Els expedients sancionadors per discriminació gairebé es tripliquen en un any, la majoria per racisme

Els expedients sancionadors oberts per l'Oficina d'Igualtat de Tracte i No-Discriminació (OITND) de la Generalitat s'han disparat un 183% en un any, segons les dades a les quals ha tingut accés l'Agència Catalana de Notícies (ACN). Concretament, van passar de 18 procediments el 2023 a 51 el 2024, gairebé el triple. La majoria d'aquests casos deriven de denúncies per racisme. En declaracions a l'ACN, la directora general de Drets Humans del Govern, Noa Monràs, valora que la feina de "sensibilització" faci que més ciutadans denunciïn discriminacions. Assenyala diversos fronts en què ja treballen, com el Pacte Nacional contra els Discursos d’Odi o les formacions específiques a càrrecs de l’administració, que volen que siguin “punta de llança”.

L'Oficina d'Igualtat de Tracte i No-Discriminació, vinculada al Departament d'Igualtat i Feminisme, va posar-se en marxa el 2022, dos anys després que el Parlament aprovés la llei 19/2020. L'OITND disposa d'una Àrea de Denúncies i Atenció, encarregada de donar suport i assessorament a les persones que hagin patit qualsevol mena de discriminació. Abans d'incoar un procediment sancionador, hi ha un període d'actuacions prèvies per valorar el recorregut de la denúncia.

Des de la seva posada en marxa, segons les dades a les quals ha tingut accés l'ACN, l'Oficina ha obert un total de 71 d'expedients sancionadors, que representen al voltant del 9% de les denúncies rebudes. Aquests procediments incoats han anat augmentant any rere any, amb 2 expedients el 2022, 18 expedients el 2023 i 51 expedients el 2024.

Pel que fa a la tipologia de casos, 45 dels 61 sobre els quals es té informació tenen a veure amb el racisme, una xifra que representa el 62,3% dels casos. Els segueixen l'LGTBI-fòbia, amb 15 expedients (24,6%); el capacitisme, amb 6 expedients (9,8%), i el sexe i l'aspecte físic, amb un expedient cadascun (3,2%). De 10 expedients incoats el 2024 encara no se'n té el detall.

De tots els procediments oberts, només 20 han acabat amb la imposició de multes, que han anat dels 300 euros en els casos d’infraccions lleus fins a 10.001 o 20.000 euros en casos d’infraccions greus. De la resta de procediments iniciats per l'OITND, 29 han estat arxivats per diversos motius, com la prescripció de la infracció, la caducitat del procediment o perquè la part presumptament infractora demostra durant les al·legacions que no n'és responsable. La resta d’expedients continuen actius, a l'espera de resoldre's administrativament o per la via penal.

Fonts del Departament d'Igualtat assenyalen que la tendència creixent d’expedients està vinculada amb la col·laboració amb els Mossos d'Esquadra i les policies locals. La prova continua sent un dels principals obstacles a l'hora d'incoar procediments sancionadors. No obstant això, remarquen que totes les víctimes són ateses per un equip d'atenció de l'Oficina, independentment del recorregut jurídic de la denúncia.

Entre els expedients sancionadors incoats per l'Oficina d'Igualtat de Tracte i No Discriminació n'hi ha a representants polítics i càrrecs electes. L'any passat, l'òrgan va multar amb 10.001 euros la diputada, alcaldessa de Ripoll i líder d'Aliança Catalana, Sílvia Orriols, per declaracions islamòfobes. El passat gener, l'OITND també va iniciar un procediment contra el líder de Vox a Catalunya, Ignacio Garriga, per un missatge racista a X.

A més del procediment sancionador, la llei 19/2020 també va introduir una altra via: la possibilitat que la víctima i la persona infractora participin en un procés de mediació "restauratiu". Des de la creació d'aquest organisme se n'han dut a terme 45, malgrat que no tots han acabat de forma favorable a la víctima.

Increment del 24% de les denúncies

Des de la posada en marxa el 2022 fins al 31 de desembre del 2024, l'Oficina d'Igualtat de Tracte i No-Discriminació ha rebut un total de 759 denúncies de ciutadans per diverses discriminacions. Aquestes denúncies han anat augmentant progressivament: 127 el 2022, 282 el 2023 i 350 el 2024. L'increment en l'últim any ha estat del 24,1%.

Pel que fa als principals eixos de discriminació, d'acord amb l'històric de les denúncies rebudes, sobresurten els 277 casos de racisme i xenofòbia (36,5%), els 125 d'LGBTI-fòbia (16,5%), els 121 de gènere i sexe (15,9%) i els 89 de capacitisme (11,7%). L'Oficina també ha rebut 29 denúncies per condició social o econòmica, 23 per llengua i 18 per alteracions de la salut. En canvi, les 8 denúncies per discriminació per opinió política representen l'1% del total.

El 23,3% de les denúncies encara es troben obertes, a l'espera del seu recorregut. El 12,6% s'han derivat a l'òrgan que ha de sancionar amb caràcter preferent. El 64,1% s'han arxivat per diversos motius, ja sigui perquè no s'ha pogut provar la discriminació, perquè no s'ha pogut identificar la part infractora o per la manca de proves.

Pacte Nacional contra els Discursos d’Odi

En declaracions a l'ACN, la directora general per a la Promoció i Defensa dels Drets Humans, Noa Monràs, assegura que és una “bona notícia” l’increment de les denúncies, en el sentit que “es coneix molt més l’Oficina” i està funcionat la feina de “sensibilització” als ciutadans perquè denunciïn si pateixen discriminacions o vulneracions de drets.

“La nostra prioritat, tal com surt al pla de Govern, és lluitar contra els discursos d’odi”, subratlla Monràs. En aquest sentit, defensa que el Pacte Nacional contra els Discursos d’Odi que s’està preparant “serà una punta de llança per erradicar aquests discursos que no només veiem a les xarxes socials, sinó també als nostres barris i municipis i sobretot a nivell polític”.

En aquests moments, el Pacte Nacional s’està treballant internament amb tots els departaments del Govern, perquè tingui una “mirada global i transversal”, en considerar que els discursos d’odi ataquen múltiples grups, des de les dones i el col·lectiu LGBTI, fins a les persones racialitzades.

Durant el mes d’abril, el Departament d’Igualtat organitzarà unes jornades de treball amb la resta de conselleries per acordar mesures concretes a incloure. Segons fonts del Govern, l’objectiu és “establir polítiques i mecanismes legals per a combatre qualsevol discurs que atempti contra la dignitat i els drets de les persones”. A l’abril també es constituirà el Consell Assessor de Drets Humans.

Incidència en els joves

Des del Govern expressen una “preocupació” especial per l’impacte dels discursos d’odi en els joves, concretament en els nois d’entre 16 i 24 anys. “És un punt on volem treballar, donar-lo la formació i la sensibilització per discriminar ‘fake news’ i desinformacions de notícies reals”, explica Noa Monràs.

En aquest context, en el marc del Saló de l’Ensenyament, va posar en marxa la campanya ‘Més drets, menys odi’. Es tractava d’un taller on es convidava els joves a reconèixer discursos d’odi, reflexionar sobre les seves conseqüències i prendre-hi partit en contra.

Formacions a personal de l’administració

En paral·lel, el Govern també treballa en formacions internes per al personal de l’administració. El mes de maig, posarà en marxa el III Seminari de Drets Humans, que en aquesta edició també s’ha proposat “ajudar a detectar possibles delictes d’odi i preparar les persones per tenir eines per detectar-ho en el dia a dia”. Ho fan davant del “preocupant auge de l’extrema dreta”.

Està organitzat conjuntament pel Departament d’Igualtat i Feminisme i l’Escola de l’Administració Pública de Catalunya (EAPC). Són 4 sessions de dues hores cadascuna, amb experts de cada àmbit a tractar. Amb 150 places per edició, aquesta formació va destinada a personals dels departaments de la Generalitat, del Parlament, de l’administració local, d’entitats del sector públic institucional i d’universitats públiques.

Els discursos d’odi al Parlament

Des del Parlament, el seu president, Josep Rull, també s’ha plantejat des de l’inici de la legislatura com aturar els discursos d’odi a la cambra, amb la presència tant de Vox com d’Aliança Catalana. En aquest sentit, en accedir al càrrec, va encarregar un informe als serveis jurídics sobre la jurisprudència europea en aquest àmbit. Segons fonts coneixedores, els lletrats van concloure que, a nivell europeu, “preval la llibertat d’expressió”.

Des de Presidència continuen explorant diverses vies, malgrat que per ara s’han acollit a la de Baden-Württemberg. El parlament d’aquest estat alemany, amb el qual han compartit experiències, prioritza també la llibertat d’expressió, però té constituïda una comissió específica on es poden abordar possibles delictes d’odi amb posterioritat.

Aquesta setmana, en una carta, el president del Parlament va instar els grups a portar a la comissió de l'estatut dels diputats les intervencions de membres de la cambra catalana que poden ser contràries al codi de conducta. Allà és on s’analitzarà, amb posterioritat, aquesta mena d’intervencions. De moment, en aquesta legislatura, no ha arribat cap cas a aquesta comissió.