El fiscal demana 11 anys de presó per al sotsinspector dels Mossos de Vilanova i la Geltrú pel cas 'Macedònia'

La fiscalia demana fins a 11 anys de presó pels principals membres de l'organització de narcotraficants relacionats amb diversos policies, en la peça principal del conegut com a 'cas Macedònia'. Tot i que inicialment es van investigar diversos alts càrrecs policials, finalment només s'asseurà al banc dels acusats un sotsinspector dels Mossos d'Esquadra, sotscap de la comissaria de Vilanova i la Geltrú, que s'enfronta a onze anys de presó per narcotràfic, organització criminal, suborn, revelació de secrets i omissió del deure de perseguir delictes. El fiscal també li demana vuit anys d'inhabilitació i prop de 640.000 euros de multa, ja que hauria cobrat de l'organització per ajudar-la en els seus negocis il·legals. Al líder de la banda, exconfident policial, el fiscal li demana també onze anys de presó.

Després de deu anys d'instrucció i múltiples causes paral·leles, algunes encara obertes, la investigació principal de la principal trama de corrupció policial dels últims anys a Catalunya arribarà a judici en els propers mesos a l'Audiència de Barcelona. S'asseuran al banc dels acusats traficants de drogues, algunes de les seves parelles i un mosso d'Esquadra. En total, 17 persones, després que el jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona arxivés la causa fa poques setmanes per a cinc mossos, ja que la fiscalia no els acusa i l'acusació popular de Manos Limpias es va retirar perquè el sindicat d'ultradreta està en liquidació. Se'ls acusa d'organització criminal, tràfic de drogues, suborn i tinença il·lícita d'armes, a més del d'omissió i revelació de secrets alf policia. La investigació que va fer l'instructor contra la Unitat Adscrita i la Divisió d'Afers Interns dels Mossos d'Esquadra per suposadament entorpir la investigació per encobrir el confident policial, advertir-lo que l'estaven investigant i no passar al jutge totes les trucades punxades, es va acabar arxivant.

En un escrit de conclusions provisionals de 120 pàgines, avançat per alguns diaris i al qual ha tingut accés l'ACN, el fiscal relata com des de la primera dècada del segle XXI, i sobretot a partir del 2009, el grup controlava el tràfic de cocaïna, haixix i marihuana a les comarques del Baix Llobregat, Garraf i Penedès, i va aconseguir la connivència de diversos policies de cossos de seguretat diferents, bona part no identificats. L'organització estava molt jerarquitzada i amb les funcions molt delimitades. A més, cada escalafó de l'estructura es comunicava només amb l'immediatament inferior i superior, però no amb la resta. El líder de la banda, Manuel Gutiérrez Carbajo, tenia control absolut de l'activitat de l'entramat, però mai tenia contacte directe amb la droga.

Els seus subordinats directes, segons el fiscal, no només li retien comptes i li donaven la part dels beneficis corresponents, sinó que estaven "absolutament sotmesos als seus requeriments i exigències capricioses, incapaços de negar-li directament res". Així, li feien tot tipus de tasques domèstiques com comprar-li bitllets d'avió, portar-li la compra o encàrrecs a domicili i fer-li de xofer. Això creava recels entre els subordinats, que es van plantejar continuar en el món del narcotràfic però deixant la banda de Gutiérrez Carbajo o fins i tot denunciar-lo a la policia, "cosa que mai van fer per por a les seves represàlies".

Inicialment es va investigar si alts comandaments dels Mossos d'Esquadra, com Josep Lluís Trapero, de la Policia Nacional o de la Guàrdia Civil havien actuat amb "connivència o protecció" de l'activitat il·lícita de Gutiérrez Carbajo, però el fiscal diu que "no s'ha acreditat". No obstant, aquest confident utilitzava aquestes relacions per mantenir el domini dins l'organització criminal, ja que feia creure a la resta d'acusats que podria usar aquestes relacions per protegir-los. Alhora, els subordinats temien que si no obeïen el seu cap, aquest els delatés a la policia.

El fiscal calcula que Gutiérrez Carbajo va obtenir, entre el 2003 i el 2010, un total de 2,4 milions d'euros procedents de la venda de droga, diners que va intentar blanquejar adquirint joies, immobles i altres operacions en efectiu, cosa que està sent investigada en una altra causa per blanqueig de capitals.

Contacte amb policies i contravigilància

De fet, la col·laboració amb membres de cossos policials els servia als membres de la banda per tenir coneixement de possibles multes o investigacions sobre la seva activitat de narcotràfic i també per informar-se sobre les activitats de bandes de narcotraficants rivals, a les quals intentaven neutralitzar de forma violenta. Aquesta connivència amb policies ha dificultat en bona part la investigació actual i les paral·leles, algunes de les quals ja han acabat amb sentència condemnatòria, altres estan arxivades i les últimes estan pendents de judici.

Com que sabien que els vigilaven de prop, els acusats, segons el fiscal, prenien moltes mesures de seguretat per dificultar la vigilància policial, com canviar de telèfon mòbil molt sovint, parlar amb paraules clau i comunicar-se sobretot en persona. Això va provocar que els investigadors que els seguien pràcticament només poguessin vigilar-los a través de les converses telefòniques. Els telèfons i targetes SIM els adquiria un dels membres del grup en una botiga de telefonia de Les Roquetes del Garraf, a Sant Pere de Ribes, cada mes aproximadament. El venedor de la botiga els posava a noms d'altres persones i va alertar la banda que un jutjat li havia requerit un llistat de 19 números. De fet, van aconseguir fins i tot obtenir un programa informàtic de les companyies telefòniques que els permetia accedir a llistats de telèfons i fer canvis de titularitat.

Mil euros al mes i una videoconsola pel mosso

El mosso acusat va estar en diverses unitats d'investigació del cos, del 2007 al 2009 va ser cap de seguretat ciutadana de Vilanova i la Geltrú, i des del maig del 2009 era sotscap de l'Àrea Bàsica Policial del Garraf-Vilanova. El ministeri públic l'acusa d'infringir, sobretot des del juny del 2010, el seu deure principal com a policia i d'estar "integrat" en la trama delictiva, "prestant serveis en abús de les funcions que el seu càrrec li donava". Així, a banda de no denunciar-los, va fer, a requeriment dels traficants, recerques en bases de dades confidencials, va intercedir per ells davant d'altres policies en casos de detencions o multes, i buscava informació sobre possibles investigacions que afectessin aquests traficants.

Aquest sotsinspector simulava tenir més influència de la real, i un dels acusats li va demanar que intercedís en l'òrgan de selecció de mossos perquè un altre acusat pogués ingressar al cos per facilitar-los la compra-venda de droga. També es va interessar per la detenció d'un dels acusats per part de la Policia Local de Sant Sadurní d'Anoia (Alt Penedès) per conduir sense carnet, i va accedir diversos cops a bases de dades policials per consultar matrícules o interessar-se per la detenció o investigacions contra membres del grup o altres narcotraficants rivals del grup amb el que col·laborava.

A canvi de tot això, el mosso rebia uns 1.000 euros cada mes, gratificacions puntuals, com una videoconsola el juliol del 2010, o més diners si li feien falta, amenaçant els traficants que si no li pagaven els denunciaria. El policia mantenia un contacte telefònic freqüent amb dos dels traficants, puntual amb un tercer i "excepcional" amb el líder del grup, "a qui mostrava una clara actitud de subordinació". L'agent també es trobava en persona amb alguns dels traficants, en moments d'oci i en una botiga de mobles de Sitges on un dels acusats guardava la droga.

El 20 de juliol del 2010, el sotsinspector va sopar en un restaurant de Vilanova amb dos càrrecs intermitjos de l'entramat, una reunió "relacionada amb l'activitat il·lícita, ja que no els unia cap altre vincle professional o personal". Durant la trobada van sospitar d'una furgoneta amb els vidres tintats, i l'endemà el sotsinspector va comunicar als traficants que es tractava d'un vehicle de la Policia Nacional camuflat, cosa que havia descobert a les bases de dades policials. Això va fer augmentar les mesures de contravigilància de la banda.

Per justificar el sopar, el sotsinspector va explicar al seu cap que els altres dos comensals eren confidents que l'informaven d'un suposat delicte de receptació que estava investigant. També va parlar amb periodistes i altres persones per interessar-se per possibles investigacions policials que el poguessin afectar.

A canvi de tot això i altres fets, el mosso hauria obtingut durant anys un total d'almenys 121.000 euros en metàl·lic que hauria intentat dissimular posant a nom de la seva mare pensionista, que cobrava entre 7.400 i 8.500 euros anuals i tenia uns rendiments de capital immobiliari que no superaven els 2.200 euros anuals. Entre el 2005 i el 2010 va declarar a Hisenda només els ingressos que obtenia com a mosso, entre 38.000 i 57.000 euros anuals, i no tenia altres ingressos immobiliaris. De capital mobiliari va tenir rendiments d'inversions en productes financers i d'assegurances de diverses desenes de milers d'euros. Una hipoteca a 30 anys de 72.121 euros signada el 1999 la va amortitzar només en onze anys. La mare, a més, va rebre el 2005 transferències de divises des de les Illes Caiman per valor de 30.000 euros, "absolutament injustificades en la seva naturalesa i origen".

Després de mesos vigilant les compra-vendes de drogues, el jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona va ordenar l'entrada i escorcoll dels nombrosos domicilis dels sospitosos el 14 i 15 d'octubre del 2010 a Castelldefels, Gavà, Viladecans, el Prat de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), el Vendrell, Cubelles, Sitges, Vilanova i la Geltrú i una barca a Les Botigues de Sitges (Garraf). En molts dels domicilis s'hi van trobar armes, diners i droga. Per tot això, la fiscalia els demana penes de fins a 11 anys de presó i multes de fins a 620.000 euros.