La sanitat pública despatologitzarà el canvi de sexe de les persones trans i les atendrà des de la Primària

La sanitat pública catalana atendrà les persones transsexuals amb una visió despatologitzadora, perquè "no són malalts", i ho farà des de l'atenció primària, abandonant d'aquesta manera l'Hospital Clínic de Barcelona com l'única referència hospitalària per aquests tractaments, hormonals, psicològics, quirúrgics i socials. El conseller de Salut, Toni Comín, s'ha felicitat aquest dilluns per haver arribat a un consens amb el col·lectiu mèdic i les entitats de transsexuals, i ha recordat que aquest projecte està inclòs en el Pla de Salut 2016-2020. De moment el CAP Manso de Barcelona serà la primera unitat que atendrà aquests pacients, alguns dels quals esperen des del 2010 una operació, i ja ha estat reforçat amb 260.000 euros de pressupost per l'any que ve i més plantilla.

L'objectiu principal del nou abordatge de la qüestió és deixar de tractar els transsexuals com a malalts, cosa que comporta que hi hagi d'haver obligatòriament un diagnòstic clínic i un tractament mèdic totalment pautat. Des dels anys 90 s'havia atès les persones trans diagnosticant-les d'un trastorn d'identitat de gènere i se'ls sotmetia a tractaments de "correcció psiquiàtrica". A principis dels anys 2000 es va passar a parlar de disfòria de gènere, i se'ls feia un tractament hormonal i una reassignació de sexe quirúrgica. Això tampoc satisfeia els afectats, ja que alguns d'ells no mostraven cap afectació psicològica negativa respecte el seu sexe biològic, tot i que el volguessin canviar.

A partir d'ara, el nou model d'atenció es basarà en la no necessitat de definir ni justificar la identitat de gènere, la no necessitat de definir les preferències sexuals, l'autonomia de les decisions a través del consentiment informat i una transició opcional i marcada per la persona, que podrà definir quan i fins a on es fa la reassignació de sexe. L’atenció sanitària en la transició cap a la identitat sentida, a la qual s'accedirà a través de l'atenció primària, no podrà ser, en cap cas, a partir de l’acreditació d’un diagnòstic clínic. En intervencions quirúrgiques, el Departament de Salut vol aprofitar l’expertesa acumulada per l’Hospital Clínic en els darrers anys, tot i que no es descarta estendre aquesta activitat a altres centres hospitalaris.

El primer punt de referència serà la Unitat de Trànsit, al CAP Manso, al barri de Sant Antoni de Barcelona, que ja treballava a la pràctica des del 2012. Ara es reforçaran les seves funcions i plantilla amb prop de 260.000 euros, i comptarà amb ginecòleg, metge de primària, infermeria, psicòleg, treballador social i un administratiu. Les seves funcions principals seran acompanyar en l'aspecte afectiu, educatiu i professional els afectats i formar i sensibilitzar els professionals de salut d'altres CAP.

Un cop altres punts de referència territorial estiguin en marxa, en menys d'un any, l'anomenada Xarxa Trànsit servirà per derivar-los els casos que els arribin, i els casos més complexos es derivaran a l'atenció especialitzada en ginecologia, endocrinologia, cirurgia plàstica, urologia, psiquiatria i unitats de malalties infeccioses. Es tindran en compte especificitats de grups vulnerables com treballadors sexuals, immigrants, presos, gent gran, menors, malalts mentals o infectats de Sida.

Justament, respecte els menors, es respectarà la seva autonomia, autodeterminació i desig del menor, així com el principi de responsabilitat conjunta en la decisió entre el menor, la família i l'equip professional. Els sanitaris hauran de permetre l'expressió de la identitat de gènere per part del menor, promoure un entorn social i familiar respectuós, promoure el benestar integral del menor, permetre l'accés al tractament bloquejant i hormonal, en diferents fases del desenvolupament puberal, així com preservar el material genètic com teixit ovàric i gàmetes.

En la roda de premsa de presentació que s’ha fet aquest dilluns, el conseller de Salut, Antoni Comín, ha destacat que aquest nou model d’atenció millorarà “molt qualitativament el dret a la salut de les persones trans”. “El sistema públic de salut és per a tots i totes, i per ser igualitari ha de ser sensible a la diversitat des de la perspectiva dels drets a les persones”, ha emfatitzat Comín.

El titular de Salut s’ha referit a la paraula clau que resumeix el model: la “despatologització” de la realitat trans i de com el sistema sanitari català aborda “aquesta realitat, que no és pas una malaltia”. Comín també s’ha mostrat enorgullit pel fet que, amb aquest nou model, Catalunya sigui l’únic país d’Europa que tracti aquestes persones des d’aquest enfocament, tot mostrant-se convençut que serà un "referent”.

Les entitats no volen el Clínic

El nou model s'ha consensuat entre el Departament de Salut, la Plataforma Trans*Forma la Salut, que engloba set entitats, els professionals que els atenen i les societats científiques. De fet, dos representants de la plataforma, Lina Mulero i Nac Bremón, han demanat que es respecti el dret a l'autodeterminació de gènere i han demanat que la Unitat d'Identitat de Gènere de l'Hospital Clínic deixi de funcionar, perquè el seu abordatge de la qüestió ha quedat "obsolet" i no ha tractat amb tota la "dignitat" requerida els afectats.

El conseller Comín ha dit que ningú serà atès per un equip de professionals que no vulgui, i el director de l'Hospital Clínic, Josep Maria Campistol, present a la roda de premsa, ha demanat "disculpes" pels "errors" comesos i per si han pogut maltractar psicològicament algun afectat. Així mateix, ha ofert la màxima col·laboració del centre al CatSalut i la seva predisposició a adaptar-se al nou model d'atenció sanitària del col·lectiu transgènere.

Llistes d'espera i efecte crida

Actualment, les persones que volen sotmetre's a una operació quirúrgica de canvi de sexe han de ser primer diagnosticades de disfòria de gènere i després esperar dos o tres mesos per començar el procés d'hormonació, que dura tres anys. Posteriorment, hi ha sis mesos d'espera per l'extracció de l'úter, i hi ha uns 155 pacients esperant una vaginoplàstia, alguns des del 2010, i un centenar per una mastectomia, algun des del 2011.

Cada any unes 93 persones sol·liciten iniciar el procés de canvi de sexe en la sanitat pública, i actualment n'hi ha 437 en fase de trànsit. S'espera que la nova atenció sanitària pugui fer un "efecte crida" des d'altres llocs de l'estat o d'Europa i de transsexuals que havien optat per la sanitat privada.