Més places d'FP d'informàtica, salut o cures i fomentar oficis com electricistes o soldadors

El Govern vol adaptar l’oferta d’FP a les necessitats del mercat i frenar l’augment de vacants, que s'han disparat un 60% des del curs 2019-2029. L'Executiu optarà per una estratègia triple de crear places en formacions que tenen èxit, fomentar cursos que tenen moltes vacants i no incrementar-ne d'altres. En concret, augmentarà les places dels cursos d'informàtica, de química, de sanitat i atenció a les persones i de transport i manteniment de vehicles. A més, fomentarà que els estudiants s'apuntin per aprendre oficis relacionats amb la construcció, la indústria del metall i l'energia verda i el mediambient que, tot i tenir sortida professional, tenen moltes vacants. En canvi, no aposta perquè creixin àmbits com l'esport o l'estilisme.

Aquesta és una de les conclusions de l’Informe General de Prospectiva 2023-2026 que busca planificar aquesta branca de l'educació de manera més eficient i servirà de base per als nous centres integrats especialitzats, com el de l'automoció de Martorell i el ferroviari anunciat a Vilanova i la Geltrú.

L'estudi s'ha donat a conèixer en una reunió al Palau de la Generalitat de la Comissió Rectora del Sistema de Formació i Qualificació Professional presidida pel president del Govern, Pere Aragonès; la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, el d'Empresa i Treball, Roger Torrent, i la d'Educació, Anna Simó, amb la presència dels agents socials.

L'informe busca reordenar el sistema de formació professional i posa l'accent en quins oficis s'han de potenciar. Així doncs, determina que cal fomentar les famílies professionals que tenen un gran nombre de places buides als cursos de formació però que sí que tenen sortida laboral com podrien ser la construcció, la indústria del metall i la mobilitat o l’energia verda i sostenibilitat.

14.700 vacants als cursos d'FP

En aquest categoria s'hi inclouen els cursos de comerç on el curs passat hi havia 1.300 vacants, els d'electrònica on havia prop de 1.000 vacants, els d'instal·lació i manteniment amb gairebé 700 places buides i els de fabricació mecànica, amb 600, i els de medi ambient i els d'energia i aigua, amb 200 places buides cadascun.

En total, hi havia 14.700 vacants en el curs 2022-2023, un 61,4% més que el 2019. En comparació amb el curs 2021-2022, l'any passat va registrar un 92,4% més de vacants.

Per últim, l'informe aposta per no incrementar les places de cursos amb prou empleats qualificats de sectors com l'agrari, imatge i so, arts gràfiques, activitats esportives, tèxtils, artesania, administració i gestió i imatge personal, perruqueria i estilisme. Alguns d'aquests cursos com els d'administració i d'activitats esportives es troben entre els que tenen més matriculats, amb 15.000 persones i 8.800, respectivament.

El total de matriculats en cursos de formació professional el curs 2022-2023 va ser de 142.389, un 28,2% menys que l'any anterior i un 12,2% menys que al 2019. Els graus amb més persones matriculades van ser els de sanitat (23.700) i els d'informàtica i comunicacions (18.900).

Davallada de graduats

En la mateixa línia, el document constata que el total de graduats de formació professional ha caigut en els últims anys, dels 50.390 del curs 2019-2020 als 43.064 del curs 2021-2022. La caiguda és més alta encara en comparació amb el total del 2020-2021, un 19,6% menys que l'any anterior.

Per fer front a la davallada, el Govern opta per aquesta estratègia triple d'augmentar places, fomentar cursos i no incrementar-ne d'altres.

Més qualitat a la informàtica, l'edificació i la indústria extractiva

D'altra banda, l'informe analitza el mercat de treball que es troben els graduats en formació professional. Segons indica, els sectors que més ofertes publiquen per titulats d'FP són l'hostaleria i el turisme, que suposen conjuntament el 57,4% del total. Tot i això, les professions amb una contractació de més qualitat no es troben a l'àmbit turístic sinó a la informàtica, l'edificació i les indústries extractives.

L'informe també assenyala que sectors tradicionals com el de la pesca, són els que tenen resultats més positius pels estudiants. En canvi, les famílies professionals amb menys beneficis pels estudiants són els cursos de tèxtil i d'artesania.

Segons el rànquing que ha elaborat l'informe a partir de dades pròpies, els cursos de grau mitjà amb més inserció laboral són el d'indústries extractives (80%), que no té continuïtat formativa; i energia i aigua i seguretat i medi ambient, tots dos amb un 56,3% d'èxit laboral. En canvi, els graus superiors amb més contractats són els d'instal·lació i manteniment (83,3%), seguit del d'indústries alimentàries (80,9%) i del de la fusta i el suro (80%).

Falten electricistes, soldadors i planxistes

Els treballadors especialitzats en electricitat, els soldadors, planxistes, muntadors d’estructures metàl·liques es consideren de difícils de trobar en més del 75% dels municipis de més de 20.000 habitants que s'han considerat a l'estudi. També són de difícil cobertura els treballadors restaurants pel 69,2% dels municipis, els empleats sanitaris que tenen cura de persones( 63,1%), els cambrers i cuiners (61,5%), els mecànics (61,5%) i els tècnics TIC (50,8%).

En paral·lel, l'estudi inclou una consulta territorial sobre les necessitats futures de persones qualificades de les diverses famílies professionals. En aquest aspecte, els àmbits que més comarques coincideixen a preveure que seran més necessaris són Hostaleria i Turisme (la primera opció en 22 comarques i per unanimitat dels ens locals en 12), Sanitat (en 15 comarques i per unanimitat en 6), Agrària (en 14 comarques i en 5 per unanimitat) i Instal·lació i manteniment (en 11 comarques i en 5 per unanimitat).

Un cop publicat el document, els serveis estadístics de la Generalitat ja treballen en l'informe general de la FP pel període 2024-2027.

Mapa de centres especialitzats

D'altra banda, avui també s’ha signat l’acord que permet establir els criteris de planificació del mapa de centres de la formació professional a 2035. La proposta del mapa veurà la llum a la Comissió Rectora del Sistema de juliol de 2024, després d’un procés de diàleg amb els sectors i territoris.

De moment, l'acord fixa com a objectiu que a totes les comarques (43) i municipis de més de 30.000 habitants (67 municipis) hi hagi un centre específic o especialitzat de formació professional abans del 2035, que pugui esdevenir centre de formació professional integrada.

Aragonès subratlla la importància de l'FP

El president del Govern, Pere Aragonès, ha subratllat "és bàsic oferir formacions especialitzades i tecnificades" als estudiants perquè s'adaptin a les necessitats del mercat i del teixit productiu i, d'aquesta manera, puguin incorporar-se immediatament al món del treball. Alhora, Aragonès ha destacat que la millora de l'FP és "fonamental" per lluitar contra l'abandonament escoltar prematur, "una assignatura pendent de la societat".

Al seu torn, la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, ha dit que l'acord firmat és "pioner" i ha  posat l'accent en els futurs centres especialitzats de formació professional. "Necessitem que aquests centres de formació siguin d'orientació per a tota la vida de les persones", ha dit.