Els mediadors socials més joves

Aprendre a escoltar i a posar-se en el lloc de l'altre són dues capacitats imprescindibles per a un bon mediador. I els joves alumnes de l'Institut Lluch i Rafecas que assisteixen a l'assignatura de mediació han de saber posar-les en pràctica per convertir-se en els intermediaris que ajudin a resoldre els conflictes diaris del centre.

En total, l'equip de mediadors de l'institut està integrat per 25 nois i noies, que a segon d'ESO reben formació per poder exercir com a tals i millorar la convivència a l'institut. Núria Mestre i Sònia Gumbau, les dues mediadores socials responsables de l'assignatura, expliquen que si inicialment els conflictes més habituals eren “petits robatoris”, des de fa un temps els problemes es produeixen arran “el mal ús de les xarxes socials”. “S'insulten per Facebook, o per Whatsapp, intervenen les famílies, i després ho expliquen als professors”, apunta Mestre.

Reflexionant sobre la mediació

Enguany, el Lluch i Rafecas celebra l'onzè aniversari de la posada en marxa del servei de mediació, i en aquesta ocasió ha convidat l'escriptora ribetana Olga Borràs per treballar alguns aspectes del servei a través d'un dels llibres de l'autora, "Mentides presumptament innocents". El passat 22 d'abril, Borràs va trobar-se amb els joves mediadors per fer-los reflexionar sobre la importància de la seva tasca i parlar de la necessitat d'empatitzar amb els altres, especialment amb les persones que sovint es veuen excloses de la societat. 

L'escriptora va posar com a exemple un dels personatges de la seva novel·la: Leonardo, un indigent inspirat en l'home que ella mateixa veia dia rere dia a l'entrada del metro de plaça Universitat. “El que més em va xocar de les petites converses que vaig tenir amb ell va ser la cordura. No estava malament del cap. Tenia il·lusions per algunes coses. I era conscient de la seva situació”, va explicar Borràs als joves mediadors. Un altre dels personatges, l'Abdulah, representa “les milions de persones que arriben a Occident i no tenen feina perquè no tenen papers i no tenen papers perquè no tenen feina”. “És un bucle, una realitat que existeix”, va destacar l'autora.

Una altra de les protagonistes de la novel·la és la Lina, també “basada en un cas real: les dones captades per màfies en altres països, que quan arriben aquí han de prostituir-se”. “Això també existeix. A aquestes dones, després d'això, què els espera?”, va preguntar-se Olga Borràs durant la trobada amb els joves.

L'escriptora va deixar enlaire algunes preguntes, com, per exemple, si la venjança serveix per alguna cosa, o si hi ha mentides “bones i dolentes”. Finalment, Olga Borràs va demanar als joves que siguin conscients de la importància de la seva tasca. “La vostra feina com a mediadors té un valor incalculable. Que ningú us faci creure mai que el que feu és una tonteria”, va assegurar l'escriptora.