Més d’un milió de persones en edat de risc no participa en el cribratge de càncer de còlon a Catalunya

Totes les persones d’entre 50 i 69 anys estan convidades a participar cada dos anys al cribratge de càncer de còlon a Catalunya, però els que s’acaben fent la prova de sang oculta en femta no arriben a la meitat. Això significa que més d’un milió de persones en edats en què augmenta el risc de desenvolupar càncer de còlon no opten a aquest sistema de prevenció i detecció precoç. Són dades que l'Associació Contra el Càncer a Barcelona ha posat damunt la taula pel dia mundial de la malaltia, el 31 de març. Salut concreta que la participació va ser del 47% el 2023. El coordinador de la Unitat de cribratge de l’Hospital Clínic de Barcelona, el doctor Jaume Grau, fa una crida a participar-hi i recalca que la prova és “senzilla” i “es fa a casa”.

En una entrevista a l’ACN, el doctor Jaume Grau explica que, entre els possibles motius que expliquen per què la meitat de la població diana del cribratge ignora la invitació, hi ha el desconeixement que es tracta d’una prova molt fàcil o també l’actitud que adopten les persones davant una eventual malaltia com el càncer. “Quan reps la carta hi ha qui reacciona amb un punt de por; altres pensen que a ells no els passarà, sobretot els homes, tot i que ells precisament tenen més risc”, afirma el responsable de la unitat de cribratge del Clínic. A més, hi ha persones que no tenen l'adreça actualitzada.

El doctor Grau reflexiona que les dones moltes vegades fan de “portaveu familiar” i “faciliten” que els homes hi participin. Aquest doctor, vinculat a l'Associació Contra el Càncer a Barcelona, fa una crida a participar en els cribratges i remarca que es tracta d’una prova fàcil, que la recollida de la mostra es fa des de casa i que en cas que doni positiu no és sinònim de càncer, ni molt menys.

Entre un 1% i un 5% de les anàlisis de la femta en el marc del cribratge poblacional revelen la presència de sang oculta. Si el resultat és positiu, es recomana fer una colonoscòpia per conèixer la causa del sagnat i, en la majoria de les ocasions, és per pòlips benignes o altres lesions del tracte digestiu i només en uns pocs casos s’explica per la presència d’un tumor.

Els pòlips es classifiquen segons el risc i en la gran majoria de casos es recomana treure'ls. El càncer de còlon es desenvolupa a partir d'adenomes, pòlips que poden evolucionar cap a un tumor maligne, i aquí rau una de les grandeses d’aquest cribratge. A més de diagnosticar la malaltia quan encara no ha presentat símptomes (detecció precoç) i el pronòstic sol ser millor, també permet prevenir-la en trobar lesions premalignes i treure-les abans que evolucionin en càncer. “Estem evitant incidència de càncer i mortalitat”, remarca aquest especialista en Medicina Preventiva i Epidemiologia.

El doctor Grau puntualitza que el programa de detecció precoç de càncer de còlon i recte és un cribratge poblacional, és a dir, s’invita tota la població d’uns determinats grups d’edat, però aconsella visitar el metge si es tenen factor de risc -per exemple antecedents familiars- o davant de canvis o símptomes, independentment de l’edat: “Si, per exemple, algú amb 47 anys està preocupat, que vagi al metge de família, que valorarà el risc i decidirà quina és la millor manera de fer el cribratge”.

Detecció de pòlips en unes 60.000 persones en els darrers 15 anys

Segons un comunicat del Departament de Salut, el programa de cribratge va convidar 989.066 persones el 2023 a participar-hi i, d'aquestes, el 47% hi va prendre part. Això va permetre detectar 547 càncers de còlon i recte, dels quals el 77% estaven en fases inicials de la malaltia, quan el pronòstic és millor. Així mateix, a 5.600 persones se'ls van detectar i treure pòlips colorectals de risc intermedi o alt de progressar.

La conselleria destaca que el programa ha tingut un gran impacte entre la població. Del 2009 al 2023, més de 3,6 milions de persones (45,5% del total de convidades) hi han participat en les repetides invitacions -es conviden cada dos anys- i s'han pogut detectar 6.359 càncers de còlon i recte i a 58.000 persones se'ls han detectat i tret pòlips colorectals. Això significa que s'ha fet una tasca de prevenció a una població equivalent a tota la ciutat de Cerdanyola del Vallès o la meitat de Girona, per exemple. 

L'ampliació de la crida als 74 anys, pendent de pressupost

El programa de cribratge de càncer de còlon està pendent d’ampliar-se fins als 74 anys a l’estat espanyol, tal com el Ministeri de Sanitat va anunciar fa un any, mentre que s’està discutint si caldria avançar-lo als 45 després que s’hagi observat un increment de casos en grups d’edat més joves.

El doctor Grau confia que aviat s’ampliï la crida als 74 anys i remarca que en aquest punt hi ha “un consens a tots els nivells, polític i sanitari” i que de fet la Unió Europea així ho recomana. L’ampliació està pendent d’un “tema purament pressupostari”. “L’ampliació requereix més colonoscòpies, més professionals, i això té una repercussió en diners. Dependrà que hi hagi un nou pressupost i que es prioritzi aquesta acció, però el consens hi és i estem tots preparats per a aquesta ampliació”, subratlla.

En canvi, el consens no existeix quan es planteja avançar-lo als 45 anys. Hi ha experts que recomanen prioritzar l’ampliació a les persones més grans i millorar els índexs de participació en els grups actuals, tal com van indicar els responsables d’un estudi científic liderat precisament des del Clínic sobre estratègies de cribratge en una roda de premsa divendres. “La participació és un tema clau i creiem que hem de fer esforços per millorar-la”, va afirmar el director assistencial de l’Hospital Clínic, el doctor Antoni Castells.

“No podem passar a cribrar per sota dels 50 anys mantenint unes participacions baixes i que en algunes regions no arriben al 40% en la població de risc mitjà”, va opinar el doctor Enrique Quintero, gastroenteròleg de l’Hospital Universitari de Canàries i coordinador de l’estudi, amb referència a unes taxes de participació molt desiguals entre comunitats autònomes.

Consultes d’hospitals catalans han vist en els darrers anys un augment dels casos de càncer de còlon en persones cada vegada més joves. Amb tot, el doctor Grau precisa que a l’estat espanyol l’acumulació de dades encara no reflecteix un increment clar en persones de menys de 50 anys, a diferència del que sí que s’ha observat en altres països occidentals, com els Estats Units. En qualsevol cas, diu, estan amatents a un possible augment en les corbes poblacionals.  

Uns 7.000 nous casos l’any

Segons les estadístiques del càncer a Catalunya el 2024 facilitades pel Departament de Salut, l’índex de supervivència del càncer de còlon i recte se situa en la mitjana del global de tots els càncers, amb un 65,7% en homes i un 68,8% en dones. És el segon tipus de càncer més freqüent en homes i dones, però el primer globalment, amb 7.000 nous casos anuals. També és el segon en homes i dones pel que fa a la mortalitat, i el segon globalment, amb 2.300 morts anuals per aquest tumor, darrere del càncer de pulmó.

Factors de risc (i de protecció)

El doctor Grau explica que el càncer colorectal, com la majoria de tumors, va molt lligat a l’edat i que la incidència augmenta quan les persones es fan grans. També hi ha altres factors de risc, com l’alimentació, tenir sobrepès o obesitat o portar una vida sedentària. El doctor recalca que aquests factors poden tenir una doble cara: per exemple, si menjar carn processada augmenta el risc de patir càncer, una dieta rica en verdura i fruita és un factor protector, així com fer exercici físic. Ara bé, Grau afegeix que, en l’aparició d’un càncer, també hi intervé la mala sort i recorda que, en el còlon, és on les cèl·lules tenen més mutacions i més es reprodueixen. I això també és important tenir-ho en compte per deslligar la malaltia del sentiment de culpa.