Lina Mulero: "Ser transsexual no és una malaltia: és formar part d’una diversitat que existeix"

La Lina va ser durant 41 anys en Fabian... I per l’Ali, decidir acompanyar al seu marit en la transició de gènere ha significat un canvi de vida. Van deixar enrere al Fabian i l’Alícia i van tornar a néixer. “Després de conèixer la Lina emocionalment tal i com és ara, mai no tornaria enrere” explica l’Ali. “O fas el pas o deixes de viure” admet la Lina, “abans podia complir com a home, com a pare, però no podia ser feliç ni fer feliç als meus estimats”.

“Hem passat 8 anys dins un túnel molt fosc d’incomprensió, prejudicis i de tracte denigrant”. Així descriuen Ali Latchinian i Lina Mulero el servei que prestaven a les persones transsexuals des de la Unitat d’Identitat i Gènere de l’Hospital Clínic (UIG), centre de referència per la reassignació de sexe d’aquells que, com la Lina, van néixer en un cos que no els corresponia.

Farts d’una situació intolerable, afectats i famílies es van organitzar fa poc més d’un any i van donar vida a la Plataforma Trans*forma la Salut que aglutina 6 associacions (ACATHI, ATC LLIBERTAT, Chrysallis, Enfemme, Trans*Generem i JTB) i activistes independents. Ara, la demanda d’aquest col·lectiu pren forma des que el passat 24 d’Octubre es va aprovar el nou model d’Atenció a les Persones Transsexuals, un pla que, a més a més no té precedents a Europa.

Entrevista a Lina Mulero, dona transsexual i representant de Trans*forma la Salut, plataforma que ha impulsat el nou Pla pioner d’Atenció a les persones transsexuals

Un dels punts més rellevants del decàleg de Trans*forma la Salut i que s’inclou al nou pla és la “lliure determinació de gènere”, què significa això?

Es tracta d’escoltar, acompanyar i accedir fins on la persona vulgui o necessiti en el seu procés de transformació de gènere. Hi ha persones que, potser, iniciant un tractament hormonal i experimentant una sèrie de canvis físics durant un temps tenen prou. No senten necessitat d’operar-se. Hi ha d’haver transició voluntària: el fi d’una persona transsexual no ha de ser reassignar-se de sexe per complet si no ho vol.
Pensem que ha de ser una elecció pròpia. Hi ha d’haver un canvi d’enfocament.

Només com a exemple, a la Unitat de l’Hospital Clínic antigament per realitzar una faloplastia -la reconstrucció estètica dels genitals masculins externs, o  una mastectomia -l’extirpació de pits-, als nois trans els hi demanaven que buidessin completament el seu òrgan femení, úter i ovaris.

Des de quin enfocament partia doncs la Unitat d’Identitat i Gènere de l’Hospital Clínic (UIG)?

La UIG es guiava per un binarisme extrem: o ets dona, extremadament femenina; o bé home, viril i molt masculí. Seguien uns cànons estètics molt rígids. Així, deixaven excloses una llarga llista d’identitats trans entre els extrems home i dona. Estic segura que el 60 o 70 per cent de les dones que hi ha al carrer no aprovarien els tests de feminitat o els cànons que imposàven.

A més, es tractava d’un servei tutelat que oferia un procés rígid i pautat: començaves amb l’hormonació, intervencions quirúrgiques i finalment, reassignació de sexe. I un cop feta la transició de gènere, pretenien que fossis gairebé imperceptible al carrer.

Un canvi radical per la persona i per l’entorn

I com podia encaixar aquest procés una persona que alhora s’estava començant a descobrir a si mateixa?

Hi ha persones que per molt que els hi podia semblar denigrant, seguien aquest model que plantegen. Però hi havia molts nois i noies trans que mentien, per exemple, en els diagnòstics psiquiàtrics. L’important era que t’aprovessin el diagnòstic i que comencessis el procés l’abans possible.

Si sorties el més mínim dels estereotips et podien donar un altre tipus de diagnòstic com ara crossdresser, transvestit o transvestit- fetitxista. Si no encaixes dins l’estructura, automàticament quedes fora; no et donen pas a un endocrí, per tant, tampoc tens accés a un tractament hormonal.

Per les persones adultes, l’edat avançada era un inconvenient afegit. Imagina’t la meva situació: una dona trans lesbiana, de més de 40 anys, amb parella i fill. Per ells era inconcebible. En el meu cas particular, havia de respondre als test que era una noia molt passiva sexualment, que tenia repulsió als meus genitals i que l’objectiu final era operar-me i fer la reassignació sexual. Realment, no aspiro a reassignar-me. Cal obrir perspectives, hi ha dones amb penis i dones amb vulva i són tan vàlids com tota l’altra gent.

Reivindiqueu que cal respectar el temps de la persona, però també el de la família. Fins a quin punt pot afectar un canvi tant dràstic a l’entorn més proper?

El model que ells pretenien implantar provocava que les famílies trans es desestructuressin. Els tests de vida real obligaven des del primer moment a viure amb la identitat sexual amb la que et reconeixies, sense ni tan sols haver començat el procés d’hormonació. Imagina una persona com en el nostre cas, amb parella i un fill adolescent, que de la nit al dia va amb faldilla i talons per casa. És un impacte brutal i innecessari. Moltes persones es queden soles. Però cada dia has de guanyar una petita batalla. En el meu cas, he tingut sort i he rebut molt amor.

(ALI) Vam trencar una relació per construir-ne una altra i ara a casa transitem els tres. Tant el nostre fill com jo també estem creixent amb aquest canvi. Es tracta de fer-ho plegats. Com a gest simbòlic, em vaig escurçar el nom. I ara ningú no ens crida per cap altre nom: som la Lina i l’Ali.

Guanyar suports t’ajuda a empoderar-te i dir-te a tu mateixa “Estic aquí, puc ser feliç i puc ser qui sóc. Ha valgut la pena”.

La Unitat deTrànsit va arribar l’any 2012 i es va establir com a servei d’acompanyament a les persones trans i a la família en el procés de transició per pal·liar la falta de seguiment de l’Unitat de l’Hospital Clínic.

(ALI) L’acompanyament de Trànsit ha estat fonamental en el nostre cas. Jo no tenia cap mena d’informació sobre transgènere ni diversitat. Des de petita m’havien ensenyat que  havia de ser una noia. De la nit al dia, em vaig trobar amb que la meva parella sentia que era una dona. Em vaig plantejar fins i tot la meva sexualitat. En aquells moments, Trànsit és clau perquè no fracassis.

El llegat i la transformació de Trànsit

Quin paper ha tingut la Unitat Trànsit en les negociacions per engegar el nou pla?

La Plataforma juntament amb Trànsit hem desenvolupat la nostra proposta i al juny la vam presentar al Departament de Salut fins l’Octubre s’ha posat en marxa. Ara es reforçaran les seves funcions amb un pressupost de 260.000 euros i s’invertirà en personal, d’entre ells un ginecòleg, un metge, infermeria, un psicòleg, un treballador social i un administratiu. No obstant, el nou model d’atenció no està tancat.

Trànsit actuarà des dels centres d’atenció primària. Com es preveu que sigui el desplegament territorial?

S’oferiran els serveis en els diversos punts on sigui necessari. El que es busca es trencar amb unitats especialitzades i deixar de referir-se a “unitat de gènere” per tractar aquest tema. La idea principal és normalitzar la situació que sigui integrador per a tota la població. Així doncs, la persona podrà dirigir-se al cap de la seva zona i, si ho necessita, es deriva a un especialista.

I com ha de ser el personal mèdic? Quins errors s’han de deixar de cometre?

(LINA): L’essencial és que psicòlegs, metges i fins i tot administratius tinguin una actitud transpositiva. La idea és sensibilitzar, sobretot amb petits gestos. Si ets administratiu, i saps que hi ha una persona trans,  intentar no cridar-lo pel nom i cognom quan saps que no ha pogut canviar el seu DNI. Per a una persona trans, aquest gest insignificant empodera i puja l’autoestima.

I què hem d’aprendre els altres?

(ALI): Hem de mostrar que la transsexualitat és part d’una diversitat que existeix. Jo després de tant de temps m’he adonat de coses que faig malament en l’educació del meu fill. Reprodueixes uns cànons i uns valors fins que no fas front a la diversitat. Com a mare agraeixo tenir aquesta oportunitat perquè el meu fill pugui ser més tolerant i més respectuós.

Com encareu aquest nou període des de la plataforma?

Ens mostrem molt positius. Hem engegat un pla però l’exigència última de la plataforma és que la Unitat de Gènere del Clínic deixi d’existir. Podem aprofitar els anys d’experiència de molts professionals però no  creiem en el reciclatge de les persones causants de tant dolor, especialment els responsables de psiquiatria i diagnòstic. De totes maneres pensem que la UIC patirà tard o d’hora una mort natural.
Sentim respecte si es produeixen canvis en el govern però ara per ara el moviment és imparable, representem el 80% de la població trans a Catalunya.