Ensenyament revisarà el protocol de prevenció i detecció de radicalització a les aules

El Departament d’Ensenyament revisarà i replantejarà algunes de les accions que recull el protocol per al a detecció de la radicalització als centres educatius, que es va implementar a finals de l’any passat, i del qual, se n’està elaborant la memòria. Els atemptats de Barcelona i Cambrils que van dur a terme els joves de Ripoll ha obligat al Departament a plantejar propostes per millorar-ne els resultats. Ho ha explicat a l’ACN la subdirectora general de Suport i Atenció a la Comunitat Educativa, Gené Gordó, que ha destacat que programes, com ara els plans educatius d’entorn o les aules d’acollida, han funcionat i han tingut ‘’ressò positiu’’ a la societat, però no descarta aplicar noves mesures.

Per Gordó, el cas dels joves de Ripoll demostra que la radicalització té un caràcter ‘’multifactorial’’ ja que eren joves plenament integrats, amb xarxes socials ‘’barrejades’’, gens marginals i amb èxit educatius. Per aquest motiu assenyala que no es poden elaborar perfils concrets tot i que des dels Mossos d’Esquadra es defineixin uns elements de risc als quals els docents han d’estar atents per poder actuar preventivament. De fet, aquest és l’objectiu principal del protocol que, en el seu primer any de funcionament, ha permès donar resposta a questa situació.

Gordó ha detallat que en els casos que els centres educatius detectessin senyals de possible radicalització, es duia el cas a una comissió amb representants d’Ensenyament i Interior, i els experts acabaven definint el tipus i el grau de radicalització que podia tenir l’alumne. Així, la pròpia comissió oferia als centres educatius i consells, aportacions per poder ajudar ‘’des del punt de vista educatiu’’, en casos de petites radicalitzacions, o s’elevava a altres instàncies, en els casos ‘’més complexos’’.

Per la subdirectora general de Suport i Atenció a la Comunitat Educativa, aquesta implementació ‘’ha estat ben rebuda’’ i considera que ha funcionat dins el sistema educatiu però defensa que els atemptats d’aquest mes d’agost, obliguen a replantejar-se el protocol per a millorar el seu resultat, com podria ser, per exemple, més formació i comunicació amb les famílies per poder col·laborar amb aquesta detecció i la incidència dels plans de convivència que hauran de tenir definits els centres educatius en un termini de tres anys.

Gordó reconeix que el sistema educatiu ha de contribuir a evitar aquestes conductes violentes però recalca que l’èxit escolar que es busca des del Departament ja és una primera mesura, en convertir-se en un ‘’primer ascensor social’’ que permet evitar la marginació dels més vulnerables.

Des de la subdirecció de Suport i Atenció a la Comunitat Educativa es defensa que ja s’està treballant en les línies que marca la Unió Europea i que, a diferència d’altres països com França o Països Baixos, defensa l’equitat i l’èxit per a tothom al costat de la defensa del dret o reconeixement a la diferència en un marc de valors compartits i elements identitaris col·lectius. En aquest sentit, Gordó posa d’exemple el tractament de la llengua i els projectes plurilingües en els quals s’aposta perquè els alumnes de famílies nouvingudes aprenguin les llengües oficials com a element d’igualtat i cohesió, però alhora, es respecta i es posa en valor la llengua d’origen per aconseguir que l’alumne senti com a propi el currículum que s’ha d’aprendre.

De cara a l’inici de curs, i al tractament que s’ha de fer als centres educatius i en diferents nivells, el protocol ja proposa diferents activitats per poder abordar els atemptats dins de l’aula. En aquest sentit però, son indicacions per evitar ‘’possible estigmatitzacions i replegaments identitaris’’, ha explicat Gordó, per tenir cura de la ‘’no polarització’’.