Càritas va atendre durant l'any passat 2.922 llars i 7.251 persones del Garraf, Alt Penedès i Anoia

Càritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat fa pública la seva memòria social, que recull l’acció de les diferents Càritas de les comarques de l’Alt Penedès, Baix Llobregat, Garraf i el sud de l’Anoia. Gràcies a la tasca de les 881 persones voluntàries de les diferents Càritas parroquials i interparroquials, donants, socis i col·laboradors, Càritas continua ajudant a les persones en situació de pobresa i lluitant per la seva dignitat i els seus drets.

Quan el 2021 feien el balanç de l’acció social, van apuntar a una crisi social sense precedents, ja que les conseqüències de la pandèmia havien fet que la situació, ja fràgil, de moltes persones s’hagués ressentit. El mateix informe FOESSA sobre exclusió i desenvolupament social a Catalunya recollia aquest augment de l’exclusió, amb prop de 2.260.000 persones a Catalunya en aquesta situació el 2021. Però en aquest context de lenta recuperació, arriba un nou sotrac el 2022, l’esclat de la guerra a Ucraïna i la situació d’Inflació que se’n va derivar: "És evident que aquest conjunt de crisis viscudes en un període de temps tan curt afecten a totes les capes socials, però especialment a aquelles persones que ja partien d’una situació de major fragilitat".

La memòria de Càritas situa que en el 2022 més de 15.000 persones i més de 6.000 llars de les comarques del Baix Llobregat, Alt Penedès, Garraf i sud de l’Anoia han necessitat l’ajuda de l'organització per poder cobrir les seves necessitats més bàsiques, una xifra molt similar a la de 2021 i per sobre de la de 2019, que reflexa que aquesta teòrica recuperació que s’hauria d’haver produït, un cop superada la crisi de la COVID-19, no s’ha donat en aquelles llars que es trobaven en una situació de major vulnerabilitat: "Confiar en que la feina és la via principal per millorar la situació d’aquestes llars, no es correspon amb la realitat,  les condicions que ofereix en aquests moments el mercat laboral i l’evolució dels sous no faciliten tenir una millor capacitat per accedir a unes condicions de vida realment dignes. No es pot negar que el 2022 respecte el 2021 i segons dades de l’Enquesta de Població Activa, hi va haver un descens de la taxa d’atur a Catalunya de més del 19%. Però tot i els efectes positius de la pujada del salari mínim interprofessional i l’entrada en vigor de la reforma laboral, la mateixa enquesta posa de manifest un augment del nombre de treballador en situació de parcialitat laboral i un estancament de les hores treballades per treballador. Per tant repercuteix també en els salaris que perceben aquests treballadors. Si deixem de banda el nombrós sector de la població, a qui per diverses raons, el mercat laboral expulsa del tot, ens trobem novament amb el fenomen dels treballadors pobres, quan s’aconsegueix trobar una feina, la qualitat d’aquesta és incompatible amb una qualitat de vida digne".

Una altra de les principals dificultats que es troben les famílies en situació d’exclusió és l’habitatge. Segons Càritas, l’augment desproporcionat dels preus dels lloguers, les hipoteques i els subministraments, es converteix en un pou sense fons per a les famílies, que les obliga a prescindir o deixar de cobrir d’altres necessitats. L’habitatge i aquestes altres necessitats són precisament i a causa de la inflació, les que han experimentat un augment més significatiu dels preus; els subministraments i les despeses de la llar, el cost de l’alimentació i el transport: "Com hem vist, aquesta crisi d’inflació que estem experimentant des de fa uns mesos, té una incidència més important en despeses bàsiques. En el cas de Catalunya, segons l’Informe FOESSA anàlisis i perspectives 2022, les famílies destinen 63 de cada 100 €,  a cobrir les despeses  necessàries d’habitatge, subministraments i alimentació. Si tenim en compte, a més, aquest descens del nivell d’ingressos generat per la precarietat laboral, ens trobem amb llars que veuen reduït el seu poder adquisitiu. Més d’un 31% de la població, disposa de menys del 85% del pressupost que necessitarien per portar unes condicions de vida dignes, i per tant han d’adoptar estratègies per a poder cobrir aquestes necessitats més bàsiques".