Els Mossos reclamen "mecanismes àgils" per accedir a la informació d'altres policies "perquè el terrorisme no para"

Els Mossos d'Esquadra reclamen "mecanismes àgils" per accedir a la informació d'altres policies a nivell internacional. Així ho demana el portaveu del cos, l'inspector Albert Oliva, en una entrevista amb l'ACN: "Sempre hem dit que per una qüestió operativa i pràctica, i perquè estem al segle XXI, s'han de tenir mecanismes àgils de traspassos d'informació en el camp de la seguretat en general i, concretament, en el del terrorisme. Perquè el terrorisme no para, l'amenaça hi és". Des de la Comissió Europea reconeixen que els atemptats a Catalunya van mostrar que encara queda molt per fer en la cooperació dins la Unió Europea a l'hora de lluitar contra el terrorisme.

Tot i que en la Junta de Seguretat de Catalunya del juliol de l'any passat es va acordar que els Mossos dEsquadra s'integrarien al Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), així com a les meses d'avaluació i coordinació de l'amenaça terrorista, el compromís ha quedat enlaire. Durant la reunió, celebrada vuit anys després de l'última, es va crear una comissió mixta per analitzar l'accés dels Mossos a la informació de l'Europol, però també va quedar aturada.

Oliva reconeix que la possibilitat de tirar endavant aquests acords "dependrà de la gestió política que es faci en aquest moment". El portaveu recorda que els Mossos d'Esquadra "no poden tenir interlocució operativa directa amb altres cossos policials europeus, ja no només per terrorisme, sinó per delinqüència ordinària". "La normativa espanyola estableix que la informació ha de passar per les oficines del Ministeri de l'Interior", assenyala.

Sobre les relacions amb els altres cossos policials espanyols, que han viscut moments de tensió en els últims mesos, especialment després de l'1-O, Oliva assegura que la col·laboració està "anant bé". "Tots som cossos professionals que vetllem per la seguretat de les persones i perquè no es pot jugar amb el terrorisme", ressalta.

El portaveu del cos explica que, en el marc de la investigació dels atemptats, el jutge de l'Audiència Nacional va crear un grup de treball amb tots els cossos policials i va mostrar "total confiança en la professionalitat del Mossos d'Esquadra". El jutge ha indicat els mecanismes sobre com compartir la informació i ha establert que "tothom ha de donar i rebre". "Només faltaria que en una investigació tan llarga i complexa liderada per l'Audiència Nacional no fos així", puntualitza Oliva.

"La situació és millorable però hi ha altres mètodes de coordinació"

En la mateixa línia es pronuncia el cap de la Unitat de Radicalitzacions de la Comissaria General d'Informació del cos, que en una entrevista a l’ACN reconeix que el fet que els Mossos no estiguin integrats de manera permanent i definitiva en organismes com el CITCO, si bé hi participen amb certa assiduïtat, és un "handicap". "No es pot dir d'una altra manera, perquè hi hauria una millor coordinació si la fotografia fos una altra. No obstant això, hi ha altres vies de coordinació", destaca el cap de la Unitat de Radicalitzacions, que prefereix que no es publiqui el seu nom. "La situació és millorable però hi ha altres mètodes de coordinació que intentem facilitar i aprofitar al màxim en pro de seguretat de la ciutadania", resumeix.

Brussel·les assegura que han treballat per connectar les bases policials des del 17-A

Brussel·les assegura que des dels atemptats de Barcelona i Cambrils ara fa gairebé un any ha "treballat" per connectar les bases de dades policials dels estats membre de la Unió Europea. En declaracions a l'ACN, la portaveu de la Comissió Europea, Natasha Bertaud, afirma que en l'últim any han destinat esforços per tal que "totes les diferents bases de dades a escala europea siguin interoperables", és a dir, permetent que "qualsevol policia a Espanya pugui immediatament amb una sola verificació comprovar totes les bases de dades a les quals tingui accés a la UE".

Arran dels atacs terroristes a les Rambles i Cambrils l'agost del 2017 hi va haver un foc creuat de crítiques entre els diversos nivells policials de l'Estat pels possibles errors comesos en l'intercanvi d'informació sobre l'imam presumptament involucrat en els fets i que ja havia sigut detectat com a persona radicalitzada a Bèlgica. Des de la CE reconeixen que els atemptats a Catalunya van mostrar que encara queda molt per fer en la cooperació dins la UE a l'hora de lluitar contra el terrorisme.

En aquest sentit, la representant de la CE remarca que des del 2014 els intercanvis d'informació entre cossos de seguretat a través del sistema Schengen han incrementat "un 150%" des del 2014. "Espanya en particular és el segon major usuari a la Unió Europea d'aquesta base de dades", destaca la portaveu sobre aquesta plataforma de seguretat i gestió de fronteres que permet consultat si existeixen alertes de terroristes. Tanmateix, no és l'única base de dades policials al bloc europeu, ja que també n'existeixen d'altres com la base de dades central d'informació i intel·ligència criminal d'Europol.

Participació dels Mossos

Preguntada sobre si els Mossos d'Esquadra haurien de tenir accés directe als sistemes d'informació sobre activitats terroristes com el de Schengen o el d'Europol, la portaveu s'ha negat a opinar perquè considera que aquesta qüestió "s'hauria d'adreçar internament a Espanya". Actualment la policia catalana no té accés directe a les bases de dades de l'agència europea de cooperació policial, Europol, sinó que hi ha d'accedir a través de les autoritats policials espanyoles. Així, Beratud explica que el paper de Brussel·les és "garantir que qualsevol persona que treballi a Espanya tingui el mateix accés que els seus homòlegs en altres estats membres de la UE a la mateixa informació".

Seguretat a l'espai públic

Des de la CE admeten que "una altra de les lliçons" que van aprendre amb els atacs a la ciutat comtal és "la necessitat de protegir els espais públics". Per això, recorden que en l'últim any han "facilitat 120 milions d'euros" per donar suport a ciutats com Barcelona per "protegir millor els espais públics". "Gairebé farà un un any ara des dels esdeveniments tan tràgics a Barcelona i crec que ningú ha oblidat el que va passar i que s'han fet moltes coses per garantir que estiguem millor preparats en el futur", defensa la portaveu que, tanmateix, reconeix que "el risc zero" no existeix.