un treball continuat amb la comunitat educativa per copsar les necessitats de les famílies i centres i traslladar-les al departament d'Educació de la Generalitat. "Nosaltres estem al mig i fem una feina molt fina cada dia, cada setmana, amb el departament d'Educació. Cal tenir en compte que els tempos de les persones que vivim a les comunitats educatives són diferents dels de l'administració pública i, per tant, qualsevol pas que es fa no té la immediatesa que tothom desitjaria".