El sotsinspector dels Mossos Jose Ranea: “el cas està ple d'irregularitats, em van fer un vestit a mida”

El subinspector dels Mossos d'Esquadra, el vilanoví Jose Ranea, intenta recuperar la seva vida després de 12 anys de procés judicial i d'una de les acusacions més greus que es pot fer contra un policia: la corrupció i la col·laboració amb una organització criminal. Ranea, que era el sots cap de l’Àrea Bàsica Policial del Garraf i donava suport a la unitat d’investigació fins que va esclatar el cas, ha quedat absolt de tots els càrrecs, però el camí ha estat tan complicat que ha passat factura a la salut física i emocional d'aquest policia amb més de 31 anys de trajectòria professional dins del cos. Des del Sindicat de Policia de Catalunya, que ha donat suport jurídic a l'agent en aquest procés, tenen clar que aquest és un cas de “mala praxis” de la Divisió d'Afers Interns: “aquesta sentència ha de preocupar la direcció dels Mossos, que ha d'actuar per depurar responsabilitats. Els que vigilaven les pomes podrides eren pomes podrides. Aquest cas ha afectat la investigació policial i hem perdut un excel·lent professional.”

L'Audiència de Barcelona va absoldre fa dues setmanes el sotsinspector dels Mossos d'Esquadra de Vilanova i la Geltrú jutjat per suposadament haver col·laborat amb una organització criminal. En l'anomenat 'cas Macedònia', iniciat el 2009, Ranea i 16 acusats més s'enfrontaven a penes de fins a onze anys de presó. No obstant, el tribunal ha desmuntat tota la investigació, la instrucció i les acusacions contra el mosso vilanoví per organització criminal, tràfic de drogues, suborn, omissió del deure de perseguir delictes, revelació de secrets. Per aconseguir-ho, Ranea va dur a terme “la investigació de la meva vida”. En una entrevista amb EIX DIARI, explica el “calvari” que ha viscut des que va ser detingut l'any 2010: “els dos mesos a la presó van ser horribles, convivint amb persones a les que jo havia enviat allà, però el pitjor ha estat l'espera per conèixer la sentència, des del mes de febrer que es va fer el judici”. En l'àmbit familiar, la ràbia de Ranea per aquest cas es converteix en dolor: el d'explicar a dos fills adolescents i un de molt petit què estava passant amb el seu pare, el de veure a la seva mare passar els controls policials per visitar-lo a la presó i el de perdre a la seva dona, que va morir fa 4 anys sense gaudir d'aquesta esperada absolució. També li ha servit per conèixer més a fons el cos policial: “he vist qui eren els meus amics i qui s'ha posat de perfil”.

Transcripcions sesgades i interessades

I és que fins arribar al judici, l'obsessió de Ranea van ser més de 30.000 folis de la instrucció i demostrar la seva innocència, ja que volia evidenciar que la investigació policial estava plena d'irregularitats. Va ser un any i mig de feina a casa, revisant totes les gravacions de la intervencions telefòniques a les que va tenir accés i va arribar a perdre 40 quilos. El Sindicat de Policies de Catalunya parla de “mala praxis” de la Divisió d’Afers Interns (DAI) dels Mossos d'Esquadra i d'un tractament interessat de les transcripcions de les trucades entre Ranea i els seus confidents: “els mossos que ho van investigar, no ho van fer bé. Hi havia trucades rellevants, que contextualitzaven les converses, de les quals no es va informar. Em van fer un vestit a mida i tot el que feia era delicte”. Jose Ranea va començar la investigació de la seva vida, i això que en el seu temps al cos ha estat responsable d'investigacions rellevants com per exemple contra bandes llatines, narcotràfic, homicidis, atracaments entre d’altres: “La investigació de la DAI només incloïa en el cas les trucades incriminatòries contra mi, però les que justificaven les converses o en les quals jo informava de tot això als meus comandaments, les consideraven irrellevants i no constaven a la investigació. Vaig aconseguir totes les gravacions, totes les trucades i vaig poder desmuntar punt per punt totes les acusacions que em feia la DAI, com recull la sentència”.

Jose Ranea se sent una víctima de la Divisió d'Afers Interns i així ho va denunciar en el decurs de la instrucció als seus comandaments, però no se'l va tenir en compte. El Sindicat de Policia confirma que la direcció dels Mossos es va negar a investigar aquestes irregularitats que ara s'han demostrat, però sí que va fer un moviment sospitós: es va desmuntar aquella DAI, dirigida per l’inspector Jordi Moya al 2010, i es van traslladar la gran majoria dels agents a altres destinacions. En aquest sentit, des de l'SPC s'insisteix en un fet: “La sort d'aquest cas i del Ranea és que la denúncia s'ha judicialitzat i així hem pogut demostrar la seva innocència, però penseu en tots els casos que es queden dins de comissaria”.

Un policia lleial i vocacional

Malgrat aquest desenllaç agredolç, no canviaria la seva professió per cap altra: “soc molt lleial a la institució, però això demano que hi hagi més transparència. Per dignitat, vull seguir fent el que feia”. Fa 31 anys que forma part del cos dels Mossos d'Esquadra, però els seus inicis van ser a la Policia Local de Vilafranca del Penedès, on encara té la plaça en excedència. La seva vocació per la investigació el va conduir fins als Mossos, però les circumstàncies l'han apartat d'aquesta passió, de la que ja no vol sentir a parlar, i lamenta que arran del seu cas, les investigacions policials en les que s’havia de contactar amb confidents van quedar aturades per la vulnerabilitat que sentien els propis agents: “ho trobo a faltar, però no tornaré a fer investigació. Ara, tot el que m'arriba, ho derivo a qui toca”. Actualment és sotsinspector dels Mossos a la comarca del Garraf, el mateix càrrec que tenia quan van arrencar aquest “calvari” i on el van reincorporar la direcció de Mossos abans del judici i la sentència, després de passar com a sotsinspector per la comissaria de Vilafranca i Sitges.