La Generalitat es presenta com a acusació contra l'ex director d'Infraestructures.cat pel cas del 3%

El vicepresident del Govern i conseller d'Economia, Oriol Junqueras, ha explicat aquest dimecres al Parlament que la Generalitat es va personar el passat maig com a acusació particular contra l'exdirector general de l'empresa pública Infraestructures.cat, Josep Antoni Rosell, dins el cas de les presumptes comissions per adjudicacions conegut com el 3%. Junqueras assegura que la decisió ve avalada pels assessors penals i pel gabinet jurídic de la Vicepresidència de la Generalitat. D'altra banda, ha explicat també que Rosell va denunciar l'empresa pública en ser acomiadat al febrer de 2016, però Junqueras confia que no se l'haurà d'indemnitzar perquè el seu contracte era "d'alta direcció" i, per tant, es podia rescindir per la "pèrdua de confiança" que va ser avalada pel consell d'administració d'Infraestructures.cat.

La compareixença que ha fet aquest dimecres a la comissió d'Economia el vicepresident del Govern s'ha centrat, sobretot, en tractar l'acomiadament del que fos director general de l'empresa pública Infraestructures.cat, que va ser detingut en el marc d'una operació relacionada amb el presumpte cobrament de comissions del 3%. És per això que Junqueras ha volgut donar detalls del recorregut jurídic intern del cas, fins arribar a anunciar que el consell d'administració d'Infraestructures i, per tant, la Generalitat, seran acusació particular contra Rosell.

Tal i com ha concretat el vicepresident, el 21 d'octubre de 2015 es produeix el primer escorcoll al despatx de l'aleshores director general d'Infraestructures.cat i es demanen expedients a l'empresa i al Govern. Aquell mateix desembre –explica Junqueras, "els assessors penalistes de l'empresa recomanaven no comparèixer fins que no s'aixequi el secret de sumari". Però aquesta actitud canvia després de l'entrada del nou Govern. Junqueras, de fet, s'ha esforçat en separar les accions d'un i altre executiu, donat que Infraestructures passa a dependre directament de la seva Vicepresidència després de ser nomenat ell conseller.

"Una vegada analitzada la documentació i ja sota l'actual Govern que va portar l'actual president d'Infraestructures.cat, els advocats penalistes recomanen personar-se quan abans millor sense necessitat d'esperar. El 31 de març de 2016 es van portar als jutjats els documents, i el consell d'administració acorda també demanar un informe al gabinet jurídic de la Generalitat, que el 27 d'abril conclou que l'opció de personar-se abans que s'aixequés el secret de sumari era la més idònia. El 25 de maig de 2016, l'assessoria en matèria penal va concloure que el més adient era comparèixer com a acusació particular de manera immediata en els procediments, i aquesta compareixença es fa el 27 de maig de 2016", ha detallat Junqueras a la comissió d'Economia.

Així, la Generalitat estarà –si el jutge no ho impedeix- personada al menys en part del polèmic cas del 3%, una reivindicació que des de fa molt temps han reclamat alguns grups polítics de l'oposició en considerar que, si hi ha delictes, les arques públiques catalanes en són perjudicades.

Durant la mateixa compareixença, el vicepresident ha explicat que la nova direcció d'Infraestructures.cat ha canviat per complet el "circuit de puntuació" d'ofertes en les adjudicacions d'obra pública de les que s'encarrega, desvinculant-se completament de la mesa de contractació el president de l'empresa.

Junqueras també ha volgut esvair els dubtes que l'oposició li ha posat sobre la taula per l'acomiadament que es va fer de Rosell després d'esclatar la investigació. El vicepresident ha assegurat que abans que arribés el nou president proposat pel seu departament, l'anterior direcció va oferir a Rosell apartar-se d ela direcció general i liderar un "projecte d'internacionalització i i+d+i" a la mateixa empresa, mantenint, però, el mateix sou. L'interessat, no obstant, mai va voler assumir-ho i no es va tancar aquesta operació.

Així, segons Junqueras, "atesa la discrecionalitat del seu nomenament, el regim retributiu i les retribucions en espècies", l'actual Govern decideix que es "revisi la seva situació contractual, considerant que era un contracte laboral d'alta direcció". "Aquesta naturalesa contractual és avalada per l'assessoria jurídica de Vicepresidència, i el consell d'administració de l'empresa també mostra la manca de confiança en el directiu, i ho va votar al febrer de 2016, amb el desistiment del contracte per desconfiança", ha comentat Junqueras.

És per això que, segons el vicepresident, la demanda que Rosell ha presentat per acomiadament improcedent no hauria de tenir massa recorregut. Segons Junqueras, Rosell "té una plaça funcionarial, i ell interpretava que el seu contracte era de caràcter laboral", però "la conselleria d'Economia i els assessors jurídics van interpretar que era un contracte d'alta direcció, que es basava en la confiança, i per tant el desistiment es basava en la desconfiança". "No pot haver indemnització perquè els càrrecs de confiança desisteixen per la desconfiança", ha conclòs Junqueras.

Preguntat per l'oposició pels motius pels quals Rosell es manté en el seu càrrec de director general fins el febrer de 2015, el vicepresident ha evitat parlar dels motius que van motivar aquesta situació amb l'anterior Govern convergent, i s'ha limitat a explicar que no se'l va destituir immediatament després de l'entrada del president de l'empresa que el seu departament nomena perquè "s'havia de veure la situació, fer les consultes, aclarir com es podia fer i reunir el consell d'administració".