Absolt el guàrdia urbà acusat de 'pornovenjança' per haver enviat una fotografia íntima d'una altra agent

El Jutjat del Penal número 17 de Barcelona ha absolt O.S.P, el comandament de la Guàrdia Urbana de Barcelona acusat d'haver comès un acte de 'pornovenjança'. El tribunal considera que no està provat que el 23 de febrer de 2008 hagués enviat de manera una fotografia en la que apareixia R.P.V., una altra agent amb qui havia mantingut una relació de caràcter sexual, practicant-li una fel·lació. La fotografia va ser enviada des del correu personal de la dona a tots els contactes. La fiscalia demanava per a l'acusat una pena de fins a tres anys de presó per un delicte de revelació de secrets, o a dos de presó per un delicte de tracte degradant i contra la integritat moral. Es dóna el cas que la denunciant està en presó preventiva des del passat mes de maig acusada d'haver matat, junt amb un amant seu, a la que llavor era la seva parella i cremar el seu cos, el qual va aparèixer en el maleter del seu cotxe al pantà de Foix. Tots tres també eren membres del cos de la Guàrdia Urbana.

Les dues parts van admetre durant el judici que eren amants i que durant els seus encontres sexuals es feien fotografies. Però durant la vista, O.S.P. va negar que enviés la fotografia i que, fins i tot, el penis que apareixia era el seu. L'acusació argumentava que una venjança va motivar l'enviament de la instantània, que anava acompanyada d'un breu text amb llenguatge sexual implícit i vexatori que suposadament havia escrit la dona. Durant la seva declaració, R.P.V indicava que d'aquesta manera, vexant-la públicament amb la difusió d'imatges íntimes, O.S.P es venjava de la decisió d'ella de posar punt i final a la seva relació.

En la sentència es determina que el testimoni de la víctima, com a prova única, "no reuneix els principis necessaris per desvirtuar el principi de presumpció d'innocència que empara l'acusat". "No es discuteix que el correu es va enviar des de l'usuari i contrasenya d'R.P.V, ni que les fotografies es realitzessin per a compartir-les", indica.

"El que no s'ha acreditat, fora de tot dubte raonable", segueix la sentència, "és que efectivament l'acusat conegués les claus d'accés al correu d'R.P.V", assenyala el document. "L'única prova és la manifestació d'R.P.V, que no ha estat corroborada amb altres elements probatoris", afegeix. El jutjat dona un marge de deu dies per apel·lar la sentència.