L’alcohol va tornar a ser la droga amb més demanda de tractament a Catalunya el 2017

Un total de 13.716 persones van iniciar un tractament de deshabituació del consum drogues l’any passat a Catalunya, un 43% de les quals per alcohol. Així ho recull l’Informe del Sistema d’Informació sobre Drogodependències 2017 del departament de Salut que s’ha fet públic aquest dilluns. El volum d’‘inicis de tractament’ es manté “estable” els darrers anys, l’alcohol torna a ser la droga amb més demanda de tractament i la cocaïna confirma el lleuger repunt iniciat dos anys enrere. Un increment, el de sol·licituds de tractament, que Salut no considera “significatiu” ni atribuïble a un augment del consum d’aquesta substància. El perfil de la persona que inicia tractament a la xarxa de Centres d’Atenció i Seguiment (CAS) és una persona d’entre 30 i 50 anys (en un 78%, homes)-, nacionalitat espanyola en un 84% dels casos, estudis “bàsicament” primaris i “el doble o triple de possibilitats d’estar a l’atur”.

“És absolutament normal i lògic que hi hagi moltes més demandes de tractament any rere any, tenint en compte la magnitud del consum”. Així ha explicat el sub-director general de Drogodependències del Departament de Salut, Joan Colom, l’elevat percentatge d’atencions per ‘inici de tractament’ registrats novament l’any passat. Del total de persones que es van adreçar a un CAS per iniciar un tractament de deshabituació a una droga, 5.952 ho van fer alcohol, és a dir, un 43%.

Coincidint amb Colom, el secretari de Salut Pública, Joan Guix, ha fet notar la “hipocresia social” que, al seu entendre, fa molt “cridaners” els consums de cocaïna o heroïna mentre passen més desapercebuts els d’alcohol i tabac, “les dues drogues que més morbiditat i mortalitat produeixen”.

Colom ha il·lustrat la “magnitud” de l’alcoholisme a la societat en apuntar que el conjunt de l’atenció especialitzada en drogodependències a Catalunya atén “només entre el 20% i el 25% de les persones que tenen aquest problema”. “Continua sent una malaltia molt estigmatitzant i amagada”, ha observat Colom abans d’insistir en el missatge que “existeixen tractaments efectius que cal fer “com més aviat millor”

Els tractaments per cocaïna, a l’alça

Una segona dada rellevant de l’estudi és el repunt dels ‘inicis de tractament’ (així es registren les demandes de tractament de deshabituació als CAS) per cocaïna. El 2017 van ser més de 3.000 les persones sol·licitants, la qual cosa manté la tendència a l’alça iniciada el 2015 després d’anys de caiguda sostinguda del registre.

Colom ha admès que “caldrà seguir” aquest augment però, per ara, ha circumscrit el repunt a la “demanda de tractaments” i ha insistit que no es pot vincular el volum puntual de tractaments de deshabituació amb l’increment o disminució del consum general de la substància. Anant més enllà, el sub-director general de Drogodependències ha afegit que “en les enquestes” orientades a aquest efecte “no apareix un consum rellevant o significatiu, per ara”

Quant a les atencions per altres drogues, el 2017 l’heroïna va suposar un 13% del total, el cànnabis un 12%, el tabac un 4% i les drogues sintètiques un 5%. Segons l’Informe Sistema d’Iniformació sobre Drogodependències, el perfil mitjà del que sol·liciten iniciar un tractament de deshabituació és el d’una persona d’entre 30 i 50 anys (en un 78%, homes)-, de nacionalitat espanyola en un 84% dels casos, estudis “bàsicament” primaris, residència estable al país i “el doble o triple de possibilitats d’estar a l’atur”.

Per sexes, el 78% dels sol·licitants l’any 2017 van ser homes, per només un 22% de dones. La diferència és especialment gran en els tractaments per cocaïna, heroïna i cànnabis, una mica més moderada amb l’alcohol (75% / 25%) i gairebé inexistent amb el tabac (54%/46%).

Un dels aspectes que destaca l’Informe fa referència a la convivència d’aquestes persones amb el seu entorn. En aquest sentit, i malgrat que les edats mitjanes d’inici de tractament en totes les drogues (menys el cànnabis) estan per sobre dels 38 anys, un 23% de les persones que han iniciat un tractament viu amb els pares. “Això ens podria fer pensar en les dificultats de portar una vida personal i independent que es poden associar a l’addicció a una droga”, apunten.