Clam de la comunitat educativa per una educació inclusiva real al Garraf

A mitjans de setembre els pares mares i docents de l'Escola Sant Jordi de Vilanova i la Geltrú van iniciar un moviment pel desplegament real del decret d'Escola Inclusiva. Les famílies i els professionals reivindiquen que el segell de municipi inclusiu en matèria educativa està molt lluny de ser una realitat. Ara ja són tots els centres del municipi i entitats locals les que donen suport a aquest moviment. Just abans del ple d'ahir dilluns, va tenir lloc una concentració de protesta, amb la lectura d'un manifest a la plaça de la Vila, previ a la presentació d'una moció a la sessió plenària de l'Ajuntament. La concentració va omplir la plaça de la Vila.

La plataforma argumenta que han passat tretze anys des de l'aprovació de la LEC (2009), que preveia l'increment progressiu de recursos econòmics per convergir en una educació inclusiva i cinc anys des de l'aprovació del Decret de l'educació inclusiva (2017) i la situació dels centres educatius, pel que fa a la inclusió, és precària. El col·lectiu sosté que per manca de recursos, als centres educatius de Vilanova i la Geltrú es discrimina l'alumnat amb necessitats educatives especials i es priva tothom d'una educació inclusiva.

En alguns casos, fins i tot, els centres opten per mesures de segregació per atendre la diversitat, tot i que aquesta mena de mesures contradiuen el Pacte contra la Segregació Escolar a Catalunya, del 18 de març de 2019, que va signar el Departament d'Educació, el Síndic de Greuges, una gran quantitat d'entitats de la comunitat educativa i gairebé tots els ajuntaments de més de 10.000 habitants, entre els quals, també, l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.

La manca d'inversió del Govern en educació vulnera el dret dels infants, segons la plataforma, a una educació inclusiva i, de manera dramàtica, atempta contra la dignitat dels nens i nenes amb necessitats educatives especials. Aquesta manca de recursos per a la implementació real d'una educació inclusiva de qualitat compartida per tota Catalunya es presenta de manera agreujada a la comarca i, de manera especial, a Vilanova i la Geltrú, segons les famílies.

L'any vinent se celebrarà els 40 anys de l'establiment del Garraf com a comarca pilot en termes d'educació inclusiva, un tret diferencial que enorgulleix a la comunitat educativa per convertir la comarca en inclusiva per excel·lència, un model de referència d'equitat i de solidaritat per a tots els infants i les seves famílies. Però, alhora, per la plataforma també situa el Garraf en una posició de major vulnerabilitat, per no haver incorporat dins del sistema educatiu de la comarca ni els recursos ni els professionals especialitzats que requereix la complexitat de les escoles.
La moció presentada avui al Ple de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, demana instar al govern de la Generalitat a què destini com a mínim el 6% del PIB català a educació, tal com marca la Llei 12/2009 d'Educació. La proposta aprovada per unanimitat al ple també exigeix al Departament d'Educació immediata incorporació als centres educatius de Vilanova i la Geltrú del volum de recursos econòmics i professionals especialitzats que requereix la implementació del Decret 150/2017 i que segons la plataforma s'han menystingut durant aquests 39 anys de comarca inclusiva.

La mateixa moció també recull que no es desplegui plenament el Decret 150/2017, destinar els recursos econòmics necessaris per garantir la contractació d'hores extres de vetlladores o de monitoratge amb formació adequada, actualment assumida per les Associacions de Famílies d'Alumnes per les famílies individuals, perquè l'alumnat amb Necessitats Específiques de Suport Educatiu no estigui discriminat a l'hora d'accedir als serveis de menjador i d'extraescolars.

El text aprovat a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú demana adherir-se a la campanya de l'aFFaC 'Jo també hi vull anar', perquè es desplegui plenament el Decret 150/2017, de l'atenció educativa a l'alumnat en el marc d'un sistema educatiu inclusiu, per garantir que els infants que tenen Necessitats Específiques de Suport Educatiu puguin gaudir del dret a l'educació amb les mateixes condicions que la resta de l'alumnat.
Beatriz Carrasco, vocal de la Comissió d'Atenció a la Diversitat de l'AFA Sant Jordi, integradora social, mare d'un nen amb autisme, indica que fan falta clarament recursos, "Les famílies estem demanant aquesta inclusió es faci amb dignitat. Cal professorat d'educació especial, infermeres, logopedes, fisioterapeutes, psicòlogues o psicopedagogues. Altrament, la inclusió no és real i no funciona". Mireia Montserrat presidenta de l'AFA de l'Escola El Margalló, diu decidida que "aquest és l'inici de la protesta. No ens aturarem fins a aconseguir els objectius". La plataforma portarà la moció als altres ajuntaments de la comarca.

El cansament de les professionals del Suport intensiu escolarització inclusiva i tècniques especialistes en Educació Infantil és prou manifest, perquè afronten ràtios d'escoles ordinàries, molts més alts que els que correspondria per escola especial, però a més ho haurien de fer amb molts més recursos que els ordinaris. No cal només professorat format, sinó també en menjador i en activitats extraescolars. A l'escola Sant Jordi, on es va iniciar la protesta, hi ha 440 infants, dels quals una quarta part tenen necessitats especials.