Un jutge de Vilanova presenta una prejudicial al TJUE sobre l’amnistia a un vocal electoral que duia un llaç groc

Un jutjat penal de Vilanova i la Geltrú ha presentat una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre la llei d’amnistia en considerar que podria vulnerar diversos principis legals. El jutge ho fa en el marc d’un procediment contra un ciutadà que en les eleccions generals del novembre del 2019 no es va voler treure un llaç groc de la solapa tot i ser vocal d’una mesa electoral. La fiscalia el va denunciar per un delicte de desobediència a l’autoritat i un altre d’incompliment d’obligacions electorals, mentre que la defensa va demanar l’absolució. No obstant això, fiscalia i defensa creuen que se’l pot amnistiar.

L’home va acudir al col·legi electoral on havia de fer de vocal amb un llaç groc a la solapa, símbol que la Junta Electoral Central (JEC) havia considerat “partidista”, ja que era utilitzat pels partits independentistes. El president de la mesa va consultar la qüestió a la Junta Electoral de Zona (JEZ) i li va ordenar que se’l tragués. L’home s’hi va negar i es van haver d’aturar les votacions a la seva mesa. Els policies que vigilaven el col·legi li van recordar que no el podia dur, però l’home va mantenir la seva negativa a retirar-se el llaç. Finalment, es va enviar a la JEZ una acta de la jutgessa informant que si volia mantenir el llaç es consideraria un abandonament de les seves funcions com a vocal i podria tenir responsabilitats penals. L’acusat, tot i l’advertiment, va seguir amb el llaç posat i va haver de ser substituït pel vocal suplent.

El jutge considera que la llei d’amnistia, en general, podria vulnerar el Tractat de la Unió Europea, el Tractat de Funcionament de la Unió Europea, la Carta dels Drets Humans de la UE i el Conveni per a la protecció dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals. Així, l’escrit considera que llei vulnera els principis d’igualtat i no discriminació, la separació de poders, el principi de legalitat, el valor justícia i la prohibició de l’abús de dret.

Per això, suspèn tot el procediment i presenta nou preguntes al TJUE que qüestionen que els mateixos actes siguin amnistiables o no segons si van ser comesos amb objectius independentistes o no. També pregunta si és legal que la motivació de la llei d’amnistia sigui “l’interès general, la convivència i el progrés”, que el jutge considera conceptes “abstractes i genèrics”. Igualment, diu que “l’objectiu o finalitat principal subjacent és obtenir els vots de diversos partits polítics per a la investidura presidencial del candidat del partit que promou la llei”, i aquests partits tenen membres que es poden beneficiar directament de la llei. El jutge diu que la llei afecta sentències fermes, però recorda que la Constitució prohibeix explícitament els “indults generals”.