El CNI feia seguiment de l'imam de Ripoll des de l'operació Xacal de Vilanova i la Geltrú al 2006

El CNI feia seguiment de l'imam de Ripoll des de l'operació Xacal de Vilanova i la Geltrú al 2006. Es Satty mai va ser investigat ni detingut, però era considerat una persona “d’interès genèric” per al CNI per les seves possibles vinculacions amb entorns radicals. Els serveis d’informació de l’Estat espanyol van entrevistar-se almenys sis cops amb l’imam de Ripoll, Abdelbaki es Satty, per obtenir informació sobre entorns gihadistes entre el 2012 i el 2014, mentre era a la presó de Castelló i abans que anés a viure a la capital ripollesa, però el van acabar descartant com a col·laborador perquè no es refiaven de les seves informacions. A més no van detectar que fos un risc i el 2014 i 2015, davant l’augment de l’activitat gihadista a Europa, el CNI va centrar els esforços en altres individus. Ho revelen documents desclassificats pel govern espanyol i ho va dir el propi exdirector del centre Félix Sanz Roldán a la comissió de secrets oficials del Congrés el 2018 arran dels atemptats del 17-A.

En una trentena de pàgines desclassificades per l’executiu socialista a petició de JxCat, s’inclouen els informes arran de diverses entrevistes del CNI i la Guàrdia Civil amb Es Satty a la presó, una carta manuscrita del propi imam, l’informe grafològic sobre aquesta carta i la compareixença de Sanz Roldán a la comissió del Congrés. La conclusió de tots els informes és que Es Satty era molt intel·ligent i tenia “tendència a l’engany”. Això l’inhabilitava per ser informador dels serveis secrets. Quan el van seguir per descobrir si tenia vincles amb el terrorisme, tampoc van detectar res sospitós, i davant del creixent nombre de possibles sospitosos reals, van deixar de seguir-lo i de contactar-hi.

En la seva intervenció el març del 2018 al Congrés, Sanz Roldán va recordar als diputats que el nom d’Es Satty, nascut el 1973 i arribat a l’Estat el 2000, va sortir en el marc de l’’operació Xacal’ a Vilanova i la Geltrú el gener del 2006 per part de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil i amb la participació del CNI contra dues cèl·lules gihadistes que enviaven combatents d’Al Qaeda a Irak des del 2003. Una de les cèl·lules estava a l’entorn de la mesquita de Vilanova, on era imam suplent. Però Es Satty mai va ser investigat ni detingut. Després d’aquella operació, es Satty va seguir sent una persona “d’interès genèric” per al CNI per les seves possibles vinculacions amb entorns radicals.

Es Satty va residir a Vilanova i es relacionava amb altres musulmans joves i realitzava viatges contínuament al Marroc, el seu país d’origen, on, a més de veure la seva família, sobretot a Tànger, venia ferralla procedent d’Espanya. “En cap cas el CNI va rebre durant aquell temps cap informació procedent de fonts pròpies, dels cossos i forces de seguretat de l’Estat o serveis d’intel·ligència estrangers que alertés sobre la seva radicalitat, ni que ell fos suposés un perill per a la seguretat nacional”, va dir el director del CNI d’aleshores.

Sis entrevistes a la presó de Castelló i seguiments

El 2010 va ser arrestat per transportar 130 quilos d’haixix a la frontera de Ceuta. Va ser condemnat a quatre anys de presó que va complir, gairebé completament, a la presó de Castelló 1. El 26 de març del 2012, el grup d’Informació de la Guàrdia Civil de Castelló va saber que Es Satty tenia interès en oferir informacions relacionades amb possibles activitats terroristes, ja que coneix un clan familiar que podria dedicar-se a captar persones per preparar-les i enviar-les a zones de conflicte. El grup es finançaria amb el tràfic de drogues i delictes contra el patrimoni. Va demanar entrevistar-se amb la Guàrdia Civil i deia que estava disposat a ampliar la informació i “col·laborar en el que fos necessari” diu l’informe d’intel·ligència.

La primera trobada va tenir lloc pocs dies després, el 5 d’abril. Es Satty va admetre que havia conegut dos germans a la mesquita de Vilanova que es dedicaven a enviar objectes robats al Marroc. Més tard el van amenaçar i obligar a transportar haixix cap a Espanya, quan va ser arrestat. També va explicar alguns contactes d’un dels germans amb gihadistes. En la segona trobada, el 24 de maig, va fer algunes precisions i va ampliar alguna informació i desvincula els responsables de la mesquita de Vilanova respecte les activitats il·legals, tot i que no descarta que les coneguessin.

En la tercera entrevista, el 27 de juny del 2012, va donar encara més informacions però demanava que, a canvi, no s’executés l’ordre d’expulsió del país que tenia pendent. Això va fer concloure als interlocutors d’Es Satty que les seves informacions poden ser “interessades i molt probablement esbiaixades, tot i que no han de ser incertes per força”.

Els contactes amb Es Satty per part d’efectius dels serveis d’intel·ligència espanyol sembla que s’aturen fins el 2013, quan el CNI va tornar a mostrar interès per les circumstàncies i activitats que desenvolupava. Aleshores Es Satty ja tenia alguns permisos penitenciaris que li permetien sortir de presó durant alguns caps de setmana, cosa que va aprofitar el CNI per vigilar-lo per si contactava amb individus perillosos o de l’entorn gihadista. En un d’aquests controls, el 29 d’abril del 2013 va mantenir contacte amb antics presos de Castelló vinculats al narcotràfic, però no pas al terrorisme.

Al cap d’uns mesos el CNI va decidir augmentar el coneixement sobre ell per determinar si era un risc i, en cas negatiu, “avaluar el seu possible reclutament com a font del CNI un cop abandonés la presó”. Es van demanar els permisos pertinents per entrevistar-s’hi i ell va accedir-hi. Sanz Roldán va recordar que del 2012 al 2017 el CNI van demanar fer entrevistes amb 46 presos vinculats al terrorisme: 32 van resultar d’interès per a la lluita antiterrorista.

El 17 de març del 2014, poques setmanes abans que expirés la seva pena de presó es van entrevistar amb ell i en l’informe posterior, ara desclassificat, els agents explicaven que els va dir que “no estava d’acord amb el missatge que es difonia des de la mesquita” de Vilanova, però no podia fer “cap altra cosa” i sabia que allò només el conduiria “a la mort o la presó”. Va dir que tenia amplis coneixements religiosos i s’havia format al Marroc.

Els membres del CNI van dir, arran de la primera reunió, que Es Satty es mostrava molt “desconfiat i temorós del desenllaç final”, ja que se sentia molt amenaçat pels seus antics coneguts de Vilanova i Cambrils (Baix Camp).

El 31 de març es va fer la segona reunió, de dues hores i mitja, quan va identificar les fotografies dels 20 arrestats en l’’operació Xacal’ de Vilanova del 2006. Els va donar informació d’altres persones, però els agents del CNI van destacar que els donava la impressió que Es Satty volia “jugar amb els seus coneixements” i els dels interlocutors: “Comença parlant d’un tema perquè sigui retroalimentat i d’aquesta manera valorar la seva progressió, i quan se li demana que continuï, sol quedar-se callat”. “Es tracta d’un individu bastant intel·ligent i molt desconfiat”, diu el CNI.

En la tercera trobada del 24 d’abril del 2014, cinc dies abans de sortir de la presó, els agents del CNI li reclamen un número de telèfon on localitzar-lo quan sigui excarcerat, i li donen un número on trucar si volia contactar amb el CNI. L’home també els va entregar una carta manuscrita sobre tot el que sabia de la seva estada a la mesquita de Vilanova. Els agents conclouen que Es Satty mostra “desconfiança” cap als agents i diuen que no es pot tenir cap “fiabilitat” sobre ell.

Arran de les entrevistes el 2014 els agents del CNI no van apreciar “cap indici” que Es Satty pogués estar radicalitzat o en procés de radicalització, va dir Sanz Roldán al Congrés.

Informe grafològic de la personalitat

Arran de la carta manuscrita, el CNI va elaborar un informe grafològic sobre la personalitat d’Es Satty, que deia que és un “individu amb una intel·ligència alta i molt bona memòria”. El consideren una persona “propensa a la insinceritat, a l’excés de tàctica i a deliberacions contaminades amb idees superficials” i té “un autocontrol alt en les manifestacions de còlera”. “És una persona molt independent, molt observadora i detallista”, diuen d’ell. “És fiable, ja que percep molt bé l’entorn, tot i que tindrà tendència a dir el que volen sentir els altres” i “és un individu precís, capaç i resolutiu, té les idees clares, treballa per a ell i va per lliure a causa de la seva alta independència”, asseguren.

“Es tracta d’una persona ansiosa, hipersensible i molt controladora, enginyosa, investigadora i que pot resultar pesada quan intenta detallar alguna cosa que el pot beneficiar”, conclouen. “És una persona que s’avorreix a casa, necessita acció, li agrada l’aventura, és pragmàtic i idealista, els diners no són la seva motivació principal, i és un punt obsessiva”, afegeix el document.

Per últim, conclouen que “en tractar-se d’un individu amb una alta intel·ligència i molta memòria, seria capaç de manipular amb eficàcia; si diu que no recorda alguna cosa del que hauria d’informar, el més probable és que estigui mentint”.

Sanz Roldán va destacar la “tendència a l’engany” que revelava l’informe grafològic, cosa que, juntament amb les entrevistes, “invalidava Es Satty per a qualsevol activitat informativa en benefici de les missions assignades al CNI”.

Finalització del seguiment

Després de sortir de la presó, el 29 de maig del 2014, el CNI va sotmetre Es Satty a un nou control de les seves activitats. “El resultat d’aquest seguiment tampoc va proporcionar informació sobre relacions d’interès per a la lluita contra el terrorisme”, va dir l’exdirector del CNI. Més tard també li van fer seguiments i vigilàncies durant set mesos, fins el desembre del 2014, temps durant el qual “no es van observar converses, activitats o contactes que permetessin deduir l’existència d’un pla per executar atacs terroristes a Espanya ni a cap altre lloc, que formés part de cap organització terrorista ni cap procés de radicalització cap a postulats pròxims al Daesh o a qualsevol altre grup terrorista”.

Des d’aleshores, Es Satty va buscar mantenir “algun contacte telefònic, esporàdic, amb personal del CNI. “Era evident que intentava mantenir aquest canal obert”, però mai va proporcionar informació d’un mínim interès ni tampoc es va detectar cap indici de radicalització.

El febrer del 2015 Es Satty es va traslladar a Ripoll, on es va fer càrrec d’una mesquita, i quan el CNI ja l’havia descartat com a possible informador ni era “objectiu d’interès”.

A més, Sanz Roldán va assegurar que cap servei secret estranger va doemanar informació sobre Es Satty perquè hagués cridat l’atenció. “Un cop que, com a conseqüència de l’activitat duta a terme, es va poder establir que Es Satty continuava sense ser un risc per a la seguretat, ja que no van aparèixer indicis d’activitats extremistes en un temps en que el número de persones sobre les que apareixien elements objectius preocupats creixia dia a dia, es va decidir abandonar el seguiment de les activitats d’Es Satty”, que no semblava una “amenaça”, concloïa Sanz Roldán.

De fet, en aquella època Estat Islàmic havia proclamat el califat i hi havia hagut importants atemptats terroristes com el de ‘Charlie Hebdo’ a París. Roldán va explicar que en aquella època el CNI investigava 369 objectius d’interès terrorista dins i fora d’Espanya, i tenia obertes 610 investigacions en l’àmbit gihadista. Del total d’investigacions, el 88% eren físiques, i el 12% eren en l’àmbit virtual. En les investigacions fetes fora d’Espanya, el 60%, 267, es van fer amb col·laboració amb altres serveis d’intel·ligència. També es van fer controls a més de 268 imams, i hi havia 1.340 mesquites.